Al Puig Campana

Ascensió obligada per a tots els amants de les muntanyes. Segon pic, amb 1.408 m, més alt d'Alacant, després de l'Aitana, però amb unes vistes espectaculars i descàrrega d'adrenalina de fer la pujada per la pedrera, amb més del 25 % de pendent. Any rere any diguem, mig en broma, clar, per als que vénen per primera vegada que esta ruta suposa alcançar la categoria d'autèntic muntanyer... Be, i axí anàrem passat diumenge una dotzena de socis i simpatitzants del Club Esportiu Llocnou cap a l'àrea recreativa de la Font del Molí, a Finestrat, on aparcàrem els cotxes i començarem a pujar per la senda que ens portava directament a la pedrera que forma la muntanya amb el seu espoló. A tirar de cames cap amunt fins el collado, on ens reunirem els més adelantats i els més atrassats, esmorzarem, i cap al pròxim cim, on disfrutàrem, una vegada més, de la gesta i de les impressionants vistes sobre pràcticament tota la costa alacantina, i la serra d'Aitana, a la part de darrere.

Baixàrem per la part oposada a la costa, primer per senda de pedra amb forta pendent també, i després per senda més plana, de terra, rodejant tota la muntanya pel costat esquerre, tornant a buscar el punt de partida fent una volta circular fins l'àrea de la font del Molí, on ens llevarem les botes, descansàrem un poc i aprofitàrem per dinar, donant per finalitzada esta impressionant ruta de més de 1.000 m de desnivell en apenes 12 km.

III Trail Castellonet-Alcoi

Com cada any a principis de març tenim la marxa de Castellonet a Alcoi per la serra, pujant els pics de La Cuta, Benicadell, Covalta i Montcabrer, i on participem gent tant del C.E.Llocnou com del Club Alpí de Gandia. Enguany ja anerm per la tercera edició, i així passat divendres 1 de març, i a les 12,00h de la nit eixirem des de l'arc d'entrada al poble de Castellonet 11 valents cap al cim de la Cuta, la nostra primera pujada de la llarga jornada que ens esperava.
Cal dir que l'hora d'eixida es va adelantar dues hores respecte a les edicions anteriors degut a la neu que hi havia al Montcabrer, i potser al Benicadell, i este fet ens feia extremar les precaucions per calcular arribar de dia el més pròxim possible de la ciutat d'Alcoi, la nostra meta.

Be, després de pujar per la pista de la Font Nova, amb prou de fang degut a les fortes pluges dels dies anteriors, arribàrem en unes dos hores al cim de la Cuta, on ens ferem la foto de rigor. Continuant per la lloma alcançarem el trencat de la Cuta, on cotinuarem per la senda de l'esquerra buscant les pistes del Collado, a Terrateig. Pararem un poc a menjar alguna cosa, i baixarem pel SLV d'Aielo direcció al Castell. La nit no era tan freda com esperàvem i seguiem a bon ritme. Prop del poble tornàrem a pujar a buscar una senda per la part alta de la serra amb prou vegetació cap al Corral de Poldo. Ací el camí ja era pista i uns km. mes endavant alcançarem el port de Beniarrés, on ens esperava el primer avituallament: Albert i Rafa Tarrazona, de l'Alpí, amb la furgoneta de Juan Garcia, i on pararem a esmorzar, eren poc més de les 6,00h del matí, i encara era de nit, clar.

A partir d'ací tenim un dels trams més espectaculars del trail: la pujada al cim del Benicadell pel regall, una pendent de vertigen buscant els 1.100 m del cim, amb les primeres llums de l'eixida del sol, fantàstic! Remarcar que per a pujar al cim per la xicoteta cresta vam anar amb compte, doncs n'hi havia gel a les pedres, i el tallat a ambdós costats exigia el seu respecte. Del cim continuarem per la senda, amb neu gelada, cap al port d'Albaida, ons estàvem esperant-nos els nostres amics amb el segon avituallament. Menjàrem un poc, ens canviarem les botes per deportives de muntanya, ja que era prop de migdia i feia més calor, i cap amunt de nou en busca de la Covalta, el tercer cim.

Després de fer la foto vam baixar per senda i pista cap al poble d'Agres, l'únic que passem en tot el recorregut, on menjàrem, ens canviarem de nou, ara amb roba de neu, botes i polaines, doncs era el que ens esperava més amunt. Núria i Carlos s'agregaren ací a la ruta, ara erem 13, i, després de pendre un café al bar de la plaça, pujàrem cap al Montcabrer. Ací vam agrair haver eixit 2 hores abans, doncs la neu  desfeta i el fang, primer, i la neu gelada, després, va fer molt dura l'ascensió. Tots vam alcançar el cim, amb 1.390 m d'altura, punt més elevat del trail, i amb un gran toll de neu pertot arreu, la qual cosa va fer encara que disfrutàrem com a xiquets.

Baixant ja, prop del barranc del Cint, es va fer de nit, però ja no ens importava, Alcoi estava ja a la vista i ho haviem aconseguit! Tots vam acabar els 58 km. de recorregut total amb poc més de 20 hores, 3.000 m de desnivell acumulat, paissatges espectaculars, 4 pics emblemàtics de les nostres terres i la companyia de tos els participants, inoblidable!

Pujada al Mondúber des de Xeresa

Ruta difícil i exigent per alcançar el cim del Mondúber des de pràcticament el nivell del mar: 860 m de desnivell possitiu i 16,50 km. I així vora una quinzena de socis i simpatitzants del C.E.LLocnou ens reunirem diumenge 17 de febrer al poble de Xeresa per fer la ruta proposta: eixirem del poble i travessarem l'autopista pel tunel, seguint recte a buscar la senda que puja cap al Picaio per la font del Mondúber. Una vegada dalt, al punt on s'instala l'avituallament dos del Km. vertical, pujàrem per la senda fins el collado, travessant llocs on unes maromes ajuden a passar per punts dificultosos i amb caigudes. En alcançar la lloma paràrem a esmorzar, ja prop del cim.

Des del cim, després de les fotos de rigor, començarem a baixar per la carretera que puja per la Drova, fins l'eixida del sender Pr que ens porta a Xeresa o Xeraco. Una vegada arribàrem a la pista forestal tornarem al punt dos de l'avituallament, o final de la pista, però baixàrem ja al poble pel recorregut del Km. vertical, fent un traçat total en forma de 8, i ja prou cansats, però contents, especialment als que pujaven per primera vegada al Mondúber, Enhorabona a tots ells!

X Volta a peu La Font, trofeu Sant Valentí

Com cada any, el C.E.Llocnou també va participar a la cursa de La Font d'Encarròs, per Sant Valentí, donant, pràcticament, pas a la temporada de voltes a peu populars. A la Font hi-participaren Tere Signes, Vicent Morant, Rafa Montagut, Rafa Fayos, Jesús Mascarell i Raül Vicedo per part del Club Esportiu. La cursa era un circuit de dos voltes, una primera recorria els carrers del poble, pujava a la Plana i tornava al poble, i una segona més ampla on s'incloïa una volta també per la Sort. En total 9,4 km. i un gran ambient amb els carrers del poble plens de gent animant els corredors. Ací teniu algunes fotos:

 

El Puntal del Massalari i el Pic de la Ratlla

Bonica i llarga ruta la del passat diumenge 10 de febrer, doncs aconseguirem dos pics importants de la nostra comarca, inèdits fins ara per a la majoria de nosaltres. Sempre haviem arribat prop però no els haviem alcançat. I així, eixint des del paratge de Sant Llorenç, a Tavernes de la Valldigna, férem la ruta en forma de huit, pujant primer per la senda de les creus, continuàrem recte deixant les creus a la nostra esquerra, fins la font de la Sangonera, on paràrem a esmorzar. Continuant senda alcançarem el Tossal del Massalari amb un vent molt fort. Una part del grup va pegar la volta i la resta seguirem per la senda que anava prop de la cresta, passant per la Pedra del Tres Termes, amb molt de compte amb el fort vent de ponent, fins el cim de la Ratlla (625 m.), punt més alt de la Serra de Corbera.

Baixàrem a continuació fins la font del Barber on aprofitàrem per menjar prop del lloc, i amb sorpresa inclosa: el nostre amic i fotògraf del grup, Vicent Pallisero, portava una nevera portàtil, dis l'enorme motxilla, amb un braç de gitano, boníssim...
Per a tornar a Sant Llorenç agafàrem un camí alternatiu que bordeja la muntanya pel racó del Massalari. En definitiva quasi 17 km. i 930 m de desnivell acumulat.