Però ara ja no n'hi han excuses que valguen, estem corrent ja pels carrers encara oscurs de Bagà en busca de les primeres llums del dia i de les primeres rampes de pujada a la serra. No ens podem encantar doncs tenim controls de temps intermitjos i el primers està a dues hores d'ací i a 8 km. de pujada, fins al refugi de Rebost. Al deixar les pistes i agafar la primera senda es forma l'habitual tapó de corredors que fa que vagen en fila de ú. Alcancem amb 10 minuts de marge el control-avituallament-refugi, mengem i bevem alguna cosa i a seguir, ja que hem de pujar fins al seguent control a 2h 30m al refugi Niu de l'Àliga, amb 2.500m d'altura, punt més alt del recorregut (1.800m de desnivell des de Bagà en 12 km.). La pujada exigent i el anar a fila de ú ha fet que ens separem els 6 que haviem eixit junts. Molta gent animant-nos al llarg del camí amb Som-hi!, expresió que escoltarem més vegades per tot el recorregut. I, al igual que abans, parar una estona per menjar i beure un poc, i a seguir, ara amb forta baixada per la cara nord de la serra, la que dona a la Cerdanya. Tenim ara uns km de baixades i pujades amb forta pendent que dificulten un poc el pas ràpid, encara que anem trotant prou km. Passem pel refugi de Serrat de les Esposes i ens reagrupem cuatre corredors (Juan Garcia, Vicent Boscà, Rafa Montagut i Rafa Fayos), i seguir baixant fins al poble.
Per uns km.deixem la muntanya i ens dirigim a Bellver, és migdia, fa calor i arribem a este avituallament al km.39 amb més d'1 hora de marge sobre el temps màxim que dona l'organització. Ací mengem pasta, descansem un poc, ens canviem de calçat o calcetins, etc. i altra volta cap a la serra per afrontar la segona pujada forta fins als 2.400m d'altura del pas dels Gosolans, que ja farem de nit. Rafa Montagut es troba bé, decidix probar forces i s'avança sobre el nostre ritme de marxa. Passem pels refugis de Cortals d'Ingla i Prat d'Aguiló enmig d'un paissatge de muntanya espectacular amb trams que ens obligava a trepejar entre les pedres i l'ocàs del sol darrere nostre. Després d'un breu descans d'un quart d'hora i afrontem les últimes rampes fins al collado. Des d'ací, tornem a la cara sud de la serra, la nit és temperada i no fa molt de fred. Baixem fins al refugi Lluís Estasen, al peu del Pedraforca, i aprofitem la pista per trotar un poc i guanyar alguns minuts al temps. Ja passa de mitjanit i tenim unes 2 hores de marge al refugi, km. 70 de cursa.
Des d'ací fins al refugi de Gresolet sols n'hi han 4 km., però de forta baixada per senda molt tècnica, les forces ja comencen a fallar, pràcticament ja no correrem fins als últims kilòmetres. Ara és quan juga l'altra part del nostre entrenament, el de resistència mental: estem cansats, amb fred a ratos, calor i suant amb els trams més exigents, apareix la son degut a les llargues hores nocturnes, alguns tenim bambolles als peus, o lleugeres tendinitis... però la ment li diu a les cames que cal seguir i no parar, és la nostra determinació a continuar la que ens fa seguir endavant. Així que arribem al refugi de Sant Martí, pugem pels empedrats (naixement del riu Llobregat) fins al refugi de Sant Jordi, km.88 de cursa. A este avituallament es fa de dia, mengem i seguim endavant. Al poc alcancem a Salva i fem els últims km. els quatre junts, tranquilets, entrant a la meta de Bagà a les 10h 20m del diumenge, 27 hores i 20 minuts després d'haver eixit des d'ací mateix. Rafa Montagut i Pepe havien ja entrat abans, per tant tots els que anàrem havíem aconseguit acabar la Ultra Cavalls de Vent, objectiu aconseguit, fantàstic!
