La Serrella

Passat diumenge 23 de desembre una quinzena de socis i simpatitzants del C.E.Llocnou anàrem fins la comarca del Comptat per fer aquesta ruta exigent i molt bonica que, eixint del poble de Quatretondeta, puja fins els Frares, unes peculiars formacions rocoses conseqüència de l'erosió. Després de travessar la pedrera i d'esmorzar davall un enorme arc de pedra ens dirigirem fins al Pla de la Casa, ascendint per una nova pedrera, on visitàrem una enorme i preciosa nevera, per a pujar al pròxim cim del mateix nom, punt més alt de la serralada.

 

Baixàrem per una nova pedrera, i és que esta serralada és pura pedra, a l'est del pic, fins a trobar una senda ja més plana que ens conduïa fins al vall al fons. Paràrerm per a menjar a vora senda ja prop del poble de Fageca, on arribàrem ja vora les 3,00h de la vesprada. I ara fins al primer poble, on teniem els vehicles, sols podien seguir pels 6 km. de carretera asfaltada, molt tranquila això sí, fins Quatretondeta, on arribàrem ja quasi de nit, cansats, però molt contents de l'esforç físic i d'haver disfrutat d'aquesta recomanable ruta.

V Pujada a La Cuta

Com a conseqüència de l'incendi forestal que vam patir la primavera passada, i que va cremar quasi tota la muntanya al terme de Llocnou, no vam voler promocionar la pujada d'enguany per aquest motiu, i també pel deterioramnet degut a la desaparició de la coberta vegetal i que ha propiciat que les pluges del passat mes d'octubre hagen erosionat la senda i la pista forestal, també amb caigudes de pedres de tamany considerable.
Però be, com la idea és no perdre el costum de pujar a fer la volta a La Cuta almenys una vegada a l'any, vora una vintena de socis i simpatitzant eixirem el passat diumenge 16 de desembre des de la plaça de Llocnou per completar el recorregut del nostre PR-400.
Ara hem proposat una reunió, a la qual demanem la màxima assistència possible, per al proper dijous 27 de desembre amb l'objectiu de pendre una decisió respecte a quan i com organitzar, o be deixar d'organitzar, les futures pujades populars a La Cuta.

 

 

Ascensió al cim de l'Alcazaba (3.371 m., Sierra Nevada)

Aprofitant el pont de la Constitució vam anar cap a les muntanyes del sud Mónica, Juan, Vicent Morant, Vicent Boscà, Salva i Rafa amb l'intenció d'escalar el pic de l'Alcazaba, el tercer de la serralada i el sext més alt d'Espanya. Així que divendres de migdia arribàrem amb cotxe fins la central de la Cebadilla al riu Poqueira, prop del poble de Capileira, a l'Alpujarra de Granada. Començarem a pujar fins al refugi carregats amb les motxilles i amb una fina pluja que ja começava a calar alcançant el refugi, ja de nit i amb prou fred.

 

El dissabte de matí eixirem del refugi de Poqueira per la pista d'acces fins que alcançarem l'esquena del Mulhacén, una lloma suau i constant que ens porta al cim d'aquest pic, però nosaltres ens vam desviar al poc a la dreta per buscar la senda de l'Alcazaba, que baixa des de la lloma cap a Siete Lagunas, un preciós i petit vall glaciar entre altes muntanyes. Degut a la pluja del últims dies, que ací ja era neu, la caminata era còmoda sobre neu recent i apenes tocavem les capes inferiors de gel. La vista ací de la cara nord del Mulhacén amb la seua pared era espectacular. I travessant la llaguna de Culo Perro (congelada clar) alcançarem la lloma de pujada al nostre cim. Des de dalt de la pujada entre neu i pedres, ja vam vore a la nostra dreta la pala final de neu i el cim de l'Alcazaba (3.371 m.).

Baixant es va girar vent del nord-oest que va baixar prou les temperatures, però a l'alcançar la lloma del Mulhacén aquest vent va alçar la neu creant una petita ventisca amb la posta de sol davant nostre, una visió fantàstica. Molt contents per la preciosa ruta, encara que molt exigent, arribàrem al refugi fent-se ja de nit.

 

EIXIDA AL SURAR (Pinet-Llutxent)

El passat 2 de desembre, una vintena de components i amics del CE Llocnou marxarem cap a Pinet per visitar el Surar i el seu entorn. 8:30 a la plaça de Llocnou (bon horeta tot i que sempre hi ha gent que aplega tard). El recorregut fins el punt de partida (el Pla de Pujol) uns 20 min, i cap a les 9:30 començamem la marxa. Per cert, el dia fou preciós amb molta visibilitat (situació que es sol donar quan el vent bufa amb component W, NW, o N, que permet baixes humitats relatives).

Per poder conéixer millor el recorregut, vam tindre la col·laboració del company Salva (Agent Mediambiental de la zona) qui va fer el paper de guia de l'eixida. El primer tram de poc menys d'1 hora va ser intens i poc agraït per la vegetació que ens voltava (matollar), tot i que quan més altitud asolíem més boniques eren les vistes. Una vegada al Surar vam gaudir d'aquest bosc únic. Es tracta del nucli de sureres mes al sud del territori meditarrani. El motiu de la seua existència és la descarbonatació del sòl. De fet, la vegetació asociada al Surar també es diferent a la que trobem fora del mateix. Llàstima que el vent de ponent dels darrers dies ho haguera secat quasi tot, i no puguerem gaudir d'altre dels atractius dels Surar, la seua elevada varietat de fongs.

Decidírem fer la paradeta per esmorçar de camí a la Penya dels Miradors, en un clar on rebre el solet s'agraia donat la rasqueta que feia. Per fi a la Penya dels Miradors. La vista preciosa i molt meta. El Montdúver, el Barranc de Borrell, la Marxuquera junt a la Falconera, la conca de La Safor, el Montgó, i al fons l'illa d'Eivissa. Allí gaudírem de la panoràmica i aprofitàrem per fer alguna foto de grup. Després mitja volta i cap a la Barraca de Pedra, antiga construcció que en un passat servia de refugi per a ramaders. Molt ben conservada, i formada exclusivament per pedra seca (sense morter ni elements adhesius) i amb falagueres per les pareds i el sostre.

Per finalitzar l'excursió baixada per la pista principal cap als cotxes mentre tornavem a gaudir de les vistes de la Vall d'Albaida. Finalitzavem l'excursió però no el dia. Uns quants valents vam anar al Mas de Xetà on l'amic “Federico el Blanco” i el seu equip ens va donar de menjar un excel·lent arròs al forn, ens digueren que l'arròs era per a 11, però entre 8 sols vam deixar que s'endugueren el fanc de la cassola.

Per últim, afegir que el Surar i el seu entorn concentra diverses figures de protecció. Sols a nivell enunciatiu dir que forma part de un LIC (Lugar de Interés Comunitatio), una ZEPA (Zona de Especial Protección para Aves), del Paratge Natural Municipal del Surar, te dues microrreserves de flora (Pla de Junquera, i Els Miradors), i un punt per a anfivis. Tot un tresor.

El C.E.Llocnou també a la Marató de València

Per acabar un any a nivell esportiu alt es van apuntàren també a la marató de València del passat diumenge 18 de novembre dos socis del club esportiu: Vicent Morant i Rafa Fayos. I, encara que ja porten alguna mitja marató correguda, el pas a una marató completa és important.

Impressions de Rafa Fayos:
Els dies d'abans de la cursa estàvem nerviosos pel repte inèdit per a nosaltres d'una marató, no teniem encara un entrenament bò per a esta cursa tan llarga, a més les previsions eren de pluja... L'eixida espectacular, 9.000 corredors inscrits. Vicent i jo anàrem tota la cursa separats degut a que no vam eixir al mateix lloc. Em vaig proposar marcar un ritme d'uns 6 minuts x km. i aguantar fins on poguera. Els carrers estaven mullatss degut a que havia plogut per la nit, però ara estava el sol fora. Eixirem del pont de la Ciutat de les Ciències cap a la Malvarrossa, Universitats, Mestalla... Als 15 km. havia baixat dels 6 m/km., em trobava bé, però era prompte, vaig alcançar el globus de 4,15 hores de temps. La gent ens animava molt, creuarem el riu i anàrem cap a Orriols, cada 5 km. hi havia avituallament, molt ben organitzar, calia beure molt. Davant l'Hospital General estava la marca de mitja marató, ja tenia la mitat, unes 2 hores. Després dels 25 km. feia ja prou calor i el cansament començava a apareixer. De l'extrem sud-oest de la ciutat tornàrem al centre, Encarna Signes i Roser també em donàren ànims per les Torres de Serrans. A l'Albereda (km.30) també vaig vore a Tere, Inma i Salva , que havien vingut en nosaltres per recolzar-nos, vore la cursa i fer fotos. Des del km.35 les forces fallaven, em notava adolorit pels bessons i els genolls, encara quedàven 7 o 8 km. tot un món! Pel port caminava uns metres i corria uns altres, n'hi havia ja molta gent caminant. Un xiquet d'una colla que estàven disfressats em va xillar que no parara i es va posar a córrer al meu costat, clar vaig córrer! Al km. 40 últim avituallament, ja es veia la Ciutat de les Ciències, la meta, tocava traure forces d'on fora! Davant l'Hemisfèric algú em va cridar, Juan i Mònica també estàven animant-nos. La passarel.la muntada sobre l'estany davant el museu Príncep Felip feia de recta de meta. 4 hores 27 minuts (4 h.22m. de temps real), ho havia aconseguit!

 

Impressions de Vicent Morant:
RECAPITULANT - La MARATÓ, que puc dir, doncs que ha sigut tota una experiència! Acostumat a fer mitges i ara açò... costa assimilar-ho, si be jo anava amb un poquet de por. Durant la cursa m'ha relaxat i he intentat disfrutar del moment, també sabia que les anava a passar negres en els últims km, però quan ja tens a la vista el Museu Príncep Felip i l'Hemisfèric l'emoció es indescriptible, xafar la catifa sobre la passarel.la, la gent xillan-te i la meta davant teu... No es pot explicar amb paraules, s'ha de viure per u mateix, i be, jo no sé si la repetiré, però si jo l'he feta qualsevol la pot fer també: Tot és proposar-s'ho!

 

En acabar anàrem en cotxe a dutxar-nos al Poliesportiu de Nazaret (un poc llunyà, única pega a una excel.lent organització) i després a dinar corredors i acompnayants.

III Mitja marató d'Ontinyent

Es tancava el circuit de curses de la Vall d'Albaida 2012, el passat diumenge 11 de novembre, amb categoria: una mitja marató, per concloure aquest circuit tant bonic i variat, amb curses curtes d'asfalt a l'estiu, altres llargues (com esta mitja) i de muntanya (pujada a la Font Freda o al Benicadell). Del Club Esportiu Llocnou hi van participar a esta mitja 7 corredors: Teresa Signes, Vicent Morant, Juanjo Chaveli, Vicent Perelló, Jesús Mascarell, Raül Vicedo i Adrià Mascarell.

 



Pel que respecta a la clasificació final del circuit, el C.E.Llocnou va ocupar el lloc 24, amb 3.382 punts, d'un total de 36 clubs inscrits. No està mal, l'any que ve més...

XVIII Mitja marató Ciutat de Gandia

4 de Novembre de 2012. Una data marcada en l'agenda de molts atletes. Eixe diumenge se celebraven diferents curses a les nostres comarques, la Pujada al Castell de Xàtiva, la Mitja Marató d'Alzira...i la Mitja Marató de Gandia. Uns components del Club Esportiu Llocnou (Vicent, Tere, Rafa i Salva) junt a altres amics i companys de curses i excursions (Dani, Isidro, Juan, Inma, Carlos i Nùria) van participar en esta gran festa de l'atletisme de La Safor. Estos valents junt a altres 2000 participants es llançaren a correr a les 10 del matí. Les previsions meteorològiques ens indicaven temperatures elevades per a Novembre (uns 27 ºC) i vent moderat del SW. Minuts abans de l'eixida cadascú estava centrat en els seua tasca per preparar el cos per a l'eixida. Uns fent estiraments, altres calfant al trot...

A les 10 es donava l'eixida, però açò sols fou un tro. Per als vora 2000 corredors ja feia mesos que havia començat la mitja de Gandia. 2000 corredors i 2000 motivacions per participar-hi, 2000 objectius que assolir, uns per superar la seua marca personal, altres per alguna promesa, per fer la seua primera mitja, per preparar objectius de més entitat, etc.. Durant els darrers mesos molts hem dedicat hores i hores a la preparació de la mitja, uns per lliure, altres en grup...quan la feina (els que tenen la sort de tindre'n) i les obligacions familiars ho permitien, la gent es llançava al carrer.
 

 Un grup de gent es mira el Garmin, son les 10 i un coet explota. La mitja ha començat, és el moment de la veritat, on sols aproven els que han estudiat. Els primers 5 km són per a que la màquina (el cos) vaja engranant-se i fent-se a l'esforç. Eixim tots a una pels carrers de Gandia, són moments on s'ha d'anar amb cura de no xafar o ser xafat, en no topar amb ningú, molt d'ull amb les voreres i els obstacles del mobiliari urbà. És difícil marcar un ritme fins que eixim de Gandia. Anem cap a la platja vora la via del tren i veiem com el ritme puja junt a les polsacions. Ens estarem equivocant amb este ritme? (es pregunta més d'un)... Primera línea de platja, el mar es quasi una bassa d'oli i quasi no fa brisa. Les vistes precioses. La previsió encerta en la temperatura però no amb el vent, quasi no en fa i la humitat és elevada, comença la sensació de basca i de “manca d'aire” que ens acompanyarà fins la meta. La gent anima al seu conegut, a l'amic, a la nòvia, al pare, al fill, a l'home, a tot el grup; les bandes amb tambors no paren... Ara cap a Gandia altra vegada, per darrere de Cartonajes Union. Es veu a l'eixida de la platja corredors aparentment molt preparats que abandonen, possiblement per que s'adonen que no poden aconseguir el seu objectiu... Entrem a Gandia, duem més de 12 km a les cames i encara queda un bon tros.

 
Cal regular-se molt be. En Gandia cada vegada hi ha més gent, tots animen, quin ambient! Pot ser el moment amb més pujada d'adrenalina és la entrada al Passeig per Sant Francesc de Borja (15km), centenars de persones, música, tots a una bramant...impressionant! A més d'un li ve al cap el que poden sentir els sacrificats ciclistes als Pirineus o als Alps, en eixos mítics finals d'etapa. Però tornem a la mitja. Hem de donar la volta a Gandia(quasi res porta el diari!!). Pel Passeig anem cap a l'Hospital, passem per Benipeixcar , el Prado, Corea, la gent no para d'animar!... Ja tenim el poliesportiu ahí... No sabem com però anem a 190 polsacions, som al darrer kilómetre, mirem el Garmin i vegem que ho estem aconseguint, en menys de 5 minuts haurem superat la prova...com diu algú “No hay dolor"!!...
                                  

                                      

  

       

L'amic Vicent Boscà ens espera a l'entrada de la pista. Un per un ens anima i a la volta ens fotografia en meta. VICTÒRIA!!! Tots hem guanyat, però ja arribarà el moment d'assaborir-ho. Ara toca llevar-nos el xip dels collons, hidratar-nos i menjar. Com no podia ser d'altra forma, tots vam celebrar la victòria amb una bona torrada de carn. La tertúlia molt agradable i bonica. Tots feliços i amb l'objectiu complit...