Impressions de Rafa Fayos:
Els dies d'abans de la cursa estàvem nerviosos pel repte inèdit per a nosaltres d'una marató, no teniem encara un entrenament bò per a esta cursa tan llarga, a més les previsions eren de pluja... L'eixida espectacular, 9.000 corredors inscrits. Vicent i jo anàrem tota la cursa separats degut a que no vam eixir al mateix lloc. Em vaig proposar marcar un ritme d'uns 6 minuts x km. i aguantar fins on poguera. Els carrers estaven mullatss degut a que havia plogut per la nit, però ara estava el sol fora. Eixirem del pont de la Ciutat de les Ciències cap a la Malvarrossa, Universitats, Mestalla... Als 15 km. havia baixat dels 6 m/km., em trobava bé, però era prompte, vaig alcançar el globus de 4,15 hores de temps. La gent ens animava molt, creuarem el riu i anàrem cap a Orriols, cada 5 km. hi havia avituallament, molt ben organitzar, calia beure molt. Davant l'Hospital General estava la marca de mitja marató, ja tenia la mitat, unes 2 hores. Després dels 25 km. feia ja prou calor i el cansament començava a apareixer. De l'extrem sud-oest de la ciutat tornàrem al centre, Encarna Signes i Roser també em donàren ànims per les Torres de Serrans. A l'Albereda (km.30) també vaig vore a Tere, Inma i Salva , que havien vingut en nosaltres per recolzar-nos, vore la cursa i fer fotos. Des del km.35 les forces fallaven, em notava adolorit pels bessons i els genolls, encara quedàven 7 o 8 km. tot un món! Pel port caminava uns metres i corria uns altres, n'hi havia ja molta gent caminant. Un xiquet d'una colla que estàven disfressats em va xillar que no parara i es va posar a córrer al meu costat, clar vaig córrer! Al km. 40 últim avituallament, ja es veia la Ciutat de les Ciències, la meta, tocava traure forces d'on fora! Davant l'Hemisfèric algú em va cridar, Juan i Mònica també estàven animant-nos. La passarel.la muntada sobre l'estany davant el museu Príncep Felip feia de recta de meta. 4 hores 27 minuts (4 h.22m. de temps real), ho havia aconseguit!
Impressions de Vicent Morant:
RECAPITULANT - La MARATÓ, que puc dir, doncs que ha sigut tota una experiència! Acostumat a fer mitges i ara açò... costa assimilar-ho, si be jo anava amb un poquet de por. Durant la cursa m'ha relaxat i he intentat disfrutar del moment, també sabia que les anava a passar negres en els últims km, però quan ja tens a la vista el Museu Príncep Felip i l'Hemisfèric l'emoció es indescriptible, xafar la catifa sobre la passarel.la, la gent xillan-te i la meta davant teu... No es pot explicar amb paraules, s'ha de viure per u mateix, i be, jo no sé si la repetiré, però si jo l'he feta qualsevol la pot fer també: Tot és proposar-s'ho!
En acabar anàrem en cotxe a dutxar-nos al Poliesportiu de Nazaret (un poc llunyà, única pega a una excel.lent organització) i després a dinar corredors i acompnayants.
