Pujada a l'Aitana

Aprofitàrem el dilluns de pasqua, festiu, per fer la bonica ruta senderista que puja al cim de l'Aitana des de la font del Partagat, pel pas de la Rabosa, on poguérem gaudir de la reserva de flora del lloc, així com dels clavills a la roca, amenaçant en soltar una part de la muntanya, algún dia en un futur pròxim. Després d'esmorzar arribàrem al cim (és un dir perquè aquesta zona està inaccessible per una tanca que protegix la base militar), però be, prop del cim agafàrem la senda que baixa a canyó pel mateix lloc on pujàrem a la passada ultra trail "Desafío Aitana-Puig Campana". Tornàrem al punt de partida, on teníem els vehicles, i baixàrem al poble de Benifato per dinar a un bar. Bonica ruta amb precioses vistes, en un dia ennuvolat de pasqua. Ací teniu algunes fotos:

Al Molló de la Creu

Per a concloure l'any senderista proposàrem passat diumenge 21 de desembre pujar al punt més alt de la Serra Falconera, el Molló de la Creu, des de Gandia, o Benirredrà millor dit. La ruta no és llarga, uns 10 km. incloent una visita a la cova de la Gota, a uns 200 metres del camí de pujada, i el desnivell total del recorregut era de poc més de 400 mts, però açò no esborrava que estaguerem en un traçat de muntanya amb les seues dificultats: trams pedregosos, amb desnivells, senda estreta, etc.
Això sí, una vegada alcancem el piló, les vistes paguen la pena l'esforç: la mediterrània i les platges davant nostre, de Cullera fins Dènia i el Montgó, la Marxuquera i la serra de Corbera a un costat, l'horta de Gandia i les serres d'Alacant a l'altre, la Vall de Vernissa i lla Safor, Cuta, Benicadell, Montcabrer, etc. per darrere...
Coincidem amb els amics del Marge Gros de Daimús al cim fent que es produira una gran comgregació de gent. I açò és tot amics, l'any que ve més!!

BONES FESTES I FELIÇ 2015 !!!

Pujada al Montcabrer des de Cocentaina

El Montcabrer és una muntanya que tots els anys pugem, ja siga pel Barranc del Cint (Alcoi), per Agres o per Sant Cristòfol (Cocentaina). Enguany vam elegir esta última perquè a la ruta de les Caves anàrem des d'Agres, a més és una ascensió exigent, amb prou desnivell, i amb grans pinades i fonts refrescants... i és que ja comença a fer calor. I així passat diumenge11 de maig un grupet de simpatitzant del club esportiu ens acostàrem a esta bonica muntanya per aconseguir una vegada més el seu punt més alt. Esmorzàrem a la font de Sanxo, gaudirem de la pujada i de l'alegria d'alcançar el cim, doncs alguns company que venien mai havien ascendit fins aquesta cota (1.390 m). Ací teniu algunes fotos de la ruta:

III Ruta J.A.Torres

CRÒNICA I HISTÒRIA DE LA RUTA ‘JA.TORRES’

La crónica de la marxa senderista que va convocar el Club Esportiu Llocnou el passat diumenge 27 d’abril no s’entén sense el seu origen. Es tracta de la cristalització d’una prova de superació pel que fa a la meua salut. Un problema del qual les persones hem de ser més conscients, sobretot en la cultura occidental, és el sobrepés.  A principis de l’any 2011, per recomanació mèdica, havia de triar un esport per tal d’aprimar, després de molts anys de sedentarisme. Em vaig posar a caminar i vaig començar a conèixer gent que feia el mateix. De Bellreguard, al bell mig de la vall saforenca, vaig començar a desplaçar-me cap a la mar, primerament, i després cap a l’interior. Feia tants quilòmetres com podía. En uns mesos vaig convertir els  20 Km en un repte personal, un Km per Kg de pes corporal que em sobrava segons l’endocrí. A això vaig afegir una dieta de xoc bastant estricta (hiperprotèica i dissociativa) gens recomanable per a una durada de més d’un mes; això pel meu compte. Sortosament en un mes vaig aconseguir baixar fins  un pes en consonància amb la meua alçada i a partir d’ací es tractava de continuar un manteniment que no sempre ha estat fàcil.

La ruta que més repetia era la de Bellreguard al Tossal Gros de La Font. Llegint articles que tenia per casa sobre la història de Bellreguard en vaig trobar un d’un conspicu estudiós de la història bellreguardina, Joan Antoni Torres, que feia referència als orígens de Bellreguard en les muntanyes dels voltants. És per això que al Tossal Gros vaig afegir com a part de la ruta la muntanya del Rabat. En aquell moment vaig decidir dedicar-li la ruta a aquest cronista local incansable. La pujada fins el creuament amb Covatelles (Penyes Aspres) i la tornada pel Camí Calçada des de La Foia era per tal de fer-la més atractiva: fer una ruta circular on no es repetisquen els mateixos indrets sempre és més interessant. Eixir des de la gasolinera del poble obeïa a la raó de ser un bon punt de trobada tant per a veïns com forasters.

Per tant, l’itinerari restava dissenyat de la següent manera: Gasolinera – Carrer Joan Coromines – Carrer Cervantes – Carrer Montdúver – Ronda dels Esports – Camí Barranquet – Camí Sotaia – Camí La Vincla – Sèquia Miramar  (Molí Miquel) – Bc. Palmera – Carrer Cine  (creuament Camí Reial Xàtiva) –– Camí Cementeri – Font del Carrer Figueres – Trinquet Rafelcofer  - Camí Muntanya – SL Rabat - Creu i carena del Rabat – Font de Quaresma – Pas de Rafalatar (Túnel AP7) – Sèquia i Camí de La Foia – Sèquia Rebollet – Pujada al Castell Rebollet – SL al Tossal Gros La Font-  Repetidor del Tossal – Creuament Covatelles (Penyes Aspres) – Tossal Gros d’Oliva – Baixada del Tossal Gros (Panorama I) – Sèquia del Rebollet – Molí i Corral de La Foia – Pont AP7 a Camí Calçada – SL Camí Pedrera  (creuament Camí Reial Xàtiva) – Passeig Ausiàs March – Font Àrea Recreativa Alqueria d’Alandete – Bc Palmera – Camí Bartolí – Camí Barranquet – Ronda dels Esports – Gasolinera.

En total uns 20 Km que combina tres Senders Locals, camins per horts de tarongers, fonts, sèquies, alqueries, molins, muntanya, restes d’un poblat ibèric i coves. Què més pot desitjar un senderista? Em vaig plantejar que cada any un Centre Excursionista convocara la Marxa senderista ‘JA Torres’ que tant m’havia ajudat. La primera l’organitzà el CE Muro, la segona el CE Barx i ara, la tercera,  ho feia el Club Esportiu Llocnou.

Així fou com diumenge passat quinze senderistes, nou dones i sis hòmens, ens adreçarem al Tossal Gros des de Bellreguard passant pels termes municipals de Rafelcofer,  l’Alqueria Comtessa, La Font, Oliva i Palmera. En arribar a la creu del Rabat vam poder contemplar les set serres saforenques:  Corbera, Montdúver, Falconera, Grossa, Ador, Safor i Gallinera, així com tota la vall. En creuar la carena vam poder gaudir  al peu del Pericó de les platges del nostre litoral des de la Serra de les Raboses (Cullera) fins al Mongó (Xàbia). Vam esmorzar a l’Àrea Recreativa del Tossal Gros i vam compartir sis hores amb companys que estimen la natura, l’esport i el senderisme com nosaltres. Dues hores d’aproximació a la muntanya, vora mitja hora de descans i dues hores i mitja de marxa per muntanya, amb poc desnivell però formant un conjunt molt gratificant.

Vam intercanviar impressions sobre possibles variants de la ruta i en alguna ocasió vaig acompanyar les parades de reagrupament amb alguna que altra explicació sobre l’indret o la història del lloc per on passavem, una  altra característica de rutes d’aquest tipus que integren l’element turístic com un factor més a potenciar.

         Em sembla que tothom se’n va anar content, però no estaría de més que s’aportaren idees per tal de millorar aquesta mena d’encontres tan gratificants.

         Esperant poder compartir de bell nou experiències com aquesta, rebeu una forta abraçada, amics i companys senderistes.

Xavi Pellicer

Pujada al Benicadell

Ruta imprescindible sempre al nostre calendari senderista, la pujada al cim del Benicadell és un trajecte preciós, vegetació i frescor d'ombria per la senda de pujada, vistes increïbles cap a tota la Vall d'albaida i més enllà, espectacular la penya cimera per arredonir la pujada...

Per aquestes raons, i per la proximitat i accessibilitat de la pujada, passat diumenge 16 de març ens vam reunir un nombrós grup de gent per a fer la pujada al Benicadell, eixint des de la casa forestal o Casa dels Guardes, fent encara la ruta més assequible. I així per la senda de pujada anàrem primer a la nevera del Benicadell, magnífica, on esmorzarem i ferem algunes fotos. Cal dir que va ser una llàstima la quantitat de deixalles que n'hi havien al fons. És molt important que la gent es conscièncie de la conservació i protecció del nostre patrimoni natural i cultural.

A continuació, agafarem la senda de pujada al cim, gaudint de les vistes de la vall d'Albaida, a un costat, i el Comptat i poblacions com ara Muro, Cocentaina o Alcoi, a l'altre,  i les muntanyes pròximes (Monduber, Safor, Aitana, Montgó, Serrella, Montcabrer, etc.) aprofitant els 1.100 metres d'altura i el dia solejat. I perquè n'hi ha havia un poc de boira a l'horitzó, perque la vista en un dia clar alcança l'Albufer, València, i les muntanyes de Penyagolosa o Javalambre.

IV Trail Castellonet-Alcoi

Un any més, pel començament del mes de març, tenim la marxa de Castellonet a Alcoi per la serra, pujant els pics de La Cuta, Benicadell, Covalta i Montcabrer, que aquest any celebra ja la IV edició. I Així, passat dissabte i a les 2,00h de la matinada eixirem des de l'arc d'entrada al poble de Castellonet 12 valents i 1 valenta (Celia, d’Ador, l’única xica) cap al cim de la Cuta, la nostra primera pujada de la llarga jornada que ens esperava, que alcançarem en poc menys de dues hores per la pista de la Font Nova. Seguirem per la lloma fins al trencat de la Cuta, on cotinuarem per senda buscant les pistes del Collado, a Terrateig. La temperatura no era gens baixa, però el vent de cara ens feia tindre una sensació de fred que ens obligava a anar prou abrigats, amb guants, gorros, talla-vents, etc. Paràrem un poc a menjar alguna cosa, i baixarem pel SLV d'Aielo direcció al Castell. Prop del poble tornàrem a pujar cap a les Penyes Llúcies a buscar una senda per la part alta de la serra amb prou vegetació fins al Corral de Poldo. Es va fer de dia i apagàrem els frontals. Ací el camí ja era pista i uns km. mes endavant alcançarem el port de Beniarrés, on ens esperava Albert, del Club Alpí Gandia, amb la furgoneta de Juan Garcia per a muntar el primer avituallament per a esmorzar, eren poc menys de les 8,00h del matí. Vicent, el nostre fotògraf per excel.lència va ser ací la nostra primera baixa, be, no passa res, a l’altra volta será.

A partir d'ací tenim un dels trams més espectaculars del trail: la pujada al cim del Benicadell pel regall, una pendent de vertigen buscant els 1.100 m del pic. Després de creuar les penyes de la xicoteta cresta fins al cim continuàrem planejant per la senda que creua tota la serra cap al port d'Albaida, on ens esperava el nostre amic amb el segon avituallament.

Menjàrem un poc i aprofitàrem per canviar-nos-en de samarreta, calcetins, deportives… i per la pista forestal cap amunt de nou en busca de la Covalta, el tercer cim. Després de fer la foto vam baixar per senda i pista cap al poble d'Agres, l'únic que passem en tot el recorregut, on descansàrem un poc, ens férem algún café al bar del poble o ens abrigàrem per a fer front a l’última pujada. Tres caminants van abandonara ací i Núria es va afegir a aquest punt, per tant 10 senderistes afrontàrem els últims 15 km. De la marxa. Per l’espectacula pinada i ombria d’Agres pujàrem cap al Montcabrer. Tots vam alcançar el cim, amb 1.390 m d'altura, punt més elevat del trail, i amb un vent molt fort que ens obligà a fer la foto de rigor i baixar ràpidament cap a Alcoi, també perquè veiem grans cortines d’aigua per les serralades més pròximes.

  

Baixant pel del barranc del Cint, ja prop d’Alcoi, es va fer de nit, però ja no ens importava gens perquè ja ho teniem, ho haviem aconseguit! Vam completar els 58 km. de recorregut i els poc més de 3.000m de desnivell amb 17 hores i 20 minuts. A destacar que per primera vegada una dona, Celia, havia completat el recorregut sancer, i per descomtat tots hi haviem gaudit d’espectaculars paissatges, les pujades a quatre cims emblemàtics de les nostres terres i la companyia de tos els participants, inoblidable!