Pujada al Montgó des de Xàbia

Diumenge passat uns quants socis del C.E.Llocnou anàrem al Montgó eixint del club de tir de Xàbia (prop del cap de Sant Antoni), la ruta més curta de les tres que coneguem de pujada al cim; les altres dos són per Dénia (cova de l'aigua) i Jesus Pobre. Curta però prou empinada, inclòs amb una part de forta enfilada. Les vistes, gràcies al vent de ponent, des del cim impressionants: Eivissa al fons, la costa des de Cullera fins Alacant, les serres de l'interior, Dénia i Xàbia als nostres peus...
Com a migdia ja estàvem als cotxes vam decidir, aconsellats per Fermí Pericàs, anar a dinar a un bon lloc conegut de Dénia. Total, dia complet i fins la pròxima.

 

 

El C.E.Llocnou a la I Ultra Marató Castelló-Penyagolosa

Quatre socis del Club Esportiu Llocnou (Mònica, Juan , Vicent i Rafa) vam decidir participar a la I Ultra Marató Castelló-Penyagolosa, de 115 km. (CSP 115). Va ser una proposta un poc arriscada, ja que, encara que haviem fet rutes llargues, inclòs de nit, mai haviem passat dels 60 o 65 km. i ara de colp anàvem a doblar-ho. Be, anem a provar-ho, a veure què hi passa. I així ens presentem a Castelló divendres passat per replegar els dorsals i descansar prompte a l'hotel, doncs l'eixida és a les 6,00h dissabte matí. Vora 1.500 corredors van participar a la marató i mitja (MIM) de 60 km. i poc menys de 300 a l'ultra marató (la nostra). Vam eixir corrent a un trot constant per aprofitar els primers km. plans fins Borriol, el dia era molt calorós, alcançavem els avituallaments quasi deshidratats, a menjar alguna cosa, beure molt, i cap endavant. A Les Useres teniem quasi 40º. Per aquest motiu i molt esgotat al km.42 Vicent va decidir retirar-se.

Fins Torroselles la MIM i la CSP115 tenien al mateix recorregut, però ara nosaltres ens desviavem a la dreta cap Atzeneta del Maestrat. Es va fer núvol i va ploure lleugerament, menys mal, la calor havia sigut sofocant fins ací. La pista es va fer senda i vam pujar fins el poble de Culla travesant uns barrancs molt bonics i solitaris (ara no veiem el mogolló de gent dels primers km.). Ja teniem més o menys la mitad i teniem 2 hores de marge sobre l'horari màxim permés per l'organització. Al poble ens podiem preparar per la nit: canviar-nos-en els calcetins, les samarretes tèrmiques no eren necessàries doncs encara feia molta calor, frontals, menjar abundant, i a continuar...

El terreny era molt més abrupte, dificultat per l'obscuritat de la nit. Vora les 2,00 h del matí arribàrem a Vistabella. A la plaça hi havia gent pels pubs i bars i ens va aplaudir i donar ànims. Ens rebien aplaudint-nos-en a cada avituallament i cada poble que creuavem. Ens quedavem vora 35 km. Pujarem per unes pistes i baixàrem cap a Xodos per una senda inexistent ple de pedres soltes, quin patiment! Vora les 5'15h del matí entràvem en Xodos, sols 3/4 d'hora de marge sobre l'horari màxim, la nit ens estava passant factura. Ara ja ens dirigiem directament cap a les parets del Penyagolosa, la senda s'empinava molt, es va fer de dia. Ja veiem el sol reflectir sobre les parets del cim. Passàrem baix d'elles i giràrem cap a la pista que puja per l'altra part. Últim avituallament i 3 km. de senda de baixada fins l'ermitori de Sant Joan, la meta estava prop! Vam creuar a les 10,20h del diumenge matí després de 28 hores, ho havíem aconseguit!

   

Pujada al cim i circular al Puig Campana

Com ja és tradició, almenys una volta per temporada anem al difícil i bonic cim del Puig Campana. I així ens vam acostar el passat dia 6 de maig. Per a variar un poc la ruta habitual de pujar per la pedrera i baixar per darrere vam decidir, eixint des de la Font del Molí, a Finestrat, fer una volta circular començant per l'esquerra.
  Una vegada a la part de darrere, o l'oposada a l'eixida, vam pujar al cim pel lloc on normalment baixem. Després de gaudir de la vista des del cim, i fer les fotos de rigor, vam baixar pel mateix lloc fins al creuament, i vam continuar la volta circular fins la font del Molí.
Be, una ruta d'uns 16 km. molt exigent físicament i alhora apropiada per a disfrutar de la muntanya abans de que vinga la calor, doncs és una muntanya de pedra sense apenes ombres.