El C.E.Llocnou a la I Ultra Marató Castelló-Penyagolosa

Quatre socis del Club Esportiu Llocnou (Mònica, Juan , Vicent i Rafa) vam decidir participar a la I Ultra Marató Castelló-Penyagolosa, de 115 km. (CSP 115). Va ser una proposta un poc arriscada, ja que, encara que haviem fet rutes llargues, inclòs de nit, mai haviem passat dels 60 o 65 km. i ara de colp anàvem a doblar-ho. Be, anem a provar-ho, a veure què hi passa. I així ens presentem a Castelló divendres passat per replegar els dorsals i descansar prompte a l'hotel, doncs l'eixida és a les 6,00h dissabte matí. Vora 1.500 corredors van participar a la marató i mitja (MIM) de 60 km. i poc menys de 300 a l'ultra marató (la nostra). Vam eixir corrent a un trot constant per aprofitar els primers km. plans fins Borriol, el dia era molt calorós, alcançavem els avituallaments quasi deshidratats, a menjar alguna cosa, beure molt, i cap endavant. A Les Useres teniem quasi 40º. Per aquest motiu i molt esgotat al km.42 Vicent va decidir retirar-se.

Fins Torroselles la MIM i la CSP115 tenien al mateix recorregut, però ara nosaltres ens desviavem a la dreta cap Atzeneta del Maestrat. Es va fer núvol i va ploure lleugerament, menys mal, la calor havia sigut sofocant fins ací. La pista es va fer senda i vam pujar fins el poble de Culla travesant uns barrancs molt bonics i solitaris (ara no veiem el mogolló de gent dels primers km.). Ja teniem més o menys la mitad i teniem 2 hores de marge sobre l'horari màxim permés per l'organització. Al poble ens podiem preparar per la nit: canviar-nos-en els calcetins, les samarretes tèrmiques no eren necessàries doncs encara feia molta calor, frontals, menjar abundant, i a continuar...

El terreny era molt més abrupte, dificultat per l'obscuritat de la nit. Vora les 2,00 h del matí arribàrem a Vistabella. A la plaça hi havia gent pels pubs i bars i ens va aplaudir i donar ànims. Ens rebien aplaudint-nos-en a cada avituallament i cada poble que creuavem. Ens quedavem vora 35 km. Pujarem per unes pistes i baixàrem cap a Xodos per una senda inexistent ple de pedres soltes, quin patiment! Vora les 5'15h del matí entràvem en Xodos, sols 3/4 d'hora de marge sobre l'horari màxim, la nit ens estava passant factura. Ara ja ens dirigiem directament cap a les parets del Penyagolosa, la senda s'empinava molt, es va fer de dia. Ja veiem el sol reflectir sobre les parets del cim. Passàrem baix d'elles i giràrem cap a la pista que puja per l'altra part. Últim avituallament i 3 km. de senda de baixada fins l'ermitori de Sant Joan, la meta estava prop! Vam creuar a les 10,20h del diumenge matí després de 28 hores, ho havíem aconseguit!