Un any més tornàrem a Castelló de la Plana per a realitzar un dels dos trails Castelló-Penyagolosa: la Marató i Mitja, de 63 km., o la CSP, de 118 km. Aquesta vegada anàrem Salva i Rafa des del Club Esportiu Llocnou per a l'ultra trail, la llarga, un repte fort on ens tocava passar la nit per la muntanya, molta distància, encara que el desnivell total possitiu de 5.439 m. no és excessiu. A més enguany per segon volta també és Campionat d'Espanya d'ultratrail.
Així és que dissabte 17 de maig, a les 6,00h des de la pista d'atletisme de la Universitat Jaume I es donava l'eixida a les dos curses conjuntes. Els primers km eren plans, òptims per córrer i guanyar temps.. després vindrien les primeres pujades, les pistes polsegoses... i és que la pols dels camins ens va acompanyar fins Penyagolosa, molta sequera, ni gota d'aigua en tot el recorregut, calor, i a més el pas dels corredors creava un núvol permanent de pols.
Des del poble de Les Useres agafem el camí dels pelegrins, el paissatge continua sent molt sec i fa prou calor. En alcançar l'ermita de Torresselles la cursa es separa, la Mim directa cap a meta de Sant Joan de Penyagolosa, i la CSP, la nostra, que gira cap a Atzeneta del Maestrat (km.42), ara comencen les dificultats reals: baixem fins al poble, fems uns km pel pla amb el nostre amic de Cazarrettos, Víctor Cerdà, fins un punt on comença una senda vertical cap amunt i vegem escrit davant nostre El Muro. Després d'una esgotadora pujada alcancem l'avituallament de Benafigos, descansem un poc, tenim paella gegant i cervesa, açò sembla vacances de pasqua. Seguim per senda entre pins baixant ràpidament, Salva davant espentant fins al fons, al barranc, on tenim una senda interminable de pujada, ja en terreny d'alta muntanya, interminable... fins el poble de Culla. Ací tenim motxilles que ens ha portat l'organització, molt be per cert tota la logística, ens canviem de roba per a afrontat la nit ja pròxima, mengem un poc de pasta i continuem.Baixem un barranc molt fondo i pugem per la part d'enfront, parem a ficar-nos els frontals i abrigar-nos, comença a fer fred. Anem a bon ritme i per aquest tram adelantem prou gent, molts ja abandonen, les hores que ja portem passen factura. Un xic d'Elx s'afegix a la nostra marxa, no es recomanable anar sol de nit.
Al poble de Vistabella la nombrosa gent que hi ha pels carrers ens anima molt, parem a menjar uns 15 minuts i continuem. Trobem prou gent per la pista de pujada, ja portem unes 18 hores i calculem encara ens queden 6 o 7 de més. La baixada per l'altra part és terrorífica, vertical, amb moltes pedres, ens deixa un poc tocats, ja cansats i apareixen les primeres bambolles als peus. El meu rellotge-gps es para, la bateria s'ha esgotat, fins ací ens marca 101 km., 4.500m de desnivell i 6.000 calories aprox. Encara tenim 17 km. més i quasi 1.000m de desnivell. Arribem a Xodos, són més de les 2,00 de la matinada, descansem un poc, omplim bidons d'aigua i seguim. El nostre acompanyant sembla patir un poc, va retrassant-se, seguim pujant pel Remolcador fins les pistes del parc natural de Penyagolosa, ja adivinem a la llum de la lluna el gegant de pedra. Fa prou fred, el nostre ritme ha baixat i ara ens adelanten alguns grupets de corredors, la meta no està lluny. Al poc de fer-se de dia deixent la pista i afrontem els últims km de baixada fins l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, són les 7,30h del matí del diumenge 18 de maig, més de 25 hores després de l'eixida a Castelló, ho hem aconseguit!
