IV Trail Castellonet-Alcoi

Un any més, pel començament del mes de març, tenim la marxa de Castellonet a Alcoi per la serra, pujant els pics de La Cuta, Benicadell, Covalta i Montcabrer, que aquest any celebra ja la IV edició. I Així, passat dissabte i a les 2,00h de la matinada eixirem des de l'arc d'entrada al poble de Castellonet 12 valents i 1 valenta (Celia, d’Ador, l’única xica) cap al cim de la Cuta, la nostra primera pujada de la llarga jornada que ens esperava, que alcançarem en poc menys de dues hores per la pista de la Font Nova. Seguirem per la lloma fins al trencat de la Cuta, on cotinuarem per senda buscant les pistes del Collado, a Terrateig. La temperatura no era gens baixa, però el vent de cara ens feia tindre una sensació de fred que ens obligava a anar prou abrigats, amb guants, gorros, talla-vents, etc. Paràrem un poc a menjar alguna cosa, i baixarem pel SLV d'Aielo direcció al Castell. Prop del poble tornàrem a pujar cap a les Penyes Llúcies a buscar una senda per la part alta de la serra amb prou vegetació fins al Corral de Poldo. Es va fer de dia i apagàrem els frontals. Ací el camí ja era pista i uns km. mes endavant alcançarem el port de Beniarrés, on ens esperava Albert, del Club Alpí Gandia, amb la furgoneta de Juan Garcia per a muntar el primer avituallament per a esmorzar, eren poc menys de les 8,00h del matí. Vicent, el nostre fotògraf per excel.lència va ser ací la nostra primera baixa, be, no passa res, a l’altra volta será.

A partir d'ací tenim un dels trams més espectaculars del trail: la pujada al cim del Benicadell pel regall, una pendent de vertigen buscant els 1.100 m del pic. Després de creuar les penyes de la xicoteta cresta fins al cim continuàrem planejant per la senda que creua tota la serra cap al port d'Albaida, on ens esperava el nostre amic amb el segon avituallament.

Menjàrem un poc i aprofitàrem per canviar-nos-en de samarreta, calcetins, deportives… i per la pista forestal cap amunt de nou en busca de la Covalta, el tercer cim. Després de fer la foto vam baixar per senda i pista cap al poble d'Agres, l'únic que passem en tot el recorregut, on descansàrem un poc, ens férem algún café al bar del poble o ens abrigàrem per a fer front a l’última pujada. Tres caminants van abandonara ací i Núria es va afegir a aquest punt, per tant 10 senderistes afrontàrem els últims 15 km. De la marxa. Per l’espectacula pinada i ombria d’Agres pujàrem cap al Montcabrer. Tots vam alcançar el cim, amb 1.390 m d'altura, punt més elevat del trail, i amb un vent molt fort que ens obligà a fer la foto de rigor i baixar ràpidament cap a Alcoi, també perquè veiem grans cortines d’aigua per les serralades més pròximes.

  

Baixant pel del barranc del Cint, ja prop d’Alcoi, es va fer de nit, però ja no ens importava gens perquè ja ho teniem, ho haviem aconseguit! Vam completar els 58 km. de recorregut i els poc més de 3.000m de desnivell amb 17 hores i 20 minuts. A destacar que per primera vegada una dona, Celia, havia completat el recorregut sancer, i per descomtat tots hi haviem gaudit d’espectaculars paissatges, les pujades a quatre cims emblemàtics de les nostres terres i la companyia de tos els participants, inoblidable!

Marató de muntanya d' Espadà

La Marató de Muntanya d’Espadà ha estat la primera competició d’entitat de 2014 amb participació de membres del C.E. Llocnou.
Durant el passat hivern, els socis del club esportiu que es dediquen a correr han aprofitat per descansar de la temporada 2013, per planificar els objectius personals del 2014 i per començar l’entrenament de la nova temporada.

Alguns companys del CE Llocnou es van marcar com objectiu la Marató de Muntanya d’Espadà. Així, el diumenge 23 de febrer de 2014 una representació del CE composta por Tere, Raul, Quique, Paco, Rafa, Rafa Roses i Salva, van matinar per estar abans de les 8 a Sogorb, a l’Alt Palància, localitat d’eixida i finalització de la coneguda competició.

Les característiques de la prova eren 42 km i uns 1600m de desnivell positiu. El recorregut preciós pel cor de la Serra d'Espadà amb els seus boscos de sureres, els conreus tradicionals d'oliveres i d'ametllers en flor, els seus pobles com Vall d'Almonacid i Almedíjar, i el calor de la seua gent.

A les 9h començava la prova amb un fred considerable augmentat pel vent. Després d'una volteta pel nucli urbà de Sogorb i després de travessar el Riu Palància ens vam endinçar per senda en zona forestal, ja hi som en carrera! Donada la distància i el temps que previssiblement estarem corrent, la regulació del nivell d'esforç i de la ingesta d'aliments i líquids és clau alhora d'obtenir un bon resultat.

Som més de 1000 trail runners els que eixim. I com els objectius dels membres del C.E.Llocnou son diferents, en els primers kilòmetres ja ens separem, fent alguns la cursa individualment i altres en parella. Durant la primera hora es clau realitzar un esforç progressiu i mai explosiu (el "motor ha d'anar escalfant-se" poc a poc). Una vegada alcançat el punt òptim, el ritme constant ens duu fins el km 21 al Barranco de Aguas Negras on comença el tram més dur de la jornada, la pujada al pic d'Espadà, amb uns 500m de desnivell en uns 3 km d'ascenció. Però prèviament hem fet 21 km i hem superat un desnivell de més de 800m positius. En este primer tram hem posat a prova la regulació de l'esforç, la hidratació i l'alimentació durant les aproximadament 3h. La pujada a Espadà és intensa i coronem en el km 24.

 "Sols" ens queden 18km a meta. Els primers 3-4km són de baixada per senda "tècnica" (eufemisme emprat per a sendes en les que si caus pots acavar fet un drap per la seua dificultat/perillositat) fins aplegar al frondós Barranco de Almanzor. Seguint aquest barranc i acompanyats pel bosc de sureres (la formació més emblemàtica de la Serra d’Espadà) apleguem a Almedíjar (km 30). Des d’ací fins Sogorb seguim pistes forestals i camins agrícoles amb lleugera pendent favorable. Són més de 10km on qui aplega amb forces pot avançar moltes posicions, ja que molts dels participants estan més que justets de forces. 
Finalment, i després de fer 2 km poc agradables per un canyar, apleguem a Sogorb quasi al km 42. Estos 300m finals són més que gratificants amb gent aplaudint i amb la satisfacció de l’objectiu aconseguit.
Donat que el temps màxim per finalitzar la prova era de 9h, i que el guanyador va emprar 3h 45min, el fet que els membres del CE Llocnou feren entre 5h 30min i 7h 30min mostra un resultat més que decent per al nostre club
La jornada va finalitzar amb una tertulia entre participants i acompanyats amb els comentaris de les diferents situacions viscudes. Això si, tot després d’una bona dutxa i d’un bon bocata.

Calendari eixides senderistes 2014

Segons acordarem en la passada assemblea anual, adjuntem calendari d'eixides senderistes per a tot l'any 2014, així com la data de les pujades a la Cuta d'estiu (nocturna) i d'hivern. Totes les rutes són de dificultat baixa o mitjana, per a que tothom es puga planificar aquelles a les que vullga anar-hi i així també disposar de més temps per a la seua difusió. La idea és fer una ruta cada tres o quatre setmanes, més o menys, i són:

 

- 26 de gener: V pujada a la Cuta (ja realitzada)

 

- 23 de febrer:Volta al Pr-100 de Ròtova i porrat de Sant Macià

 

- 16 de març: Pujada al Benicadell

 

- 13 d'abril: Pujada al castell de Vilella (Almiserà)

 

- 4 de maig: Pujada al Montcabrer des de Sant Cristòfol (Cocentaina)

 

- 1 de juny: Volta a la Cuta des de Castellonet

 

- 15 de juny: La Font de la Falzia

 

- 12 de juliol: V Pujada nocturna a la Cuta

 

- 23 d'agost: Ruta nocturna Villalonga-Lorxa

 

- 21 de setembre: Barranc de Manesa i l'Aldaia des de la Font de la Drova

 

- 12 d'octubre: Ruta al surar de Pinet

 

- 9 de novembre: Pujada al castell de Palma

 

- 30 de novembre: Volta al SLV i castell d'Aielo

 

- 21 de desembre: Pujada al Molló de la Creu (Gandia)

Esperem que siguen del vostre agrat

V Pujada senderista a La Cuta

Després del foc que, malauradament, va arrassar les nostres muntanyes, hem tornat enguany a celebrar la nostra festa senderista particular: la Pujada a la Cuta. Després de pensar-ho be vam decidir canviar la data, de desembre a gener, per a fugir de les festes, i també ocupar un lloc més buit en el dens calendari d'eixides senderistes i curses, per una banda, i per altra part també tenim el nostre sender Pr en prou mal estat en alguns llocs on discorria la ruta (com així la baixada del Pla de Telera a la pista de la Font del Frare), degut al foc, l'erosió, les pluges fortes, etc. Açò ens va fer canviar el recorregut habitual, que esperem recuperar l'any vinent, i baixar per la pista del collado de Terrateig fins a l'altura del Tossal del Morquí, per a tornar per la pista a Llocnou.

Així i tot amb la desolació de l'actual paisatge a la muntanya, vora uns setanta senderistes ens reunirem a la plaça de Llocnou per fer la ruta a la Cuta. La part de pujada era igual als altres anys, sols que teniem els pins cremats i, alguns d'ells, inclòs havien caigut sobre el mateix camí. En alcançar el trencat pararem, com sempre, a descansar i esmorzar. Després canviarem el recorregut i ens dirigirem per vora un km. de senda a buscar el tram final de senda que alcança el Collado des de Terrateig. Des d'aquest punt, el més alt de la ruta, les vistes sobre el cim de la Cuta, La Safor, el Benicadell davant nostre i el Monduver darrere eren impressionants. Baixarem pel camí en bon estat, passant pel Pla de Fontetes, fins al creuament amb la pista que ens tornaria a la mateixa de pujada, a l'altura del Tossal, i des d'aquest punt fins al poble. Quasi 15 km.de recorregut i uns 600 metres de desnivell total acumulat.

 

A la casa badia teniem dinar per aquells que vullguerem completar la jornada senderista, i açò va ser tot, l'any que ve més, que esperem estiga el camí en millors condicions que enguany, i poder recuperar així el recorregut pel nostre sender i que la muntanya vaja poc a poc tornant a esser com era abans. Fins la pròxima!

V Pujada senderista a La Cuta

Ruta al Surar de Pinet

Per a começar l'any nou vam decidir pujar al surar des del poble de Pinet. Un recorregut meravellós per la pista i les sendes envoltats de pins i sureres. A més les vistes des del mirador sobre elk massís del Monduber, la Falconera i Marxuquera impressionants... Per acabar la jornada una visita al Mas de Xetà i un bon arròs al forn.

Pujada al Montcabrer des d'Agres i ruta per les caves de la Mariola

Fantàstica ruta senderista per a despedir l'any, assaborint ja el paissatge hivernal i humit per l'ombria de la serra de la Mariola amb un dia amb prou fred a primeres hores, encara que més temperat i solejat a migdia. Així que un grupet de tretze socis i amics del club esportiu eixirem des del Santuari de la Mare de Deu d'Agres, pujant per la senda habitual entre el frondós bosc de pins cap al Montcabrer. En alcançar el refugi del centre excursionista, i després de reagrupar-nos-en, i ens desviarem uns metres a la nostra esquerra per visitar la primera cava, o nevera, la més petita, però preciosa, de les quatre que vorem en la ruta de hui, realment sempre impressionants aquestes antigues construccions per a enmagatzemar la neu de l'hivern per a utilitzar el gel als mesos més calorosos. Pujant un poc més alcancem el Pic Teix (1.250 m), on vam aprofitar per gaudir de les impressionants vistes, fer fotos, esmorzar i descansar un poc, conversant amb el guarda forestal del lloc.

Després continuarem per la ruta habitual de pujada al cim, el Montcabrer, de 1.330 m., on per cert n'hi havia prou gent, i és que cada vegada més la gent s'acosta a gaudir i fer esport a la muntanya. N'hi havia un xicotet betlem al cim que ens recordava que estem en Nadal... Per a la baixada férem una volta novedosa, guiats per David Morant i el seu GPS, per la part oest de la muntanya, i així visitàrem la segon cava, encara en restauració, la Cava Arqujada, molt bonica famosa, emblema del desaparegut programa Medi Ambient.

Seguint per la ruta de les caves, alcançarem en pocs minuts altra cava, amagada de la pista forestal, i oculta entre pins i vegetació d'ombria, més petita i molt ben conservada (aquesta tenia una aparença com màgica, a mi personalment em va cautivar), la cava del Buitre ficava en un cartell. Aquest paratge semblava d'altres latituds, llunyanes del nostre clima mediterrani i sec. Tornàrem a la pista, que abandonàrem uns metres després, per seguir pel cordal de la muntanya, entre pedres afilades. Així descobrirem l'última cava de la ruta, la d'En Miquel, enorme, amb contraforts, impressionant... Aprofitàrem una explanada solejada vora la cava per dinar, descansar un poc i baixar per la pista propera cap Agrés, visitant també de camí el paratge del Molí Mató, prop del poble. En total poc més de 18 km i un dia complet de senderisme, ecologia i cultura. Fins la propera.