Com cada any a principis de març tenim la marxa de Castellonet a Alcoi per la serra, pujant els pics de La Cuta, Benicadell, Covalta i Montcabrer, i on participem gent tant del C.E.Llocnou com del Club Alpí de Gandia. Enguany ja anerm per la tercera edició, i així passat divendres 1 de març, i a les 12,00h de la nit eixirem des de l'arc d'entrada al poble de Castellonet 11 valents cap al cim de la Cuta, la nostra primera pujada de la llarga jornada que ens esperava.
Cal dir que l'hora d'eixida es va adelantar dues hores respecte a les edicions anteriors degut a la neu que hi havia al Montcabrer, i potser al Benicadell, i este fet ens feia extremar les precaucions per calcular arribar de dia el més pròxim possible de la ciutat d'Alcoi, la nostra meta.
Be, després de pujar per la pista de la Font Nova, amb prou de fang degut a les fortes pluges dels dies anteriors, arribàrem en unes dos hores al cim de la Cuta, on ens ferem la foto de rigor. Continuant per la lloma alcançarem el trencat de la Cuta, on cotinuarem per la senda de l'esquerra buscant les pistes del Collado, a Terrateig. Pararem un poc a menjar alguna cosa, i baixarem pel SLV d'Aielo direcció al Castell. La nit no era tan freda com esperàvem i seguiem a bon ritme. Prop del poble tornàrem a pujar a buscar una senda per la part alta de la serra amb prou vegetació cap al Corral de Poldo. Ací el camí ja era pista i uns km. mes endavant alcançarem el port de Beniarrés, on ens esperava el primer avituallament: Albert i Rafa Tarrazona, de l'Alpí, amb la furgoneta de Juan Garcia, i on pararem a esmorzar, eren poc més de les 6,00h del matí, i encara era de nit, clar.
A partir d'ací tenim un dels trams més espectaculars del trail: la pujada al cim del Benicadell pel regall, una pendent de vertigen buscant els 1.100 m del cim, amb les primeres llums de l'eixida del sol, fantàstic! Remarcar que per a pujar al cim per la xicoteta cresta vam anar amb compte, doncs n'hi havia gel a les pedres, i el tallat a ambdós costats exigia el seu respecte. Del cim continuarem per la senda, amb neu gelada, cap al port d'Albaida, ons estàvem esperant-nos els nostres amics amb el segon avituallament. Menjàrem un poc, ens canviarem les botes per deportives de muntanya, ja que era prop de migdia i feia més calor, i cap amunt de nou en busca de la Covalta, el tercer cim.
Després de fer la foto vam baixar per senda i pista cap al poble d'Agres, l'únic que passem en tot el recorregut, on menjàrem, ens canviarem de nou, ara amb roba de neu, botes i polaines, doncs era el que ens esperava més amunt. Núria i Carlos s'agregaren ací a la ruta, ara erem 13, i, després de pendre un café al bar de la plaça, pujàrem cap al Montcabrer. Ací vam agrair haver eixit 2 hores abans, doncs la neu desfeta i el fang, primer, i la neu gelada, després, va fer molt dura l'ascensió. Tots vam alcançar el cim, amb 1.390 m d'altura, punt més elevat del trail, i amb un gran toll de neu pertot arreu, la qual cosa va fer encara que disfrutàrem com a xiquets.
Baixant ja, prop del barranc del Cint, es va fer de nit, però ja no ens importava, Alcoi estava ja a la vista i ho haviem aconseguit! Tots vam acabar els 58 km. de recorregut total amb poc més de 20 hores, 3.000 m de desnivell acumulat, paissatges espectaculars, 4 pics emblemàtics de les nostres terres i la companyia de tos els participants, inoblidable!
Ascensió obligada per a tots els amants de les muntanyes. Segon pic, amb 1.408 m, més alt d'Alacant, després de l'Aitana, però amb unes vistes espectaculars i descàrrega d'adrenalina de fer la pujada per la pedrera, amb més del 25 % de pendent. Any rere any diguem, mig en broma, clar, per als que vénen per primera vegada que esta ruta suposa alcançar la categoria d'autèntic muntanyer... Be, i axí anàrem passat diumenge una dotzena de socis i simpatitzants del Club Esportiu Llocnou cap a l'àrea recreativa de la Font del Molí, a Finestrat, on aparcàrem els cotxes i començarem a pujar per la senda que ens portava directament a la pedrera que forma la muntanya amb el seu espoló. A tirar de cames cap amunt fins el collado, on ens reunirem els més adelantats i els més atrassats, esmorzarem, i cap al pròxim cim, on disfrutàrem, una vegada més, de la gesta i de les impressionants vistes sobre pràcticament tota la costa alacantina, i la serra d'Aitana, a la part de darrere.
Baixàrem per la part oposada a la costa, primer per senda de pedra amb forta pendent també, i després per senda més plana, de terra, rodejant tota la muntanya pel costat esquerre, tornant a buscar el punt de partida fent una volta circular fins l'àrea de la font del Molí, on ens llevarem les botes, descansàrem un poc i aprofitàrem per dinar, donant per finalitzada esta impressionant ruta de més de 1.000 m de desnivell en apenes 12 km.
