A la Cova Tallada (Dénia)

  

Excursió molt bonica des de les Rotes de Dénia, on deixarem el cotxe al final de la carretera, fins la Cova Tallada, per un sender sobre les roques del penya-segat format per les estribacions del Montgó fins la mar, de poc més d'un kilòmetre. La cova forma part de la Reserva Natural del Cap de Sant Antoni, i és un dels llocs més impressionants de La Marina, amb sales grans i altes, i on la mar arriba fins l'entrada. És a la volta de formació natural, i també utilitzada per l'home com a pedrera per a la construcció del castell de Dénia (encara es poden vore les marques de les ferralles a la roca).

 

                                  

Després d'esmorzar pujàrem fins la propera Torre del Gerro, des d'on disfrutàrem de les seues esplèndides vistes, i com que la calor ja apretava, baixàrem a una petita cala de roca per a pendre un refrescant bany de mar, abans de anar a dinar a un restaurant dels voltants. A la fi, una profitosa eixida per a uns dies on la calor es fa de notar i la muntanya ja comença a ser un poc pesada, millor un poquet de mar, o no?

 

 

                                                     

El Club Esportiu LLocnou també rep el Premi Abril 2012

http://www.gentedelasafor.net/noticias/articulo-17569.html

Pujada al Montgó des de Xàbia

Diumenge passat uns quants socis del C.E.Llocnou anàrem al Montgó eixint del club de tir de Xàbia (prop del cap de Sant Antoni), la ruta més curta de les tres que coneguem de pujada al cim; les altres dos són per Dénia (cova de l'aigua) i Jesus Pobre. Curta però prou empinada, inclòs amb una part de forta enfilada. Les vistes, gràcies al vent de ponent, des del cim impressionants: Eivissa al fons, la costa des de Cullera fins Alacant, les serres de l'interior, Dénia i Xàbia als nostres peus...
Com a migdia ja estàvem als cotxes vam decidir, aconsellats per Fermí Pericàs, anar a dinar a un bon lloc conegut de Dénia. Total, dia complet i fins la pròxima.

 

 

El C.E.Llocnou a la I Ultra Marató Castelló-Penyagolosa

Quatre socis del Club Esportiu Llocnou (Mònica, Juan , Vicent i Rafa) vam decidir participar a la I Ultra Marató Castelló-Penyagolosa, de 115 km. (CSP 115). Va ser una proposta un poc arriscada, ja que, encara que haviem fet rutes llargues, inclòs de nit, mai haviem passat dels 60 o 65 km. i ara de colp anàvem a doblar-ho. Be, anem a provar-ho, a veure què hi passa. I així ens presentem a Castelló divendres passat per replegar els dorsals i descansar prompte a l'hotel, doncs l'eixida és a les 6,00h dissabte matí. Vora 1.500 corredors van participar a la marató i mitja (MIM) de 60 km. i poc menys de 300 a l'ultra marató (la nostra). Vam eixir corrent a un trot constant per aprofitar els primers km. plans fins Borriol, el dia era molt calorós, alcançavem els avituallaments quasi deshidratats, a menjar alguna cosa, beure molt, i cap endavant. A Les Useres teniem quasi 40º. Per aquest motiu i molt esgotat al km.42 Vicent va decidir retirar-se.

Fins Torroselles la MIM i la CSP115 tenien al mateix recorregut, però ara nosaltres ens desviavem a la dreta cap Atzeneta del Maestrat. Es va fer núvol i va ploure lleugerament, menys mal, la calor havia sigut sofocant fins ací. La pista es va fer senda i vam pujar fins el poble de Culla travesant uns barrancs molt bonics i solitaris (ara no veiem el mogolló de gent dels primers km.). Ja teniem més o menys la mitad i teniem 2 hores de marge sobre l'horari màxim permés per l'organització. Al poble ens podiem preparar per la nit: canviar-nos-en els calcetins, les samarretes tèrmiques no eren necessàries doncs encara feia molta calor, frontals, menjar abundant, i a continuar...

El terreny era molt més abrupte, dificultat per l'obscuritat de la nit. Vora les 2,00 h del matí arribàrem a Vistabella. A la plaça hi havia gent pels pubs i bars i ens va aplaudir i donar ànims. Ens rebien aplaudint-nos-en a cada avituallament i cada poble que creuavem. Ens quedavem vora 35 km. Pujarem per unes pistes i baixàrem cap a Xodos per una senda inexistent ple de pedres soltes, quin patiment! Vora les 5'15h del matí entràvem en Xodos, sols 3/4 d'hora de marge sobre l'horari màxim, la nit ens estava passant factura. Ara ja ens dirigiem directament cap a les parets del Penyagolosa, la senda s'empinava molt, es va fer de dia. Ja veiem el sol reflectir sobre les parets del cim. Passàrem baix d'elles i giràrem cap a la pista que puja per l'altra part. Últim avituallament i 3 km. de senda de baixada fins l'ermitori de Sant Joan, la meta estava prop! Vam creuar a les 10,20h del diumenge matí després de 28 hores, ho havíem aconseguit!

   

Pujada al cim i circular al Puig Campana

Com ja és tradició, almenys una volta per temporada anem al difícil i bonic cim del Puig Campana. I així ens vam acostar el passat dia 6 de maig. Per a variar un poc la ruta habitual de pujar per la pedrera i baixar per darrere vam decidir, eixint des de la Font del Molí, a Finestrat, fer una volta circular començant per l'esquerra.
  Una vegada a la part de darrere, o l'oposada a l'eixida, vam pujar al cim pel lloc on normalment baixem. Després de gaudir de la vista des del cim, i fer les fotos de rigor, vam baixar pel mateix lloc fins al creuament, i vam continuar la volta circular fins la font del Molí.
Be, una ruta d'uns 16 km. molt exigent físicament i alhora apropiada per a disfrutar de la muntanya abans de que vinga la calor, doncs és una muntanya de pedra sense apenes ombres.

  

Volta al Barranc de l'Infern (Vall de Laguar)

A l'últim diumenge d'octubre se celebra la popular volta al Barranc de l'Infern, una ruta circular d'uns 15 km. que, eixint del poble d'enmig, o Fleix, a la Vall de Laguar, baixa fins al riu Girona, passant pel bonic safareig del poble, continua després pujant a les Juvees d'enmig, torna a baixar al Girona riu amunt, puja a les Juvees de dalt, alcança el poble de dalt, o Benimaurell, i torna a Fleix. Participa molta gent de tot arreu, i en arribar tots al pati de les escoles de Fleix se servix un putxero gegant.

Com en octubre teniem cursa eixe dia, a més de paella gegant per Santa Úrsula a Almiserà, no vam poder anar-hi, així que el passat diumenge vam fer la ruta, coneguda també com catedral del senderisme pels seus més de cinc mil escalons de pedres i terra, últim reduc morisc de les terres valencianes, que busacàrem la fugida camí de la mar pel fons del barranc, molt perillós quan plou fort. En acabar el recorregut no vam tindre putxero, però recomanem el restaurant on dinàrem, el Cavall Verd, a la carretera entre el poble de baix, Campell, i Fleix.

        

                                                                                                                                                                                                                             

El C.E.Llocnou també a la volta a peu del Verger

Huit vam ser els participants del Club esportiu Llocnou a la tercera cursa del ciruit de La Marina d'aquest any, Tere Signes, José Chaveli, Juanjo Chaveli, Adrián Mascarell, Rafa Montagut, Jesús Mascarell, Vicent Morant i Rafa Fayos, encara que Vicent es va    retirar poc després de l'eixida lesionat.
La cursa era un recorregut totalmet pla pels carrers del poble, el polígon i l'antiga carretera general, on feiem dos voltes per completar els 10 km. final. Be, i després de 3 curses al circuit el C.E.Llocnou ocupa la posició 32 amb 13.838 punts d'un total de 103 clubs, no està mal, a vore si podem alcançar la posició final 25 com a l'any 2010.

La Serra Gelada de part a part

Diumenge passat tornàrem a fer una ruta on anem quan fa bon oratge i que li tenim molt de carinyo, per les seues vistes sobre la mar des de la serra, pels seus penya-segats de més de 300 metres, pel contrast serra-ciutat, on en pocs llocs destaquen els gratacels de Benidorm  baix la serra tant com ací, pel seu recorregut amunt i avall... La ruta d'uns 16 km. (anada i tornada) eixia del pàrquing del parc natural Serra Gelada a l'Alfaç del Pi, pugem al punt més alt de la serra, i anem planejant pels penya-segats fins la creu al Racó de Loix (Benidorm).
Be, esperem que disfruteu de les fotos: