Botamarges 2015

 

3 d’octubre de 2015, desprès de molts dies d’espera i nervis per fi arriba el gran dia.

Arribem a Forna, nervis a l’estomac i eixa gran angoixa que dura ja 4 mesos...amb la preocupació de no arribar dins del temps als punt de tall, per a no ser desqualificada.

 

A l’ambient es respira eixa adrenalina que acompanya a cada participant.

Després de passar pels controls d’activació del xip, ens anem arreplegant al punt de partida.

A les 6 del matí, eixim des de la plaça de Forna cap a Villalonga, amb 11 km i 500 m de desnivell. Arribem a Villalonga amb la claredat del dia. Allí ens esperen Juanen i Jose. Un grup de companys del club El Garbí també ens van animar.

    

De Villalonga continuem cap Alpatró, amb una distancia de 29 km i 1200 m de desnivell.

Cal fer especial menció, al treball d’animació que va fer el nostre amic Ximo, amb les pintades a la carretera d’animació. Moltes gràcies Ximo. De camí comence a notar una rossadura al peu i als dits...aprete els cordons i avant.

A la casa de Tarzan, estaven Juanen, Jose i el grup de companys d’El Garbi, entre tots van fer la pujada menys empinada. Al segon avituallament, als peus de l’inici de la pujada al cim de La Safor, agarrem forces i a per ell.
  

A mesura que pujava, un dolor que mai havia tingut abans, va anar apoderant-se de les meues cames, es quedaven bloquejades, rígides, amb rampes que mai havia tingut...a tot açò es va afegir una ungla del peu esquerre que a cada pas que pegava es menejava...vaig decidir que era millor arrancar la ungla solta que aguantar el dolor a cada pas. En llevar el calcetí, vaig veure que sols era una bombeta que s’havia fet a la punta del dit i que a cada pas s’amagava baix la ungla. Solució ràpida, un pessic líquid fora i a continuar...

El pitjor record que tinc de la prova es aquesta pujada...de no ser per Xavi...cada vegada que alçava el cap allí estava Xavi esperant-me i animant-me a continuar.

 

 

 

Una vegada dalt del cim de La Safor, ja no hi havia marxa enrere.

A l’avituallament, vaig tindre que demanar una tireta o alguna cosa per protegir-me el taló de la rossadura de l’espardenya...la bombeta estava tota descarnada, però no estava disposada a que una simple bombeta al taló arruinara tot l’esforç i l’entrenament de mesos.

Així que vam continuar de Alpatró cap a Benirrama, amb una distancia de 15 km i un desnivell de 1100 m. Passarem per Benissili i pujarem al Castell de Benissili. Vàrem crestejar uns 4 km fins aplegar a La Foradà. Des d’allí baixarem a Benissivà i cap a Benirrama. On ens esperava el tant esperat control de kilometratge...arribarem a les 16:20...prou sobrats de temps...ja que havíem d’arribar abans de les 18:30...va i no funcionava!! Havíem d’arribar al següent control que estava al km 60.

A Benirrama els companys del club El Garbí estaven animant.

Vàrem reomplir d’aigua a l’avituallament i continuarem cap a Forna. Ens quedava per davant 16 km i 700 m de desnivell. Desprès de lliurar varies pujades i baixades, vam arribar a L’Atzúvia. Km 60. EL CONTROL!!!! Vam arribar a les 17:40, molt sobrats de temps ja que el tall era a les 20:00. Ací els companys d’El Garbí ens animaren a continuar cap al final del repte. A L’Atzúvia també estaven la meua amiga M Carmen, els seus fills, i una amiga d’ella, que encara que estaven esperant a les seues parelles, també ens animaren a nosaltres.

Ja quedava pràcticament res fins arribar a Forna, sols 10 km, però es van fer molt llargs...tot era avançar i el castell de Forna no es veia... pareixia que havia desaparegut de la serra... desprès de varies pujades i baixades, per fi, al fons estava el castell de Forna!!!

En arribar dalt del castell, ja es podia sentir a l’espiquer, la musica, al final del carrer la meta...

La pell eritzada, els pels tiessos, els ulls plens de llàgrimes...tot el cos era un escalfred... tot un cúmul d’emocions que no es poden descriure.

 

I com no, en meta estaven esperant-nos els nostres amics Rafa, Vicent, Rafa que ja havia arribat a meta, Coral i la xiqueta.

He d’agrair de manera encoratjada a Xavi Camarena, la seua paciència esperant-me en totes les pujades.

Trobe que vam fer un bon equip. Espere poder compartir mes curses amb Xavi. 

Pujada nocturna a la Cuta 2015

Dissabte 18 de juliol va ser la data elegida per a la nocturna a La Cuta del 2015. Poc més de 50 senderistes ens reunirem a la plaça de La Safor a les 21,00h d'un calorós dia d'estiu i, després de la tradicional foto a l'escalinata de la plaça, es dona pas cap al camí de l'Ombria buscant el mirador del Bancal de la Creu. Al lloc contemplem els últims rajos de sol, s'encenen les llanternes i frontals i baixem pel camí fins la Font del Frare, ja és de nit, continuem fins el ranxo, on tenim beguda, cacau i samorra, cortesía de l'Ajuntament de Llocnou, per donar pas al sopar d'entrepà i recuperar forces. En acabar es van repartir polos per als més menuts i refrescant llimo per als més grans. Després de la degustació la gent va començar poc a poc a abandonar el lloc i completar la volta cap al poble. Be, una edició més de la ruta nocturna, ja anem per la 6ª, tot un èxit, i fins l'any proxim!

I Marató de muntanya de Carrícola (MaMuCa)

Després d'algunes participacions a la fantàstica Mitja Marató de Muntanya de Carrícola (MiMaMuCa), aquest any Raül, Salva i Rafa Fayos ens atrevim amb la I Marató, per les sendes del Benicadell, amb el temible regall vora el km. 30 amb la seua pendent de vertigen, el sol del migdia de ple i previsió de forta calor... A més alguns companys (Tere, Rafa Roses, Pallisero i Carlos) van ajudar a Inma amb l'avituallament de les Fontetes.

Xicoteta crònica de la cursa: Dissabte 2 de maig a Carrícola. Són les 7,00h i donen l'eixida a la marató. Acaba de fer-se de dia, però no fa fred, sembla van a complir-se les previsions de forta calor per a ser principis del mes de maig. La gent va ràpida. Salva i jo comencem tranquils, al primer km. ja anem dels últims, ens separem poc a poc ja que jo porte un ritmen més lent. Comencem prompte a pujar per la senda del castell i les pistes del Benicadell, vaig baixant el ritme perquè no em trobe molt be, com un lleuger mareig que em dificulta la concentració, massa pedres al camí per anar més fort i encara queda molta cursa... A l'avituallament de les fontetes (km.15) estan els nostres amics, toca beure isotònic i aigua per hidratar-se be i menjar algo de fruita. Agafem la senda de baixada fins el poble de Beniatjar, em trobe millor i quan comença de nou la pujada me n'adone que la gent ja va molt esgotada, fa molta calor i queda el més fort encara. Vec molta gent coneguda, Hilari, Josevi, gent del correvall. Tornem a passar per les fontetes, ara de pujada. Pallisero fent fotos, com sempre, i després últim avituallament abans del regall, al Corral de Rosa.

La pujada al Benicadell pel regall supera totes les expectatives, la suau brisa que tenim desapareix. La seua orientació de sud-est fa que a meitad matí el sol ens pegue de ple en aquesta empinada canal de pedres, sembla un infern, a més els 30 km. de cursa que ja portem fan que el ritme caiga moltíssim, alguns corredors es deixen caure sobre la senda i la pedrera, no tenen més forces, comencem a suar molt tots, cal beure per no deshidratar-se, açò és realment dur. Però tot prompte o tard arriba a la seua fi, i dalt del regall tenim a vista el cim del Benicadell. D'agair és que l'organització haja pujat fins ací botelles d'aigua. El cos està ressentit i cal anar amb compte. Després d'un tram prou pla de senda alcance a Salva i ja afrontem junts els últims km de baixada fins Carrícola, entrant en meta en quasi 6 hores i mitja. Malauradament, Raül va haver d'abandonar la cursa. Be, l'any que ve es pot tornar a intentar. Felicitar a l'organització, als voluntaris i corredors per aquesta magnífica cursa, enhorabona!

Cursa de la Dona 2015

Com cada any, les dones de Llocnou de Sant Jeroni hem estat presents a la cursa de la dona que te lloc a Gandia. Una bona part de dones hem representat al nostre C.E. Llocnou.

Aquest any el recorregut ha canviat, respecte al any passat. La eixida estava a l’avinguda de les Esclaves, on el nostre company Vicent Pallisero estava molt ben posicionat dalt del pont de grua com al professional de la fotografia que es, i amb tot un equip d’animació que ens mantenia a totes les participants amb l’adrenalina pujada esperant el moment de l’eixida. Continuà cap a Benirredrà, girant cap a Beniopa buscant el Passeig de Germanies que el vam recórrer de principi a fi, girant pel carrer de La Vilanova, on voluntaris de l’organització ens repartien botelles d’aigua,    passant per la plaça de les Escoles Pies i pel carrer Major cap a la Plaça del Prado. Continuant en direcció a les afores de Gandia i després en direcció a Benipeixcar, per buscar la meta. A l’arribada a meta l’animació era fabulosa, i el nostre company Vicent ens esperava a totes amb el seu objectiu preparat. També hi havia diverses activitats esportives per a aquelles valentes que encara volien mes diversió.

Al llarg de tota la cursa va haver una gran animació amb música, el grup de la batucada i com no de tota la gent que es va asomar a gaudir de la desfilada de les quasi 9000 dones.

Aquestes curses de la dona, que es celebren en ciutats i pobles de tota Espanya tenen una raó molt important per a totes les dones, ja que la seua finalitat es ajudar amb les investigacions contra el càncer de mama.

 Es per això, que aquest any s’ha dedicat 1€ de la inscripció per a col·laborar amb la FUNDACIÓ INCLIVA. A través d’un projecte d’investigació dirigit per la Doctora Ana Lluch, nomenada recentment com la millor oncòloga d’Espanya. El projecte es “ Anàlisi genòmic en teixit tumoral de dones joves (menors de 35 anys) amb càncer de mama”.

A més a més, per a potenciar aquesta recol·lecta, es podien comprar unes polseres per 2€, quantitat que anava íntegra per a la investigació.

Ultra trail "El Calar del río Mundo"

Un dels grans objectius del grupet de corredors per muntanya del club esportiu per al 2015: "El Desafío Lurbel Calar del río Mundo", que com diu el seu nom, es localitzava al meravellós paratge del naixement d'aquest riu, i les muntanyes dels voltants, a la serralada d'Alcaraz (Albacete). I així ens n'anàrem cinc corredors i acompanyants divendes 10 d'abril a la casa rural que teniem reservada al poble prop del de l'eixida, Elche de la Sierra. Replegàrem dorsals al dia següent a Riopar, i dedicàrem este dia a relaxar-nos, menjar i beure pensant en la cursa del pròxim dia, i prompte a dormir. A les 3,00h de la matinada sona despertador, ja ho teniem tot mes o menys a punt, a desdijunar i fins Riopar amb cotxe de nou (uns 30 km de la casa rural), doncs teniem l'eixida de la nostra cursa, de 65 km. i 3.800 mts.desnivell possitiu, a les 5,00h del matí del diumenge.

La cursa: eixim amb frontals i amb forta música del film "300", encara és de nit, clar, i anem de baixada primer i pujada després fins al naixement del riu, una cascada impressionant, molt coneguda, que s'adivina entre la nit fosca. El recorregut és amunt i avall amb pocs trams plans, però les quatre pujades bàsiques del recorregut van de menys a més. Es fa de dia alhora que comencen a caure gotes de pluja. Toca ficar-se els impermeables. Afrontem la segona gran pujada, el Padroncillo, amb vegetació de muntanya fins prop del cim, on sols tenim ja roca permeable, el carst (El calar), molt clavillada i difícil per córrer. La pluja dona pas al vent, que ja ens acompanyarà tota la jornada. Les fotos de la cursa són del cim d'aquesta muntanya. La baixada molt perillosa i amb la roca banyada ens obliga a anar amb molt de compte. Una vegada baix podem recuperar forces als avituallaments.

Després tindrem la tercer muntanya, La Sarga, prou llarga, encara que la baixada més corredora que l'anterior. a Riopar viejo ens esperem els nstres acompanyants per donar-nos ànims...al llarg de la cursa ens hem anat separant per diferents ritmes de cadascú, però açò suposa que en molts trams vages acoplan-te a xicotets grupets amb ritmes semblants, i que fan més comoda la cursa que si vas sol. Afrontem l'última pujada que ens porta al punt més alt de la serralada, el pic Almenara (1794 mts.) amb un paissatge espectacular per tota la cresta de pura roca, preciós. D'ací fins meta ja tot baixada. Finalment férem entre 12 i 15 hores, vam aconseguir acabar-la els cinc i gaudirem de l'experiència.

Pujada a l'Aitana

Aprofitàrem el dilluns de pasqua, festiu, per fer la bonica ruta senderista que puja al cim de l'Aitana des de la font del Partagat, pel pas de la Rabosa, on poguérem gaudir de la reserva de flora del lloc, així com dels clavills a la roca, amenaçant en soltar una part de la muntanya, algún dia en un futur pròxim. Després d'esmorzar arribàrem al cim (és un dir perquè aquesta zona està inaccessible per una tanca que protegix la base militar), però be, prop del cim agafàrem la senda que baixa a canyó pel mateix lloc on pujàrem a la passada ultra trail "Desafío Aitana-Puig Campana". Tornàrem al punt de partida, on teníem els vehicles, i baixàrem al poble de Benifato per dinar a un bar. Bonica ruta amb precioses vistes, en un dia ennuvolat de pasqua. Ací teniu algunes fotos: