Des de la primera vegada que varem vore la font de la Cuta ens donarem compte que haviem de recuperar-la encara que l'empresa era força difícil.
Va ser un dia d'aquestos que parlant del nostre patrimoni mediambiental varem quedar amb dos mestres obrers, Ricardo i Pedro, per anar el següent diumenge a llevar eixe tub de plàstic que es va ficar quan muntaren l'antena al cim de la Cuta, i canviar-ho per unes pedres i unes teules que li donara un aspecte més rústic.
Quedarem dit diumenge, amb els materials apropiats i amb una aliada magnífica, la burreta de Fedric.
Acabarem tard, passada la una i mitja encara estavem d'alt, però ens varem quedar molt satisfets de la feina feta.
