Després d'algunes participacions a la fantàstica Mitja Marató de Muntanya de Carrícola (MiMaMuCa), aquest any Raül, Salva i Rafa Fayos ens atrevim amb la I Marató, per les sendes del Benicadell, amb el temible regall vora el km. 30 amb la seua pendent de vertigen, el sol del migdia de ple i previsió de forta calor... A més alguns companys (Tere, Rafa Roses, Pallisero i Carlos) van ajudar a Inma amb l'avituallament de les Fontetes.
Xicoteta crònica de la cursa: Dissabte 2 de maig a Carrícola. Són les 7,00h i donen l'eixida a la marató. Acaba de fer-se de dia, però no fa fred, sembla van a complir-se les previsions de forta calor per a ser principis del mes de maig. La gent va ràpida. Salva i jo comencem tranquils, al primer km. ja anem dels últims, ens separem poc a poc ja que jo porte un ritmen més lent. Comencem prompte a pujar per la senda del castell i les pistes del Benicadell, vaig baixant el ritme perquè no em trobe molt be, com un lleuger mareig que em dificulta la concentració, massa pedres al camí per anar més fort i encara queda molta cursa... A l'avituallament de les fontetes (km.15) estan els nostres amics, toca beure isotònic i aigua per hidratar-se be i menjar algo de fruita. Agafem la senda de baixada fins el poble de Beniatjar, em trobe millor i quan comença de nou la pujada me n'adone que la gent ja va molt esgotada, fa molta calor i queda el més fort encara. Vec molta gent coneguda, Hilari, Josevi, gent del correvall. Tornem a passar per les fontetes, ara de pujada. Pallisero fent fotos, com sempre, i després últim avituallament abans del regall, al Corral de Rosa.
La pujada al Benicadell pel regall supera totes les expectatives, la suau brisa que tenim desapareix. La seua orientació de sud-est fa que a meitad matí el sol ens pegue de ple en aquesta empinada canal de pedres, sembla un infern, a més els 30 km. de cursa que ja portem fan que el ritme caiga moltíssim, alguns corredors es deixen caure sobre la senda i la pedrera, no tenen més forces, comencem a suar molt tots, cal beure per no deshidratar-se, açò és realment dur. Però tot prompte o tard arriba a la seua fi, i dalt del regall tenim a vista el cim del Benicadell. D'agair és que l'organització haja pujat fins ací botelles d'aigua. El cos està ressentit i cal anar amb compte. Després d'un tram prou pla de senda alcance a Salva i ja afrontem junts els últims km de baixada fins Carrícola, entrant en meta en quasi 6 hores i mitja. Malauradament, Raül va haver d'abandonar la cursa. Be, l'any que ve es pot tornar a intentar. Felicitar a l'organització, als voluntaris i corredors per aquesta magnífica cursa, enhorabona!
