3
d’octubre de 2015, desprès de molts dies d’espera i nervis per fi arriba el
gran dia.
Arribem
a Forna, nervis a l’estomac i eixa gran angoixa que dura ja 4 mesos...amb la
preocupació de no arribar dins del temps als punt de tall, per a no ser desqualificada.
A
l’ambient es respira eixa adrenalina que acompanya a cada participant.
Després
de passar pels controls d’activació del xip, ens anem arreplegant al punt de
partida.
A
les 6 del matí, eixim des de la plaça de Forna cap a Villalonga, amb 11 km i
500 m de desnivell. Arribem a Villalonga amb la claredat del dia. Allí ens
esperen Juanen i Jose. Un grup de companys del club El Garbí també ens van
animar.
De
Villalonga continuem cap Alpatró, amb una distancia de 29 km i 1200 m de
desnivell.
Cal
fer especial menció, al treball d’animació que va fer el nostre amic Ximo, amb
les pintades a la carretera d’animació. Moltes gràcies Ximo. De camí comence a
notar una rossadura al peu i als dits...aprete els cordons i avant.
A
la casa de Tarzan, estaven Juanen, Jose i el grup de companys d’El Garbi, entre
tots van fer la pujada menys empinada. Al segon avituallament, als peus de
l’inici de la pujada al cim de La Safor, agarrem forces i a per ell.
A
mesura que pujava, un dolor que mai havia tingut abans, va anar apoderant-se de
les meues cames, es quedaven bloquejades, rígides, amb rampes que mai havia
tingut...a tot açò es va afegir una ungla del peu esquerre que a cada pas que
pegava es menejava...vaig decidir que era millor arrancar la ungla solta que aguantar
el dolor a cada pas. En llevar el calcetí, vaig veure que sols era una bombeta
que s’havia fet a la punta del dit i que a cada pas s’amagava baix la ungla.
Solució ràpida, un pessic líquid fora i a continuar...
El
pitjor record que tinc de la prova es aquesta pujada...de no ser per
Xavi...cada vegada que alçava el cap allí estava Xavi esperant-me i animant-me
a continuar.
Una
vegada dalt del cim de La Safor, ja no hi havia marxa enrere.
A
l’avituallament, vaig tindre que demanar una tireta o alguna cosa per
protegir-me el taló de la rossadura de l’espardenya...la bombeta estava tota
descarnada, però no estava disposada a que una simple bombeta al taló arruinara
tot l’esforç i l’entrenament de mesos.
Així
que vam continuar de Alpatró cap a Benirrama, amb una distancia de 15 km i un
desnivell de 1100 m. Passarem per Benissili i pujarem al Castell de Benissili.
Vàrem crestejar uns 4 km fins aplegar a La Foradà. Des d’allí baixarem a
Benissivà i cap a Benirrama. On ens esperava el tant esperat control de kilometratge...arribarem
a les 16:20...prou sobrats de temps...ja que havíem d’arribar abans de les
18:30...va i no funcionava!! Havíem d’arribar al següent control que estava al
km 60.
A
Benirrama els companys del club El Garbí estaven animant.
Vàrem
reomplir d’aigua a l’avituallament i continuarem cap a Forna. Ens quedava per
davant 16 km i 700 m de desnivell. Desprès de lliurar varies pujades i
baixades, vam arribar a L’Atzúvia. Km 60. EL CONTROL!!!! Vam arribar a les
17:40, molt sobrats de temps ja que el tall era a les 20:00. Ací els companys
d’El Garbí ens animaren a continuar cap al final del repte. A L’Atzúvia també
estaven la meua amiga M Carmen, els seus fills, i una amiga d’ella, que encara
que estaven esperant a les seues parelles, també ens animaren a nosaltres.
Ja
quedava pràcticament res fins arribar a Forna, sols 10 km, però es van fer molt
llargs...tot era avançar i el castell de Forna no es veia... pareixia que havia
desaparegut de la serra... desprès de varies pujades i baixades, per fi, al fons
estava el castell de Forna!!!
En
arribar dalt del castell, ja es podia sentir a l’espiquer, la musica, al final
del carrer la meta...
La
pell eritzada, els pels tiessos, els ulls plens de llàgrimes...tot el cos era
un escalfred... tot un cúmul d’emocions que no es poden descriure.
I
com no, en meta estaven esperant-nos els nostres amics Rafa, Vicent, Rafa que
ja havia arribat a meta, Coral i la xiqueta.
He
d’agrair de manera encoratjada a Xavi Camarena, la seua paciència esperant-me
en totes les pujades.
Trobe
que vam fer un bon equip. Espere poder compartir mes curses amb Xavi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada