dissabte, 25 d’abril del 2015

Ultra trail "El Calar del río Mundo"



Un dels grans objectius del grupet de corredors per muntanya del club esportiu per al 2015: "El Desafío Lurbel Calar del río Mundo", que com diu el seu nom, es localitzava al meravellós paratge del naixement d'aquest riu, i les muntanyes dels voltants, a la serralada d'Alcaraz (Albacete). I així ens n'anàrem cinc corredors i acompanyants divendes 10 d'abril a la casa rural que teniem reservada al poble prop del de l'eixida, Elche de la Sierra. Replegàrem dorsals al dia següent a Riopar, i dedicàrem este dia a relaxar-nos, menjar i beure pensant en la cursa del pròxim dia, i prompte a dormir. A les 3,00h de la matinada sona despertador, ja ho teniem tot mes o menys a punt, a desdijunar i fins Riopar amb cotxe de nou (uns 30 km de la casa rural), doncs teniem l'eixida de la nostra cursa, de 65 km. i 3.800 mts.desnivell possitiu, a les 5,00h del matí del diumenge.




La cursa: eixim amb frontals i amb forta música del film "300", encara és de nit, clar, i anem de baixada primer i pujada després fins al naixement del riu, una cascada impressionant, molt coneguda, que s'adivina entre la nit fosca. El recorregut és amunt i avall amb pocs trams plans, però les quatre pujades bàsiques del recorregut van de menys a més. Es fa de dia alhora que comencen a caure gotes de pluja. Toca ficar-se els impermeables. Afrontem la segona gran pujada, el Padroncillo, amb vegetació de muntanya fins prop del cim, on sols tenim ja roca permeable, el carst (El calar), molt clavillada i difícil per córrer. La pluja dona pas al vent, que ja ens acompanyarà tota la jornada. Les fotos de la cursa són del cim d'aquesta muntanya. La baixada molt perillosa i amb la roca banyada ens obliga a anar amb molt de compte. Una vegada baix podem recuperar forces als avituallaments.




Després tindrem la tercer muntanya, La Sarga, prou llarga, encara que la baixada més corredora que l'anterior. a Riopar viejo ens esperem els nstres acompanyants per donar-nos ànims...al llarg de la cursa ens hem anat separant per diferents ritmes de cadascú, però açò suposa que en molts trams vages acoplan-te a xicotets grupets amb ritmes semblants, i que fan més comoda la cursa que si vas sol. Afrontem l'última pujada que ens porta al punt més alt de la serralada, el pic Almenara (1794 mts.) amb un paissatge espectacular per tota la cresta de pura roca, preciós. D'ací fins meta ja tot baixada. Finalment férem entre 12 i 15 hores, vam aconseguir acabar-la els cinc i gaudirem de l'experiència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada