A la conquesta del Castell del Borró.

Quant les tendetes que omplien els carrers de Ròtova, obrien als visitants del porrat de sant Macià, cap a les 9,00h, els quinze senderistes del club Esportiu Llocnou començaren a caminar.

Aquesta vegada, decidírem fer la pr-100 de Ròtova de manera diferent a l’any passat, i transitar pel barranc d’Atanassi.

El començament de la caminada fou un tant ràpid, ja que varem passar per l’Aqüeducte, com animes que porta el dimoni, i si els que anaven darrere amb la llengua fora, no peguen un crit, abans d’esmorzar ja haguérem estat a casa, però gràcies al seny d’alguns, no va ser així, paràrem a agrupar-nos a la font del les galeries, i amb un altre ritme aplegàrem a la casa dels Garcia, on varem prendre mida de la casa per a fer-ne una pareguda a la Cuta com a refugi.

Seguirem pel barranc d’Atanassi fins a la lloma i més tard esmorzarem a la font del Llibrell.

Les xispetes d’aigua que ens havien acompanyat, anaren ficant-se pesades, i un poc mullats arribarem al cim de les Àligues, on donat que el sender estava molt concorrit aquell dia, ens varen tindre que apartar, per a que passaren unes bicicletes que també volien fer cim, després de fer la foto de rigor, baixarem rumb al castell del Borró, i quant arribarem a les portes del castell, l’oratge ja havia canviat i el sol ens acompanyaria fins al final.

En acabar la visita, prenguérem el camí de tornada i al arribar a la població de Ròtova, visitàrem el porrat i ens férem una cervesa a la paredeta dels festers joves de Llocnou, que allí estaven replegant quatre duros per a les festes.

La ruta fou de dificultat mitjana-alta amb un recorregut de 11,0 quilometres i un desnivell de +572 metres.

Gran Travessia Castellonet-Alcoi

Organitzada pel Club Alpí de Gandia, amb l’idea de Juan Garcia, afrontàrem un repte important, fer una ruta d'una tirada eixint des de Castellonet, i acabant a Alcoi, per sendes i pistes de muntanya, i pujant tots els cims importants al nostre pas, es a dir, la Cuta, el Collado d’Aielo, el Benicadell, la Covalta i el Montcabrer.
Evidentment devíem eixir molt matí, per aprofitar tot el dia sencer, ja que calculàvem unes 18 o 20 hores, i uns 60 km. de ruta amb un desnivell de +3.000 m. acumulat. En resum, una bogeria.
I així varem eixir el dissabte 26, a les 2,00 h. de la matinada des de Castellonet 15 valents (més de la meitat socis del Club Esportiu Llocnou) amb direcció a La Cuta. Albert, del Club Alpí de Gandia ens esperava a les 7,00 h. al port de Beniarrés amb la furgoneta per l'avituallament, i també per replegar qui volguera retirar-se, i també va vindre més tard al port d'Albaida, i al poble d'Agres, finalment per la vesprada, com a últim cotxe-granera. En este punt sols 5 caminants que quedàvem, de tots els que eixirem, varem enfilar cap al cim del Montcabrer, i ja fent-se de nou de nit alcançàrem el barranc del Cint, arribant a Alcoi a les 20,00h de la vesprada del dissabte.
Les sensacions de tantes hores de ruta, incloent un dia sencer i quasi una nit també, paisatges, muntanyes, sendes, gent, sed, fred, calor, esgotament, alegria, eufòria final... les deixe a l'abast de la imaginació de cadascú. Això sí, fiquem unes quantes fotos i esperem que s'apunteu a la pròxima, ànim, tot és possible !!!

Travessant la serra de Bèrnia

Amb una puntualitat exquisita, des de les 8,00h, anàrem passant pels diferents punts de reunió, fins a les faldes de la serra de Bèrnia.

A les 9,40h començàvem a caminar, des de les cases de Bèrnia en direcció est, amb poc escalfament afrontarem l’ascensió, que anava pujant i pujant, fins que algú va pegar un crit i va fer parar al grup davanter, que després d’un breu descans continuarem cap amunt a la mateixa marxa.

Els primers aplegaren al forat cap a les 10,40h, entraren  en ell i desaparegueren, els que anaven enrere no seu podien creure, i entraren al forat i desaparegueren també, i així, tots anàvem entrant en aquest forat misteriós, que ens conduïa d’una part de la muntanya a l’altra, d’un paratge d’ombria (encara que amb poca vegetació) fins a un paratge totalment de solana.

A l’eixida de la cova, la visió es simplement impressionant, ens trobem en un balcó a 840m d’altura i baix dels nostres peus la comarca de la Marina Baixa, amb la costa mediterrània de fons. 

Després d’esmorzar, reprenguérem la caminada, planejant en direcció oest, als tres quarts d’hora, al arribar a les ruïnes de l’antiga fortificació, i després d’escodrinyar tots els racons, Àngel Ibañez que ens havia acompanyat aquesta vegada, ens va fer una breu explicació, de les característiques de la serra i de la construcció de la fortificació.

Era migdia, i un error de càlcul, va fer que la por que se’ns fera massa tard, per eixa raó desistirem de pujar a la cresta, on es veia un ramat de cabres blanques, per tant baixarem tots junts fins als cotxes, on varem arribar un pel massa prompte.

Però ja que estàvem allí, avançarem el dinar que teníem programat a les 14,30h i ens assentàrem al restaurant d’allí mateix, una masia reformada en restaurant rural, en el que ens van tractar molt be, varem menjar fantàsticament, per un preu més que raonable de 15,00 euros.

Aquesta vegada els vint-i-cinc senderistes férem un recorregut de 8,84 km amb un desnivell de +426m.

Enamorats d'en Carròs

 Tradicional cursa que transita pels carrers de la Font d’en Carròs, els dies propers al dia de sant Valentí.

L’esquadra blanc i negra del C. E. Llocnou, que ja està entrenant de calent, donat la proximitat de la competició del circuit de la Marina, estigué representada en la modalitat de parelles per Juan Garcia i Monica Martinez, Rafa Fayos i Nuria Ballester, i en la modalitat individual per Vicent Morant “el Pallisero de Tavernes”, Vicent Perelló, i Jesus Mascarelli que amb uns bons temps que varen anar des de  els 42:09 fins als 58:46 per seguir apuntant al currículum del club.

Encimbellant la Cuta, des de Castellonet.

Aquest diumenge, El Club Esportiu Llocnou, decidírem concentrar-nos a la plaça de Castellonet amb el Club Alpí de Gandia, per a fer un recorregut nou, els trams de senda, que s’han netejat últimament al terme de Castellonet de la Conquesta.

A les 9,10h eixia l’expedició, amb una vintena de senderistes, en direcció a la font del Tarro, lloc on acabava l’asfalt i començava la senda, boniqueta i ben cuidada, amb una pendent suau al principi, per a transformar-se amb una forta pendent fins a l’altura de gasoducte, lloc on ens agrupàrem.

Seguírem la marxa junts plantejant per darrere la penya l’Hedra, al final de la senda, a la bifurcació, agafàrem la que pujava, començàrem així la segona ascensió del dia, de forta pendent i trams de muntanya sense senda però nets, el grup anava trencant-se, havíem quedat en esmorzar a la font de la Cuta, però la pujada anava allargant-se, i quant el grup de darrere va decidir parar i esmorzar, els grups de davant també feren el mateix, es així com aquesta vegada esmorzarem en tres o quatre grups disseminats per la serra, al llarg de l’últim quilòmetre d’ascensió.

La represa de la marxa va fer que ens tornàrem a agrupar, seguint pujant la forta pendent que ens duia al cim de la Cuta.

Una vegada al cim, tocava la foto de rigor dalt de les antenes, després d’una estona admirant el paisatge espectacular, decidírem baixar a la font de la Cuta, que al no haver plogut molt, simplement estava gotejant.

La baixada no fou bonica, ja que baixa per la costera sense respectar senda i amb una pendent massa forta, en alguns trams es recupera l’antiga senda, però sense continuïtat.

Al aplegar al enllaç amb la pr-400 de Llocnou, tots agrupats, varem seguir cap a baix, en la bifurcació que ens porta al Mortatell, el grup es dividí en dos, el primer directament capdavall per la pista de terra, i el segon per la senda de la font Nova, veient-nos tots finalment a Castellonet cap a les 14,20h.

El recorregut de 9,9 quilometres, que encara que curt, fou dur pel desnivell acumulat de +673 metres.

Escalfant motors a Palmera.

Al aplegar a la població de Palmera, aparcàrem els cotxes als voltants del poliesportiu, ja que s’havia habilitat un aparcament per als participants, com sempre amb el temps justet, arreplegàrem els dorsals amb dificultat per la gran cua que es va formar, i va fer que tot es retrasara més de mitja hora, i ràpidament a escalfar, que començava la prova.

Amb un recorregut totalment pla de 7.250 metres, eixiren des de davant de l’Ajuntament a les 11,30h els vora 800 participants.

El primer classificat maculí fou Jose Antonio Marín Gay de C. A. Runnerworld amb un temps de 23:44 i amb 27:36 Sandra Diaz Hernandez del C. A. l’Alcudia com a primera classificada femenina.

El C. E. Llocnou estigué representat per Gonzalo Camarena, Fede Lorente, i Frederic Artés.

Als voltants del castell d'Aielo

Jornada encisadora, la que visquérem els 25 senderistes, que ens reunírem aquest diumenge al poble d’Aielo de Rugat.

A les 9,05h començàvem a caminar des de l’ajuntament, en direcció al castell, segons ens indicaven les senyals de la SL-43, molt prompte ens varem introduir a la senda de ferradura, entre pins i gran vegetació, per un ascens suau però sense descans.

Plegàrem a la primera bifurcació del trajecte i agafàrem direcció a les penyes Llucies, continuàrem ascendent i passarem per un parell de corrals de muntanya, en ruïnes però nets i conservats (el de Simeó i el de Montesí), al acostar-nos a les penyes, ens quedarem bocabadats, unes penyes amb una gran pendent, de superfície fina, de un aglomerat de roca i arena, que brillen quant després de la pluja reben la llum del sol, seguírem caminant per la senda que ens portà per dalt d’elles fins al cim (h540m).

Tornàrem sobre les nostres passes, fins a la bifurcació que ens havíem deixat, i ara si, prenguérem rumb al castell d’Aielo, on plegaríem per a fer la paradeta obligatòria de l’esmorzar, que alguns senderistes no havíem parat de reclamar.

Amb un altre esperit després de les panxetes plenetes, continuàrem caminant el trajecte circular, fins a una bifurcació, en la que un ramal ens portava directament a Aielo (cosa que una part de nosaltres va fer), però la gran majoria optaria per agafar el ramal que ens portaria fins al Collado i la seua font, allí després de gaudir de les esplèndides vistes i provar l’aigua de la font de Coll, tornaríem cap a la bifurcació que havíem deixat i tornaríem cap al poble, passant per una senda que ens aboca a un barranc on s’encontra la font de Ferri, varem seguir un tros més fins a l’asfalt i al poble, fent un recorregut de 11,3km i un desnivell de +603m.

A les Covatelles per la Font d'en Carròs.

Prop de 80 senderistes ens varem concentrar al principi del parc de la fira a Gandia, a les 9,30h després de redistribuir els cotxes per a tots anaren plens, eixí la comitiva cap a la població de la Font d'en Carròs, el punt de trobada era el aparcament del camp de futbol.

Una vegada tots preparats, a les 10,00h començàvem la marxa, pel parc de la plana, cap a els senyals de la pr-347, en la que entraríem immediatament, als cinc minuts de caminar ja estàvem envoltats d'un esplèndit pinar, transitada per una senda neta que poc a poc anava agafant altura, en plena pujada ens va visitar de sobte la neu, dificil de vore per aquestos territòris.

Als 30 minuts passarem pel Coll dels Jugadors, i després de 30 minuts més d’ascensió i alguns paronets per a recuperar l'alé, plegaríem al tallafocs fet per la canalització del gas, fou aquest lloc on decidirem esmorzar, la nevada anava a més, i encara amb el mos a la boca, reanudarem la marxa, ara planejant cap al cim de les Covatelles, per l’interior d’un bosc frondós i amb la neu collant-nos damunt les motxilles, plegarem finalment al cim (2,00h), on varem aprofitar per a fer fotos i un paronet, la neu que ens havia acompanyat tota l’estona i que havia segut un comboi molt agradable, començà a ser un problema, tenia a tots els senderistes mullats i cada vegada en queia més. 

Així dons, decidirem iniciar la baixada, en la que donat el gran nombre de persones, varen anant fent-se grups, i arribant al final del descens en grups de 10 o 12, després de breus reagrupaments seguirem, passant per davant del cementiri, entrant als carrers de la Font d’en Carròs i agafant el camí asfaltat cap al parc de la plana, on teníem els cotxes.

La ruta organitzada per la UPG de Gandia, i conduïda per Xavi Rodenas, tingué un recorregut de 7,3km, pràcticament tots per bosc travessat per senda de ferradura, amb un desnivell de +418m. En quant al Club Esportiu Llocnou, molt pocs senderistes els que s’uniren a la convocatòria d’aquesta ruta fàcil, amb explicacions sobre el recorregut i la vegetació, i amb una dificultat baixa.

Al km vertical del Montduver

Èxit clamorós a la desena edició d’aquest clàssic, unes 1.700 persones (700 corredors i 1.000 caminats) participaren en els 11,8 quilometres del exigent recorregut amb un desnivell de +978m.

El Club Esportiu Llocnou, com no, va participar al esdeveniment, amb una part participant amb els caminats i una altra ajudant al Club Alpí en l’organització d’aquesta prova.

Tot començà a les 9,00h amb l’eixida de les dones, seguit a les 9,05h pels homes i finalment a les 9,10h els caminants, l’eixida com sempre, al barranc de Beniopa, amb un recorregut en pla, per caminals, sendes i el llit del riu, fins al quilòmetre 6, on estava el 1er punt d’avituallament, lloc on començaria l’ascensió fins al km 10, on afrontaríem l’últim tram de la prova, una pujada tècnica, de molta duresa, que duraria uns 2 quilometres fins a la meta, que estava ubicada a l’altura de les antenes.

El guanyador en homes fou Ignasi Cardona Torres amb un temps de 1:04:40 i 1:26:52 la guanyadora en dones Maria Lopéz Mata.

Una vegada passada la línea de meta, els participants havien de recorrer uns 3 quilometres de baixada que els portaria al avituallament final, on l’organització havia preparat tota classe de menjar i beguda per a recuperar les forces.