dimarts, 20 de maig del 2014
Pujada al Montcabrer des de Cocentaina
El Montcabrer és una muntanya que tots els anys pugem, ja siga pel Barranc del Cint (Alcoi), per Agres o per Sant Cristòfol (Cocentaina). Enguany vam elegir esta última perquè a la ruta de les Caves anàrem des d'Agres, a més és una ascensió exigent, amb prou desnivell, i amb grans pinades i fonts refrescants... i és que ja comença a fer calor. I així passat diumenge11 de maig un grupet de simpatitzant del club esportiu ens acostàrem a esta bonica muntanya per aconseguir una vegada més el seu punt més alt. Esmorzàrem a la font de Sanxo, gaudirem de la pujada i de l'alegria d'alcançar el cim, doncs alguns company que venien mai havien ascendit fins aquesta cota (1.390 m). Ací teniu algunes fotos de la ruta:
dimecres, 30 d’abril del 2014
III Ruta J.A.Torres
CRÒNICA I HISTÒRIA DE LA RUTA ‘JA.TORRES’
La crónica de la marxa senderista que va convocar el Club Esportiu Llocnou el passat diumenge 27 d’abril no s’entén sense el seu origen. Es tracta de la cristalització d’una prova de superació pel que fa a la meua salut. Un problema del qual les persones hem de ser més conscients, sobretot en la cultura occidental, és el sobrepés. A principis de l’any 2011, per recomanació mèdica, havia de triar un esport per tal d’aprimar, després de molts anys de sedentarisme. Em vaig posar a caminar i vaig començar a conèixer gent que feia el mateix. De Bellreguard, al bell mig de la vall saforenca, vaig començar a desplaçar-me cap a la mar, primerament, i després cap a l’interior. Feia tants quilòmetres com podía. En uns mesos vaig convertir els 20 Km en un repte personal, un Km per Kg de pes corporal que em sobrava segons l’endocrí. A això vaig afegir una dieta de xoc bastant estricta (hiperprotèica i dissociativa) gens recomanable per a una durada de més d’un mes; això pel meu compte. Sortosament en un mes vaig aconseguir baixar fins un pes en consonància amb la meua alçada i a partir d’ací es tractava de continuar un manteniment que no sempre ha estat fàcil.
La ruta que més repetia era la de Bellreguard al Tossal Gros de La Font. Llegint articles que tenia per casa sobre la història de Bellreguard en vaig trobar un d’un conspicu estudiós de la història bellreguardina, Joan Antoni Torres, que feia referència als orígens de Bellreguard en les muntanyes dels voltants. És per això que al Tossal Gros vaig afegir com a part de la ruta la muntanya del Rabat. En aquell moment vaig decidir dedicar-li la ruta a aquest cronista local incansable. La pujada fins el creuament amb Covatelles (Penyes Aspres) i la tornada pel Camí Calçada des de La Foia era per tal de fer-la més atractiva: fer una ruta circular on no es repetisquen els mateixos indrets sempre és més interessant. Eixir des de la gasolinera del poble obeïa a la raó de ser un bon punt de trobada tant per a veïns com forasters.
Per tant, l’itinerari restava dissenyat de la següent manera: Gasolinera – Carrer Joan Coromines – Carrer Cervantes – Carrer Montdúver – Ronda dels Esports – Camí Barranquet – Camí Sotaia – Camí La Vincla – Sèquia Miramar (Molí Miquel) – Bc. Palmera – Carrer Cine (creuament Camí Reial Xàtiva) –– Camí Cementeri – Font del Carrer Figueres – Trinquet Rafelcofer - Camí Muntanya – SL Rabat - Creu i carena del Rabat – Font de Quaresma – Pas de Rafalatar (Túnel AP7) – Sèquia i Camí de La Foia – Sèquia Rebollet – Pujada al Castell Rebollet – SL al Tossal Gros La Font- Repetidor del Tossal – Creuament Covatelles (Penyes Aspres) – Tossal Gros d’Oliva – Baixada del Tossal Gros (Panorama I) – Sèquia del Rebollet – Molí i Corral de La Foia – Pont AP7 a Camí Calçada – SL Camí Pedrera (creuament Camí Reial Xàtiva) – Passeig Ausiàs March – Font Àrea Recreativa Alqueria d’Alandete – Bc Palmera – Camí Bartolí – Camí Barranquet – Ronda dels Esports – Gasolinera.
En total uns 20 Km que combina tres Senders Locals, camins per horts de tarongers, fonts, sèquies, alqueries, molins, muntanya, restes d’un poblat ibèric i coves. Què més pot desitjar un senderista? Em vaig plantejar que cada any un Centre Excursionista convocara la Marxa senderista ‘JA Torres’ que tant m’havia ajudat. La primera l’organitzà el CE Muro, la segona el CE Barx i ara, la tercera, ho feia el Club Esportiu Llocnou.
Així fou com diumenge passat quinze senderistes, nou dones i sis hòmens, ens adreçarem al Tossal Gros des de Bellreguard passant pels termes municipals de Rafelcofer, l’Alqueria Comtessa, La Font, Oliva i Palmera. En arribar a la creu del Rabat vam poder contemplar les set serres saforenques: Corbera, Montdúver, Falconera, Grossa, Ador, Safor i Gallinera, així com tota la vall. En creuar la carena vam poder gaudir al peu del Pericó de les platges del nostre litoral des de la Serra de les Raboses (Cullera) fins al Mongó (Xàbia). Vam esmorzar a l’Àrea Recreativa del Tossal Gros i vam compartir sis hores amb companys que estimen la natura, l’esport i el senderisme com nosaltres. Dues hores d’aproximació a la muntanya, vora mitja hora de descans i dues hores i mitja de marxa per muntanya, amb poc desnivell però formant un conjunt molt gratificant.
Vam intercanviar impressions sobre possibles variants de la ruta i en alguna ocasió vaig acompanyar les parades de reagrupament amb alguna que altra explicació sobre l’indret o la història del lloc per on passavem, una altra característica de rutes d’aquest tipus que integren l’element turístic com un factor més a potenciar.
Em sembla que tothom se’n va anar content, però no estaría de més que s’aportaren idees per tal de millorar aquesta mena d’encontres tan gratificants.
Esperant poder compartir de bell nou experiències com aquesta, rebeu una forta abraçada, amics i companys senderistes.
Xavi Pellicer
dissabte, 12 d’abril del 2014
4ª Mitja Marató de Muntanya de Carrícola (MiMaMuCa)
Així és que anàrem un grupet de corredors (Tere, Raül, Vicent, Salva i Rafa), i més que haguérem pogut ser si Paco, per lesió, i Juan, per viatge de feina, que estaven inscrits, hagueren vingut... La cursa te una primera part cap al barranc d'Atzeneta des del poble, de baixada, on fa una volta i torna al poble per agafar la pista de pujada, primer, i senda, després, cap al castell, són els trams més empinats del traçat i les pulsacions s'acceleren. Després del primer avituallament pugem per senda cap a la pista del Benicadell, un segon avituallament, i baixada per senda pels fontanars (naixement) del riu Albaida. Impressionants les vistes al fons del Montcabrer, tornem a pujar per l'altra part del barranc cap al tercer avituallament, prop del punt més alt del recorregut, tenim davant nostre molt prop el cim del Benicadell. Fa molta calor per a l'època de l'any que estem, i açò agreuja l'esforç, ja n'hi ha molta gent caminant. Ara toca baixar per senda amb forta pendent a buscar la pista del Benicadell, que continuarem planejant fins la Font Freda, on ja ens dirigim cap al poble de Carrícola. En definitiva, l'enhorabona a l'organització, un bon matí de cursa muntanyenca, de reencontre amb amics d'aquest món del trail, i ara de dinaret amb una cassoleta d'arròs al forn per recuperar forces. Fins l'any que ve Carrícola!
dissabte, 22 de març del 2014
Pujada al Benicadell
Per aquestes raons, i per la proximitat i accessibilitat de la pujada, passat diumenge 16 de març ens vam reunir un nombrós grup de gent per a fer la pujada al Benicadell, eixint des de la casa forestal o Casa dels Guardes, fent encara la ruta més assequible. I així per la senda de pujada anàrem primer a la nevera del Benicadell, magnífica, on esmorzarem i ferem algunes fotos. Cal dir que va ser una llàstima la quantitat de deixalles que n'hi havien al fons. És molt important que la gent es conscièncie de la conservació i protecció del nostre patrimoni natural i cultural.
A continuació, agafarem la senda de pujada al cim, gaudint de les vistes de la vall d'Albaida, a un costat, i el Comptat i poblacions com ara Muro, Cocentaina o Alcoi, a l'altre, i les muntanyes pròximes (Monduber, Safor, Aitana, Montgó, Serrella, Montcabrer, etc.) aprofitant els 1.100 metres d'altura i el dia solejat. I perquè n'hi ha havia un poc de boira a l'horitzó, perque la vista en un dia clar alcança l'Albufer, València, i les muntanyes de Penyagolosa o Javalambre.
diumenge, 16 de març del 2014
Correvall 2014
dimarts, 4 de març del 2014
IV Trail Castellonet-Alcoi
Un
any més, pel començament del mes de març, tenim la marxa de Castellonet a Alcoi
per la serra, pujant els pics de La Cuta, Benicadell, Covalta i Montcabrer, que
aquest any celebra ja la IV edició. I Així, passat dissabte i a les 2,00h de la
matinada eixirem des de l'arc d'entrada al poble de Castellonet 12 valents i 1
valenta (Celia, d’Ador, l’única xica) cap al cim de la Cuta, la nostra primera
pujada de la llarga jornada que ens esperava, que alcançarem en poc menys de
dues hores per la pista de la Font Nova. Seguirem per la lloma fins al trencat
de la Cuta, on cotinuarem per senda buscant les pistes del Collado, a
Terrateig. La temperatura no era gens baixa, però el vent de cara ens feia
tindre una sensació de fred que ens obligava a anar prou abrigats, amb guants,
gorros, talla-vents, etc. Paràrem un poc a menjar alguna cosa, i baixarem pel
SLV d'Aielo direcció al Castell. Prop del poble tornàrem a pujar cap a les
Penyes Llúcies a buscar una senda per la part alta de la serra amb prou
vegetació fins al Corral de Poldo. Es va fer de dia i apagàrem els frontals. Ací
el camí ja era pista i uns km. mes endavant alcançarem el port de Beniarrés, on
ens esperava Albert, del Club Alpí Gandia, amb la furgoneta de Juan Garcia per a muntar el primer
avituallament per a esmorzar, eren poc menys de les 8,00h del matí. Vicent, el
nostre fotògraf per excel.lència va ser ací la nostra primera baixa, be, no passa res, a
l’altra volta será.
A
partir d'ací tenim un dels trams més espectaculars del trail: la pujada al cim
del Benicadell pel regall, una pendent de vertigen buscant els 1.100 m del pic.
Després de creuar les penyes de la xicoteta cresta fins al cim continuàrem planejant
per la senda que creua tota la serra cap al port d'Albaida, on ens esperava el
nostre amic amb el segon avituallament.
Menjàrem un poc i aprofitàrem per canviar-nos-en de samarreta, calcetins, deportives… i per la pista forestal cap amunt de nou en busca de la Covalta, el tercer cim. Després de fer la foto vam baixar per senda i pista cap al poble d'Agres, l'únic que passem en tot el recorregut, on descansàrem un poc, ens férem algún café al bar del poble o ens abrigàrem per a fer front a l’última pujada. Tres caminants van abandonara ací i Núria es va afegir a aquest punt, per tant 10 senderistes afrontàrem els últims 15 km. De la marxa. Per l’espectacula pinada i ombria d’Agres pujàrem cap al Montcabrer. Tots vam alcançar el cim, amb 1.390 m d'altura, punt més elevat del trail, i amb un vent molt fort que ens obligà a fer la foto de rigor i baixar ràpidament cap a Alcoi, també perquè veiem grans cortines d’aigua per les serralades més pròximes.
Baixant
pel del barranc del Cint, ja prop d’Alcoi, es va fer de nit, però ja no ens
importava gens perquè ja ho teniem, ho haviem aconseguit! Vam completar els 58
km. de recorregut i els poc més de 3.000m de desnivell amb 17 hores i 20 minuts.
A destacar que per primera vegada una dona, Celia, havia completat el
recorregut sancer, i per descomtat tots hi haviem gaudit d’espectaculars paissatges,
les pujades a quatre cims emblemàtics de les nostres terres i la companyia de
tos els participants, inoblidable!
divendres, 28 de febrer del 2014
Marató de muntanya d' Espadà
Durant el passat hivern, els socis del club esportiu que es dediquen a correr han aprofitat per descansar de la temporada 2013, per planificar els objectius personals del 2014 i per començar l’entrenament de la nova temporada.
Alguns companys del CE Llocnou es van marcar com objectiu la Marató de Muntanya d’Espadà. Així, el diumenge 23 de febrer de 2014 una representació del CE composta por Tere, Raul, Quique, Paco, Rafa, Rafa Roses i Salva, van matinar per estar abans de les 8 a Sogorb, a l’Alt Palància, localitat d’eixida i finalització de la coneguda competició.
Les característiques de la prova eren 42 km i uns 1600m de desnivell positiu. El recorregut preciós pel cor de la Serra d'Espadà amb els seus boscos de sureres, els conreus tradicionals d'oliveres i d'ametllers en flor, els seus pobles com Vall d'Almonacid i Almedíjar, i el calor de la seua gent.
A les 9h començava la prova amb un fred considerable augmentat pel vent. Després d'una volteta pel nucli urbà de Sogorb i després de travessar el Riu Palància ens vam endinçar per senda en zona forestal, ja hi som en carrera! Donada la distància i el temps que previssiblement estarem corrent, la regulació del nivell d'esforç i de la ingesta d'aliments i líquids és clau alhora d'obtenir un bon resultat. 
Som més de 1000 trail runners els que eixim. I com els objectius dels membres del C.E.Llocnou son diferents, en els primers kilòmetres ja ens separem, fent alguns la cursa individualment i altres en parella. Durant la primera hora es clau realitzar un esforç progressiu i mai explosiu (el "motor ha d'anar escalfant-se" poc a poc). Una vegada alcançat el punt òptim, el ritme constant ens duu fins el km 21 al Barranco de Aguas Negras on comença el tram més dur de la jornada, la pujada al pic d'Espadà, amb uns 500m de desnivell en uns 3 km d'ascenció. Però prèviament hem fet 21 km i hem superat un desnivell de més de 800m positius. En este primer tram hem posat a prova la regulació de l'esforç, la hidratació i l'alimentació durant les aproximadament 3h. La pujada a Espadà és intensa i coronem en el km 24. 
Finalment, i després de fer 2 km poc agradables per un canyar, apleguem a Sogorb quasi al km 42. Estos 300m finals són més que gratificants amb gent aplaudint i amb la satisfacció de l’objectiu aconseguit.
Donat que el temps màxim per finalitzar la prova era de 9h, i que el guanyador va emprar 3h 45min, el fet que els membres del CE Llocnou feren entre 5h 30min i 7h 30min mostra un resultat més que decent per al nostre club
La jornada va finalitzar amb una tertulia entre participants i acompanyats amb els comentaris de les diferents situacions viscudes. Això si, tot després d’una bona dutxa i d’un bon bocata.
divendres, 31 de gener del 2014
Calendari eixides senderistes 2014
Segons acordarem en la passada assemblea anual, adjuntem calendari d'eixides senderistes per a tot l'any 2014, així com la data de les pujades a la Cuta d'estiu (nocturna) i d'hivern. Totes les rutes són de dificultat baixa o mitjana, per a que tothom es puga planificar aquelles a les que vullga anar-hi i així també disposar de més temps per a la seua difusió. La idea és fer una ruta cada tres o quatre setmanes, més o menys, i són:
- 26 de gener: V pujada a la Cuta (ja realitzada)
- 23 de febrer:Volta al Pr-100 de Ròtova i porrat de Sant Macià
- 16 de març: Pujada al Benicadell
- 13 d'abril: Pujada al castell de Vilella (Almiserà)
- 4 de maig: Pujada al Montcabrer des de Sant Cristòfol (Cocentaina)
- 1 de juny: Volta a la Cuta des de Castellonet
- 15 de juny: La Font de la Falzia
- 12 de juliol: V Pujada nocturna a la Cuta
- 23 d'agost: Ruta nocturna Villalonga-Lorxa
- 21 de setembre: Barranc de Manesa i l'Aldaia des de la Font de la Drova
- 12 d'octubre: Ruta al surar de Pinet
- 9 de novembre: Pujada al castell de Palma
- 30 de novembre: Volta al SLV i castell d'Aielo
- 21 de desembre: Pujada al Molló de la Creu (Gandia)
Esperem que siguen del vostre agrat
dijous, 30 de gener del 2014
V Pujada senderista a La Cuta
Després del foc que, malauradament, va arrassar les nostres muntanyes, hem tornat enguany a celebrar la nostra festa senderista particular: la Pujada a la Cuta. Després de pensar-ho be vam decidir canviar la data, de desembre a gener, per a fugir de les festes, i també ocupar un lloc més buit en el dens calendari d'eixides senderistes i curses, per una banda, i per altra part també tenim el nostre sender Pr en prou mal estat en alguns llocs on discorria la ruta (com així la baixada del Pla de Telera a la pista de la Font del Frare), degut al foc, l'erosió, les pluges fortes, etc. Açò ens va fer canviar el recorregut habitual, que esperem recuperar l'any vinent, i baixar per la pista del collado de Terrateig fins a l'altura del Tossal del Morquí, per a tornar per la pista a Llocnou.
Així i tot amb la desolació de l'actual paisatge a la muntanya, vora uns setanta senderistes ens reunirem a la plaça de Llocnou per fer la ruta a la Cuta. La part de pujada era igual als altres anys, sols que teniem els pins cremats i, alguns d'ells, inclòs havien caigut sobre el mateix camí. En alcançar el trencat pararem, com sempre, a descansar i esmorzar. Després canviarem el recorregut i ens dirigirem per vora un km. de senda a buscar el tram final de senda que alcança el Collado des de Terrateig. Des d'aquest punt, el més alt de la ruta, les vistes sobre el cim de la Cuta, La Safor, el Benicadell davant nostre i el Monduver darrere eren impressionants. Baixarem pel camí en bon estat, passant pel Pla de Fontetes, fins al creuament amb la pista que ens tornaria a la mateixa de pujada, a l'altura del Tossal, i des d'aquest punt fins al poble. Quasi 15 km.de recorregut i uns 600 metres de desnivell total acumulat.
A la casa badia teniem dinar per aquells que vullguerem completar la jornada senderista, i açò va ser tot, l'any que ve més, que esperem estiga el camí en millors condicions que enguany, i poder recuperar així el recorregut pel nostre sender i que la muntanya vaja poc a poc tornant a esser com era abans. Fins la pròxima!
dimarts, 7 de gener del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)