Ascensió al cim de l'Alcazaba (3.371 m., Sierra Nevada)

Aprofitant el pont de la Constitució vam anar cap a les muntanyes del sud Mónica, Juan, Vicent Morant, Vicent Boscà, Salva i Rafa amb l'intenció d'escalar el pic de l'Alcazaba, el tercer de la serralada i el sext més alt d'Espanya. Així que divendres de migdia arribàrem amb cotxe fins la central de la Cebadilla al riu Poqueira, prop del poble de Capileira, a l'Alpujarra de Granada. Començarem a pujar fins al refugi carregats amb les motxilles i amb una fina pluja que ja começava a calar alcançant el refugi, ja de nit i amb prou fred.

 

El dissabte de matí eixirem del refugi de Poqueira per la pista d'acces fins que alcançarem l'esquena del Mulhacén, una lloma suau i constant que ens porta al cim d'aquest pic, però nosaltres ens vam desviar al poc a la dreta per buscar la senda de l'Alcazaba, que baixa des de la lloma cap a Siete Lagunas, un preciós i petit vall glaciar entre altes muntanyes. Degut a la pluja del últims dies, que ací ja era neu, la caminata era còmoda sobre neu recent i apenes tocavem les capes inferiors de gel. La vista ací de la cara nord del Mulhacén amb la seua pared era espectacular. I travessant la llaguna de Culo Perro (congelada clar) alcançarem la lloma de pujada al nostre cim. Des de dalt de la pujada entre neu i pedres, ja vam vore a la nostra dreta la pala final de neu i el cim de l'Alcazaba (3.371 m.).

Baixant es va girar vent del nord-oest que va baixar prou les temperatures, però a l'alcançar la lloma del Mulhacén aquest vent va alçar la neu creant una petita ventisca amb la posta de sol davant nostre, una visió fantàstica. Molt contents per la preciosa ruta, encara que molt exigent, arribàrem al refugi fent-se ja de nit.