Meravellosa festa senderista, la que es produí el passat diumenge, al poble de LLOCNOU DE SANT JERONI, més de dues-centes persones es concentraren, a dita localitat, per a fer una ruta senderista, la pr-400 "del Vernissa a la Cuta", que comença a ser un punt referència en el senderisme de la Safor-Valldigna i la Vall d'Albaida.
Eren les 9,00h i no paraven de fluir senderistes de tots els carrers de Llocnou, cap a la plaça, lloc de començament de la ruta.
Amb un oratge magnífic, una temperatura fresqueta (però que a la primera rampa ningú s'enrecordava), varem començar a caminar, al esclafit d'un tro.
Tots agrupats pel primer tram, pla i asfaltat, fins al creuament de la cantera (lloc que molts recordaràn, per que es el punt de trobada en la pujada nocturna que fem en estiu), ahi començà la pujada, que cadascú marca el seu ritme d'esforç, el camí de pista forestal, en la que sempre tens un pi a menys de tres metres, ens duria cap a les 10,40h al trencat de la Cuta, on estava previst el descans i l'esmortzar, el personal estava entretés xarrant, quan des de la senda que ve del collao, va surgir un ramat de cabres blanques, que el seu pastor va desviar abans que ens invadira.
El grup va reanudar la marxa a les 11,15h, en fila india per l'estreta senda que transita la lloma de la serra, tot anava bé, fins a que un despiste, va fer que un grup nombrós s'en eixí de la ruta que estava planificada, i marxa cap al cim, cosa que va fer que perillara l'hora d'aplegada del grup al guisat.
El descens fou rapid i sense cap altercat, i al arribar al ranxo el vehicle de suport que ens va enviar l'Ajuntament de Llocnou, ens va obsequiar amb una gorra tècnica, patrocinada per l'empresa VERNIPRENS.
Es allí en el ranxo, on alguns senderistes van optar per acurtar el trajecte i arribar de pla al poble, però la gran majoria va optar per fer la segona pujada de la jornada, així doncs, varem enfilar el camí de la font del frare i cap amunt, fins al punt on les senyals de la pr-400 ens envien al Bancal de la Creu, on les vistes espectaculars ens fan parar sempre que passem per eixe lloc, unes vistes que paga la pena l'esforç, en la baixada, algún senderista va caure alguna culada que altra, per la forta pendent de la senda.
En quant al portador de la canya, que havia fet tot el recorregut modèlicament, indicant en tot moment, la velocitat apropiada de la marxa per arribar al poble a l'hora del guisat, i així ho va fer, eren les 13,50h i la canya arribava al dinar puntualment, amb la gran majoria de gent davant, i uns pocs caminants per darrere.
Cap a les 14,10h. s'obrien les portes de la casa abadia (local habilitat per l'AJUNTAMENT amb taules i cadires, beguda i samorra per a 120 persones), la gent tranquilament va fer cua per replegar el guisat preparat per l'empresa CATERGUAI i asseiant-se a taula, el guisat estava molt bo, calentet i el plat ben plenet, no obstant més d'un va repetir.
Cap a les 16,30h amb les postres, taronges i uns dolcets que ens va fer aplegar l'empresa DULCESOL, acabàrem la festa, i per a l'any que ve aneu fent lloc a l'agenda, com sempre, el diumenge següent al pont de desembre, aquest poble celebra la pujada a la Cuta, 
i dona la benvinguda al mon senderista.
