A les 10 es donava l'eixida, però açò sols fou un tro. Per als vora 2000 corredors ja feia mesos que havia començat la mitja de Gandia. 2000 corredors i 2000 motivacions per participar-hi, 2000 objectius que assolir, uns per superar la seua marca personal, altres per alguna promesa, per fer la seua primera mitja, per preparar objectius de més entitat, etc.. Durant els darrers mesos molts hem dedicat hores i hores a la preparació de la mitja, uns per lliure, altres en grup...quan la feina (els que tenen la sort de tindre'n) i les obligacions familiars ho permitien, la gent es llançava al carrer.
Un grup de gent es mira el Garmin, son les 10 i un coet explota. La mitja ha començat, és el moment de la veritat, on sols aproven els que han estudiat. Els primers 5 km són per a que la màquina (el cos) vaja engranant-se i fent-se a l'esforç. Eixim tots a una pels carrers de Gandia, són moments on s'ha d'anar amb cura de no xafar o ser xafat, en no topar amb ningú, molt d'ull amb les voreres i els obstacles del mobiliari urbà. És difícil marcar un ritme fins que eixim de Gandia. Anem cap a la platja vora la via del tren i veiem com el ritme puja junt a les polsacions. Ens estarem equivocant amb este ritme? (es pregunta més d'un)... Primera línea de platja, el mar es quasi una bassa d'oli i quasi no fa brisa. Les vistes precioses. La previsió encerta en la temperatura però no amb el vent, quasi no en fa i la humitat és elevada, comença la sensació de basca i de “manca d'aire” que ens acompanyarà fins la meta. La gent anima al seu conegut, a l'amic, a la nòvia, al pare, al fill, a l'home, a tot el grup; les bandes amb tambors no paren... Ara cap a Gandia altra vegada, per darrere de Cartonajes Union. Es veu a l'eixida de la platja corredors aparentment molt preparats que abandonen, possiblement per que s'adonen que no poden aconseguir el seu objectiu... Entrem a Gandia, duem més de 12 km a les cames i encara queda un bon tros.
Cal regular-se molt be. En Gandia cada vegada hi ha més gent, tots animen, quin ambient! Pot ser el moment amb més pujada d'adrenalina és la entrada al Passeig per Sant Francesc de Borja (15km), centenars de persones, música, tots a una bramant...impressionant! A més d'un li ve al cap el que poden sentir els sacrificats ciclistes als Pirineus o als Alps, en eixos mítics finals d'etapa. Però tornem a la mitja. Hem de donar la volta a Gandia(quasi res porta el diari!!). Pel Passeig anem cap a l'Hospital, passem per Benipeixcar , el Prado, Corea, la gent no para d'animar!... Ja tenim el poliesportiu ahí... No sabem com però anem a 190 polsacions, som al darrer kilómetre, mirem el Garmin i vegem que ho estem aconseguint, en menys de 5 minuts haurem superat la prova...com diu algú “No hay dolor"!!...
L'amic Vicent Boscà ens espera a l'entrada de la pista. Un per un ens anima i a la volta ens fotografia en meta. VICTÒRIA!!! Tots hem guanyat, però ja arribarà el moment d'assaborir-ho. Ara toca llevar-nos el xip dels collons, hidratar-nos i menjar. Com no podia ser d'altra forma, tots vam celebrar la victòria amb una bona torrada de carn. La tertúlia molt agradable i bonica. Tots feliços i amb l'objectiu complit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada