CRÒNICA I HISTÒRIA DE LA RUTA ‘JA.TORRES’
La crónica de la marxa senderista que va convocar el Club Esportiu Llocnou el passat diumenge 27 d’abril no s’entén sense el seu origen. Es tracta de la cristalització d’una prova de superació pel que fa a la meua salut. Un problema del qual les persones hem de ser més conscients, sobretot en la cultura occidental, és el sobrepés. A principis de l’any 2011, per recomanació mèdica, havia de triar un esport per tal d’aprimar, després de molts anys de sedentarisme. Em vaig posar a caminar i vaig començar a conèixer gent que feia el mateix. De Bellreguard, al bell mig de la vall saforenca, vaig començar a desplaçar-me cap a la mar, primerament, i després cap a l’interior. Feia tants quilòmetres com podía. En uns mesos vaig convertir els 20 Km en un repte personal, un Km per Kg de pes corporal que em sobrava segons l’endocrí. A això vaig afegir una dieta de xoc bastant estricta (hiperprotèica i dissociativa) gens recomanable per a una durada de més d’un mes; això pel meu compte. Sortosament en un mes vaig aconseguir baixar fins un pes en consonància amb la meua alçada i a partir d’ací es tractava de continuar un manteniment que no sempre ha estat fàcil.
La ruta que més repetia era la de Bellreguard al Tossal Gros de La Font. Llegint articles que tenia per casa sobre la història de Bellreguard en vaig trobar un d’un conspicu estudiós de la història bellreguardina, Joan Antoni Torres, que feia referència als orígens de Bellreguard en les muntanyes dels voltants. És per això que al Tossal Gros vaig afegir com a part de la ruta la muntanya del Rabat. En aquell moment vaig decidir dedicar-li la ruta a aquest cronista local incansable. La pujada fins el creuament amb Covatelles (Penyes Aspres) i la tornada pel Camí Calçada des de La Foia era per tal de fer-la més atractiva: fer una ruta circular on no es repetisquen els mateixos indrets sempre és més interessant. Eixir des de la gasolinera del poble obeïa a la raó de ser un bon punt de trobada tant per a veïns com forasters.
Per tant, l’itinerari restava dissenyat de la següent manera: Gasolinera – Carrer Joan Coromines – Carrer Cervantes – Carrer Montdúver – Ronda dels Esports – Camí Barranquet – Camí Sotaia – Camí La Vincla – Sèquia Miramar (Molí Miquel) – Bc. Palmera – Carrer Cine (creuament Camí Reial Xàtiva) –– Camí Cementeri – Font del Carrer Figueres – Trinquet Rafelcofer - Camí Muntanya – SL Rabat - Creu i carena del Rabat – Font de Quaresma – Pas de Rafalatar (Túnel AP7) – Sèquia i Camí de La Foia – Sèquia Rebollet – Pujada al Castell Rebollet – SL al Tossal Gros La Font- Repetidor del Tossal – Creuament Covatelles (Penyes Aspres) – Tossal Gros d’Oliva – Baixada del Tossal Gros (Panorama I) – Sèquia del Rebollet – Molí i Corral de La Foia – Pont AP7 a Camí Calçada – SL Camí Pedrera (creuament Camí Reial Xàtiva) – Passeig Ausiàs March – Font Àrea Recreativa Alqueria d’Alandete – Bc Palmera – Camí Bartolí – Camí Barranquet – Ronda dels Esports – Gasolinera.
En total uns 20 Km que combina tres Senders Locals, camins per horts de tarongers, fonts, sèquies, alqueries, molins, muntanya, restes d’un poblat ibèric i coves. Què més pot desitjar un senderista? Em vaig plantejar que cada any un Centre Excursionista convocara la Marxa senderista ‘JA Torres’ que tant m’havia ajudat. La primera l’organitzà el CE Muro, la segona el CE Barx i ara, la tercera, ho feia el Club Esportiu Llocnou.
Així fou com diumenge passat quinze senderistes, nou dones i sis hòmens, ens adreçarem al Tossal Gros des de Bellreguard passant pels termes municipals de Rafelcofer, l’Alqueria Comtessa, La Font, Oliva i Palmera. En arribar a la creu del Rabat vam poder contemplar les set serres saforenques: Corbera, Montdúver, Falconera, Grossa, Ador, Safor i Gallinera, així com tota la vall. En creuar la carena vam poder gaudir al peu del Pericó de les platges del nostre litoral des de la Serra de les Raboses (Cullera) fins al Mongó (Xàbia). Vam esmorzar a l’Àrea Recreativa del Tossal Gros i vam compartir sis hores amb companys que estimen la natura, l’esport i el senderisme com nosaltres. Dues hores d’aproximació a la muntanya, vora mitja hora de descans i dues hores i mitja de marxa per muntanya, amb poc desnivell però formant un conjunt molt gratificant.
Vam intercanviar impressions sobre possibles variants de la ruta i en alguna ocasió vaig acompanyar les parades de reagrupament amb alguna que altra explicació sobre l’indret o la història del lloc per on passavem, una altra característica de rutes d’aquest tipus que integren l’element turístic com un factor més a potenciar.
Em sembla que tothom se’n va anar content, però no estaría de més que s’aportaren idees per tal de millorar aquesta mena d’encontres tan gratificants.
Esperant poder compartir de bell nou experiències com aquesta, rebeu una forta abraçada, amics i companys senderistes.
Xavi Pellicer