Pujada al Montcabrer des d'Agres i ruta per les caves de la Mariola

Fantàstica ruta senderista per a despedir l'any, assaborint ja el paissatge hivernal i humit per l'ombria de la serra de la Mariola amb un dia amb prou fred a primeres hores, encara que més temperat i solejat a migdia. Així que un grupet de tretze socis i amics del club esportiu eixirem des del Santuari de la Mare de Deu d'Agres, pujant per la senda habitual entre el frondós bosc de pins cap al Montcabrer. En alcançar el refugi del centre excursionista, i després de reagrupar-nos-en, i ens desviarem uns metres a la nostra esquerra per visitar la primera cava, o nevera, la més petita, però preciosa, de les quatre que vorem en la ruta de hui, realment sempre impressionants aquestes antigues construccions per a enmagatzemar la neu de l'hivern per a utilitzar el gel als mesos més calorosos. Pujant un poc més alcancem el Pic Teix (1.250 m), on vam aprofitar per gaudir de les impressionants vistes, fer fotos, esmorzar i descansar un poc, conversant amb el guarda forestal del lloc.

Després continuarem per la ruta habitual de pujada al cim, el Montcabrer, de 1.330 m., on per cert n'hi havia prou gent, i és que cada vegada més la gent s'acosta a gaudir i fer esport a la muntanya. N'hi havia un xicotet betlem al cim que ens recordava que estem en Nadal... Per a la baixada férem una volta novedosa, guiats per David Morant i el seu GPS, per la part oest de la muntanya, i així visitàrem la segon cava, encara en restauració, la Cava Arqujada, molt bonica famosa, emblema del desaparegut programa Medi Ambient.

Seguint per la ruta de les caves, alcançarem en pocs minuts altra cava, amagada de la pista forestal, i oculta entre pins i vegetació d'ombria, més petita i molt ben conservada (aquesta tenia una aparença com màgica, a mi personalment em va cautivar), la cava del Buitre ficava en un cartell. Aquest paratge semblava d'altres latituds, llunyanes del nostre clima mediterrani i sec. Tornàrem a la pista, que abandonàrem uns metres després, per seguir pel cordal de la muntanya, entre pedres afilades. Així descobrirem l'última cava de la ruta, la d'En Miquel, enorme, amb contraforts, impressionant... Aprofitàrem una explanada solejada vora la cava per dinar, descansar un poc i baixar per la pista propera cap Agrés, visitant també de camí el paratge del Molí Mató, prop del poble. En total poc més de 18 km i un dia complet de senderisme, ecologia i cultura. Fins la propera.

El C.E. Llocnou a la Marató de València

Un any més alguns socis del C.E.Llocnou acudiren al Cap i Casal per a participar en la 33 Marató de València (17 de novembre de 2013), prova important per al corredor popular i on s'havien preparat durant mesos l'entrenamet per a la competició. A més s'estrenava samarreta (de color pistatxo i negre) i on cadascún dels participants tenia un objectiu: completar la primera marató, baixar de 4 hores, etc. La previsió de l'oratge dies abans era prou roin, així que totes les hores d'entrenament, l'inscripció, la il.lusió...estaven un poc en l'aire. Finalment va eixir bon dia, amb sol, encara que amb un lleuger vent gelat de ponent que feia que la sensació tèrmica fóra prou baixa. A més de la marató n'hi havia una altra prova de 10 kilòmetres que feia que l'eixida, els aprox. 11.000 corredors de la marató, més els 8.000 de la 10K, cadascú d'ells per una part del pont de Monteolivete, fóra espectacular.

 
El traçat era diferent al d'altres anys, així a la marató des de l'eixida se n'anava cap al port i la Malvarosa, pegava una volta per la ciutat universitària, Blasco Ibá, Ronda Nord, Vivers, L'Albereda, el Cabanyal i el port de nou... des d'ací es dirigia al Centre Ciutat, torres de Quart (km.30), Bioparc, Avinguda del Cid i, pel Carrer Colón (km.39) a buscar la Ciutat de les Arts, on estava la meta. Cal dir que aquestos 2 últims km foren espectaculars, amb molta gent fent un estret passadís i animant constantment (algo així com als ports de muntanya al Tour de França). Finalment els 5 corredors del club esportiu alcançaren tots ells els seus reptes personals, ho donaren tot i acabaren esgotats, però contents i emocionats de l'experiència d'alcançar la meta en una marató, vivència recomanable per a tot corredor. Remarcar que a la prova es va batir el rècord de la marató a Espanya. Però com una imatge val més que mil paraules, ací teniu algunes fotos d'una marató de València inoblidable:

Xelo Mas, Campiona d' Espanya de Duatló i Sotcampiona d' Europa de Triatló (Ironman)

Xelo Mas ha rebut el premi a la millor atleta de Gandia 2013 en la IV Gala Grupo Radio Gandia Ser de l'esport este divendres dia 15 de novembre, al Teatre Serrano.
Ens vam posar en contacte amb ella perquè te ascendència de Llocnou, de fet son pare era de Llocnou, Miguel Mas Mascarell, que era mestre. Ací viu son tio i els seus cosins, als que alguna vegada hi ve a vore´ls. Es va oferir a vindre a fer alguna xerrada de les seues experiències, amb projecció de fotos, etc. si li ho demanem ho prepararà (interessant també per a xiquets: esport-esforç; i per a dones, que poden iniciar-se a qualsevol edat). I li hem agafat la paraula!

 

Te una pàgina web on està tota l´informació personal i esportiva (palmarés, ...). A l' apartat BLOG, hi ha moltes cròniques: la 1ª (2010) PRESENTACIÓN, i la darrera SUEÑO REALIZADO: CHALLENGE VICHY-IRONMAN POR AINHOA, són les que més li agraden. El seu primer Ironman (3,8km nadant; 180km bicicleta, y 42km carrera), Campionat d´Europa Triatló Llarga Distància, en Vichy, on es va proclamar Sotcampiona d' Europa, el va fer per una causa solidària, per Ainhoa: "Estic molt contenta amb la resposta de tots, he aconseguit recaudar 5.000 euros !! (en roda de premsa en Fomento AIC vaig fer l´entrega del xec als pares d´Ainhoa, el passat 7 de novembre). En el 2014, el meu somni (repte) és classificar-me per al Campionat del Món de Triatló Llarga Distància a Kona-Hawai. Per això, he de classificar-me abans en el Ironman de Zurich (Suiza), el 27 de juliol", ens comenta.

Abans, però, hi participarà als següents campionats:
CTO. Espanya Duatló Llarga Distància (Oriola, 23 febrer)
CTO. Espanya Duatló Olímpic (Pontevedra, 13 abril)
CTO. Món Duatló Olímpic (Avilés, 1 juny)
CTO. Espanya Triatló Mitja Distància (Buitrago Lozoya, 14 juny)
A més, farà els Campionats Autonòmics de Duatló i Triatló.

Finalment, diu que li agradaria afegirem aquestes paraules seues:

" Us agraisc a tots que conteu amb mí per a formar part del Club Esportiu Llocnou. Aquest poble em porta molts bons records de la meua infància, on anava tots els dissabtes a vore als meus avis Miquel i Júlia. A mon pare, el coneixia tot lo món per Miguel el mestre"
Xelo Mas

La ruta del Barranc de l'Infern a la Vall de Laguar

El passat dia 27, darrer diumenge d’Octubre, es va celebrar com cada any la ruta pel barranc de l’Infern a la vall de Laguar,  l’ anomenada “catedral del senderisme”. I també com cada any, un grup de socis del club ens vam acomboiar per a anar-hi.
Així doncs, arribat el dia en qüestió, i després d’haver dormit una horeta més degut al canvi horari, que segons diuen ens ajuda a estalviar energia (no sé d’on s’ho han tret això), els primers valents ens trobarem a la plaça de Llocnou preparats per a passar un gran dia en la natura. 
Férem camí cap a Fleix, punt d’eixida de la caminada, i allí ens ajuntarem setze amants de la natura entre socis del club i amics.
Cap a les nou i mitja començarem a baixar els primers dels més de mil esglaons de pedra que ens esperàven per tal de completar la jornada.
El dia va eixir amb més calor de lo que pertoca per a  aquestes dates i això ho vam notar tots en arribar baix del barranc i començar a mampendre la primera de les tres pujades de que consta la ruta. 
Però com que la feina es feia de bon grat i no teniem cap pressa, xino-xano completàrem el camí proposat, gaudint del paisatge i de la bona companyia. Enguany, com que no ha plogut gens en tot el que portem de tardor, el barranc estava totalment sec, però tot i això, poguérem gaudir d’uns paratges meravellosos.
Per a acabar de completar el día, reposàrem forces amb un dinarot ben merescut al poble de Tormos.
 I com que val més una imatge que mil paraules, ací teniu un magnífic reportatge gràfic, com tots els que ens regala el  gran mestre fotògraf a qui sempre hem d’ agrair el seu treball, l’ amic Vicent.
Gaudiu-lo.

 

 

Nova equipació del C.E.Llocnou

Aquesta és l'equipació seleccionada del C.E.Llocnou per als corredors (runners i trail-runners). Esperem tindre-la ja disponible per a la pròxima marató de València:

El C.E.Llocnou al V Circuit de Curses de la Vall d'Albaida

Un any més el Club Esportiu Llocnou va participar al citcuit de la Vall d'Albaida (V Circuit Cajamar de Carreres Populars de la Vall d'Albaida 2013). Aquest any vam set els corredors que hem completat el circuit del nostre club: Tere Signes, Raul Vicedo, Salva Fayos, Juanjo Chaveli, Vicent Morant, Paco Navarro i Rafa Fayos. O siga que hem acabat almenys huit curses de les onze que n'hi han, des de juliol fins octubre, en total al circuit: Montaverner, Castelló de Rugat, Bèlgida, La Pobla del Duc, Atzeneta d'Albaida (Pujada a la Font Freda), Quatretonda, Llutxent, Albaida, Agullent, Salem (Benicadell) i Bocairent. Finalment el C.E.Llocnou ha ocupat la posició 21, amb 9.830 punts, a la Clasificació General per clubs. Esperem millorar a la proxima edició, i convidem des d'ací a que la gent aficcionada a córrer s'apunte, doncs és un circuit molt bonic i variat de curses urbanes (com Castelló o La Pobla), altres que passem pel poble i part del terme (com Llutxent o Bèlgida), i altres de muntanya (la Font Freda i el Benicadell), i no excesivament pesades (entre 7 i 15 km.). Ací teniu algunes fotos de les curses: