A la mitja marató de Gandia

El Club Esportiu Llocnou, entra en la història de les mitges maratons, amb 10 atletes, que varen lluitar entre els més de 2.300 participants.

Els atletes del C.E.Llocnou foren Vicent Perelló (1:27:48), Jesús Mascarell, Rafael Montagud, Raül Vicedo, Juanjo Chaveli, Adrià Mascarell (que va entrar en meta lesionat), Rafael Fayos, Gonzalo Camarena, Mònica Martinez i Teresa Signes (que després de la lesió al quilometre 9 no pugué continuar). Dels 277 clubs presentats, el nostre club aconseguí el lloc 33 en numero de participants.

El recorregut plà, amb 21. 097 m. per asfalt, el guanyador masculí fou Ouais Zitane (1:05:19), mentre que Yamilka Gonzalez (1:22:23) fou la guanyadora femenina. Amb una esplèndida organització per part del Club el Garbí i la col·laboració de l'Ajuntament de Gandia.

A destacar, el grup de socis i amics, que varen anar a donar suport als nostres corredors, sent un grup nombrós, escandalós, i molt fotografiador. Tot acabat amb corredors i amics al bar Corrales, dinant i comentant l'experiència.

A la conquista del cim de la Safor

Un grup nombrós de senderistes, varem quedar al institut de Vilallonga, on ens distribuirem per a pujar el menor numero de cotxes dalt, després d'un menut viatge, varem aparcar als voltants de casa Tarzan.

Els 33 valents, es ficaren les motxilles per començar a caminar a les 9,05h, el començament fou dur, ja que la pendent era molt pronunciada, el ritme fou prou adecuat, cosa que va fer que anarem banyant la senda, amb les gotes de suor que ens anava caient.

La pujada curta, anava fent-se llarga, per la duresa de la pendent, la primera reagrupació, la ferem als voltants de la finestra de la Safor, lloc que alguns varern aprofitar per a fotografiar-se i beure una mica.

Seguírem marxa cap amunt, fins a encumbrar una lloma, on es deixava vore el cim de la Safor, amb els seus 1.013m. Ens acostarem a ell baixant cap a la nevera de la Safor (lloc on antigament acumulaven gel prensat a l'hivern per a gastar-lo durant la resta de l'any), es allí, i després de unes dues hores de marxa, on varem esmorzar.

Una vegada reposades les forces, deixarem les motxilles allí mateix, i pujarem els ultims metres cap a cim, on després de inscriure al Club Esportiu Llocnou, a la llibreta del cim, ferem fotos i cap a baix, sols haviem fet 1,8 km i ja haviem fet l'ascens de +560m.

Des de la nevera, agafàrem el sender oest en direcció a la font de Olbits, un sender amb poc descens, amb una vegetació tipica mediterrànea i unes vistes que gràcies al bon oratge vam gaudir fins a la carretera d'asfat (eliminàrem la visita a la font del Olbits, ja que F.Alonso es jugava el mondial d'automobilisme i alguns caminats volien vore l'eixida).

Els ultims 2,5 km d'asfalt fins arribar als cotxes amb cares de satisfacció per l'esforç i el contacte amb la natura, finalitzarem una marxa de dificultat alta amb un curt recorregut de 8,32 km, però amb un desnivell de +560m.

Recuperant el camí de la marjal

Onze, finalmente foren onze els amants de la natura, que eixiren, armats amb cisalles, tisores i serrutxos, a netejar una senda que es donava per perduda.

Es tracta de una senda al terme de Llocnou que unia Pla de Telera amb el Corral del Rico, passant per la font de la Palput (també nomenada font del llibrell).

A les 9,05h. eixíem de la plaça tot el grup, al aplegar al Ranxo ens dividirem en dos equips.

Equip 1: Amb Pedro, Javi, Juanma, Amadeo i Rafa, que començaren a pujar cap a Pla de Telera per a entrar finalment al camí de la font de la Palput.

Equip 2: Amb Salvador, Fedrico, Ritxar, Vicent, Fede i Ricardo, que anaren pel camí de la font del frare fins al corral del rico, i així començar l’ascens pel camí de la marjal.

Amb l’intenció de que els dos equips anaren acostant-se comunicats per radio freqüència fins a tindre contacte visual.

La tasca no fou fàcil, ja que la senda estava més bruta del que esperaven, fins al punt de plantejar-nos la retirada, però finalment, tinguérem contacte visual els dos equips, i amb un últim esforç, acabarem abraçant-nos a la font de la Palput.

Més tard al aplegar al poble el club s’estirà i ens va pagar unes cerveses ben merescudes.