A la marató i mitja de Castelló-Penyagolosa

 

 Anàrem a Castelló divendres de vesprada per replegar els dorsals i dormir a l'hotel, ja que l'eixida era a les 6,00 h. del dissabte des de l'estadi Castalia (Castelló de La Plana). Són 63,00 km. i cal dir que es poden fer corrent o caminant, ara be molt poca gent la fa sols caminant, el més normal és aprofitar les baixades i les pistes per augmentar el ritme, i les costeres i sendes per baixar el ritme. Així una vegada donada l'eixida començarem corrent els primers km. a un ritme baix aprofitant la part plana de Castelló a Borriol. A partir d'ací les fortes costeres donàven pas a baixades, fins Les Useres, punt mitjà del recorregut on hi havia un avituallament més complet amb bocates, dolços, coques... A partir d'ací les pujades donàvem pas a més pujades, les baixades eren cada vegada més curtes, estàvem ja en la part muntanyenca del recorregut. Fins ací la ruta havia sigut molt dura, bàsicament pel fort calor, arribàvem quasi deshidratats als avituallaments (cada 10 o 12 km.) i no paravem de beure i suar. Ja divisavem el bonic poble de Xodos, dalt d'un enorme penyot, quan canvia l'oratge, i comença a ploure amb força. Ens quedàvem encara uns 25 km., i hi ha que ficar-se els impermeables, però clar, no para, i acabes tot remullat, i l'aigua ja dins les botes/esportives... Estem ja al parc natural i s'arriba a Sant Joan del Penyagolosa amb pluja forta, són les 19,40 h. i sembla quasi de nit.
Els temps dels socis del C.E.Llocnou que vam participar van ser: Juan Garcia 9h.31m., Vicent Boscá 11h.48m., Mónica Martínez y Rafa Fayos 13h.41m., i Vicent Morant 14h.22m. També va vindre amb nosaltres Héctor Cloquell, del Ràfol de Salem, que amb un registre de 7h.32m. va ocupar el lloc 88 d'un total de 1105 participants que vam conseguir acabar, 265 es retiraren abans d'arribar a la meta, i el guanyador Vicente Calvo Martínez, amb 5h.13m. va batir el rècord .

Quatre gotes i un raig de sol a Teulada.

 

Amb un oratge inestable, començava a les 19,00h la cursa popular de Teulada, aquest any amb canvi de recorregut.

Una circuit ben planificat, encara que amb pujades i baixades que el feren pesat, encara que gràcies al avituallament que varem ficar la la meitat del recorregut, varen acabar els 1.015 corredors.

Amb els regals del final de la prova, l’organtizació es vegé desbordada, i alguns tallatges faltaren.

En quant al Club Esportiu Llocnou, no podem estar contents, 5 valents son els que varen competir (Juanjo, Perelló, Jesus, Raul i Tere) que van traure el fetge per la boca, i es varen guanyar una cerveseta que el Club tenia pensat convidar-los.

Les coses com son, no estem traguent les puntuacions de l’any passat, estem en el lloc 29 de la classificació per clubs i comença a allunyar-se la possibilitat de igualar la posició 25 de l’any passat.

Pels carrascals de la Font Roja

Quedàrem, com és habitual, quan fem una eixida llarga, a les 8,00 h. del diumenge al bar Corrales i, una vegada havia passat el rosari dels diumenges, anàrem amb dos cotxes fins Alcoi i després al Santuari de La font Roja. El recorregut total foren uns 10 km. pel parc natural del Carrascar i La Font Roja per una senda ampla, prou transitada (és perceptible que es tracta d'un paratge molt ben cuidat i volgut pels alcoians), i amb desnivells suaus que ens permetia gaudir de les excel·lents vistes sobre Alcoi, la serra Mariola enfront nostre i, per la part de darrere les valls altes del Vinalopó i pobles com Ibi, etc.

A banda de l'exuberant vegetació d'enormes carrasques, i les impressionants neveres de gel que encara es conserven a la serra. Després d'ascendir al punt més alt del parc, el Menetjador, amb 1.356 m., férem una breu visita a l'interessant museu de la natura, just al costat del Santuari, donant per acabada la ruta alcoiana.

Pels carrers mullats de Pego,

Com ja esta sent habitual, abans de començar la cursa a Pego va ploure, així que apenes varem poder escalfar i, a més a més, durant els primers kilòmetres, els tolls d'aigua i el fang, van fer que la cursa semblara més un prova de cross o una cursa de la modalitat de camp a través, que no una volta popular.

El recorregut va canviar respecte a altres anys, que ens va portar pel polígon de l'entrada al poble i camins per bancals de tarongers, Tanmateix van ser dos voltes a un circuit quasi pla amb un recorregut molt bonic.

Pel que fa al Club Esportiu Llocnou vam ser cins els participants amb uns registres de: Rafael Montagut 0:45:43, Jesús Mascarell 0:47:56, Raul Viñedo 0:49:02, Rafa Fayos 0:53:33 i  Vicent Morant 0:55:29, açò fa que el C.E.Llocnou ocupe actualment el lloc 28 d'un total de 102.

El Puig Campana, Aconseguit!!!

 

A les 8,00h el grup anava fent-se gran, a la gasolinera de Bellreguard, 16 gladiadors triats decidiren fer una de les ascensions més difícils del País Valencià, com es el Puig Campana per la pedrera, i així agafàrem l'autopista fins al poble de Finestrat.

Al paratge de la Font del Molí deixàrem els cotxes i començarem a ascendir els 1.000 m. de desnivell en apenes 4 quilometres de distància. Primer per senda fins la pedrera, i a partir d'ací per l'empinada via com cadascú podia, a voltes a peu i a voltes trepant, inclòs algún valent es va atrevir a fer tota la pujada per la mateixa pedrera, a quatre pates entre mans i peus.

Després d'una xicoteta parada al collado del Puig per a reunir-nos tot el grup i menjar un poc, ascendirem ja al cim. Al lloc ens férem les fotos de rigor, i baixàrem per la part oposada a la pujada, front a l'Aitana, per una senda amb una pendent menor, però més llarga, bordejant tota la muntanya fins eixir al punt inicial de partida. 

Quan arribàrem als cotxes ja eren les tres del migdia. Molta calor i esgotament, però repte aconseguit per a tots el que varem anar. Enhorabona al que han fet cim per primera vegada al Puig Campana!

El Verger, 3ª prova del circuit de la Marina.

Aquest dissabte 9 d’abril, es va disputar la tercera prova del circuit de la Marina, amb 1.370 participants a la prova absoluta, per a una cursa totalment plana, que pegava dos voltes a un circuit urbà de 5 km.

Semblava ideal per a fer bons temps, si no fora per la forta calor que va fer, i la sensació de deshidratació des de molt abans del primer pas per meta, on estava el primer avituallament líquid.

En quan als participants, el més rapid fou Raül Vicedo que amb un temps de 0:47:47, conseguí 793 punts, el seguíren Jesus Mascarell, Fede Llorente, Rafa Fayos i Vicent Morant i Mònica Martinez (encara que esta ultima, no fou registrada pel xip de meta i estem a l’espera del recurs pertinent).

També participàren a la prova Teresa Signes i Gonçal Camarena, però lamentablement tingueren que abandonar la prova lesionats.

Al finalitzar la tercera prova, el C.E.Llocnou, a falta del recurs, baixa a  la posició 28 de la general, cosa que farà que reaccionem a la propera prova.

Pujant l'Aldaia i baixant Manesa.

Cinc minuts després de les 9 del matí, eixirem de la Font de la Drova la quinzena de senderistes, per la pr-60 cap al est, amb un oratge sense pluja, però amb el cel encapotat, afrontarem un recorregut circular que ens portaria per un paratge encisador.

Començàrem l’activitat amb una pujada d’una certa intensitat que ens faria passar per la Font de la Mongeta, Coll dels Caragols, el forat d’aire i finalment a la bifurcació en la que ens portaria al Pla dels Avencs, lloc des d’on ens aventuraríem al Cim de l’Aldaia (755m), amb les seues magnifiques vistes.

Fou el cim de l’Aldaia, el lloc elegit per a esmorzar, que per cert era la primera vegada que el grup permaneixia agrupat, ja que havia segut un passeig molt desordenat, amb grups per davant, pèrdua de gossos, gent retrocedint per a buscar-los, gent nerviosa, telefonades i xiulet d’avís, en fi... el que un muntanyer professional denominaria un desastre.

Al acabar d’esmorzar, baixàrem a fer una visita a la Sima de l’Aldaia, un forat impressionant de difícil accés i sols explorable amb cordes i experiència.

Al tornar a la bifurcació que havíem deixat, continuarem el camí cap a les Neveretes, al arribar a la zona trobàrem un segona bifurcació que capa a la dreta ens portaria a la pista de Pinet, però nosaltres agafàrem la de l’esquerra, que ens tornaria al punt de sortida, travessant el Barranc de Manesa, lloc meravellós, declarat microreserva de flora, es possiblement un dels llocs més captivadors de la comarca, es tracta d’una senda històrica, utilitzada des de l’antiguitat per al transport de gel de les neveres al monestir de la Valldigna, la senda discorre per la riba dreta del barranc, al mig d’un espés bosc de pins, carrasques, sureres i abundant vegetació d’ombria, entre la qual destacaríem la Falaguera, per aquestos racons trobàrem un grup nombrós de senderistes conduits per Xavi Rodenas, que després de saludar-nos, seguiríem la marxa.

L’arribada no fou res agradable, ja que passàrem per una zona de granges que van fer que ens taparem el nas en els últims quilòmetres, però al arribar als cotxes la gent estava encantada amb la ruta que havia fet, un recorregut circular de 11,2 km i un desnivell acumulat de +476m.

Corrent i Gatejant.

A les 10,00h de l'hora nova, donava començament la cursa de Gata.
Amb un bon oratge, un poc calorós, mamprenguérem la feina, que es tractava de pegar-li dues voltes a un circuit urbà, sense apenes pendent.
Els 8 atletes del C.E.Llocnou, estigueren incommensurables i conseguiren 4.640 punts que sumats als anterior fan un totals de 9.743 punts.
I ara ens toca consolidar la posició 27 de la general, e intentar passar-li al grup d'Altea que el tenim a 350 punts.