El Puig Campana, Aconseguit!!!

 

A les 8,00h el grup anava fent-se gran, a la gasolinera de Bellreguard, 16 gladiadors triats decidiren fer una de les ascensions més difícils del País Valencià, com es el Puig Campana per la pedrera, i així agafàrem l'autopista fins al poble de Finestrat.

Al paratge de la Font del Molí deixàrem els cotxes i començarem a ascendir els 1.000 m. de desnivell en apenes 4 quilometres de distància. Primer per senda fins la pedrera, i a partir d'ací per l'empinada via com cadascú podia, a voltes a peu i a voltes trepant, inclòs algún valent es va atrevir a fer tota la pujada per la mateixa pedrera, a quatre pates entre mans i peus.

Després d'una xicoteta parada al collado del Puig per a reunir-nos tot el grup i menjar un poc, ascendirem ja al cim. Al lloc ens férem les fotos de rigor, i baixàrem per la part oposada a la pujada, front a l'Aitana, per una senda amb una pendent menor, però més llarga, bordejant tota la muntanya fins eixir al punt inicial de partida. 

Quan arribàrem als cotxes ja eren les tres del migdia. Molta calor i esgotament, però repte aconseguit per a tots el que varem anar. Enhorabona al que han fet cim per primera vegada al Puig Campana!

El Verger, 3ª prova del circuit de la Marina.

Aquest dissabte 9 d’abril, es va disputar la tercera prova del circuit de la Marina, amb 1.370 participants a la prova absoluta, per a una cursa totalment plana, que pegava dos voltes a un circuit urbà de 5 km.

Semblava ideal per a fer bons temps, si no fora per la forta calor que va fer, i la sensació de deshidratació des de molt abans del primer pas per meta, on estava el primer avituallament líquid.

En quan als participants, el més rapid fou Raül Vicedo que amb un temps de 0:47:47, conseguí 793 punts, el seguíren Jesus Mascarell, Fede Llorente, Rafa Fayos i Vicent Morant i Mònica Martinez (encara que esta ultima, no fou registrada pel xip de meta i estem a l’espera del recurs pertinent).

També participàren a la prova Teresa Signes i Gonçal Camarena, però lamentablement tingueren que abandonar la prova lesionats.

Al finalitzar la tercera prova, el C.E.Llocnou, a falta del recurs, baixa a  la posició 28 de la general, cosa que farà que reaccionem a la propera prova.

Pujant l'Aldaia i baixant Manesa.

Cinc minuts després de les 9 del matí, eixirem de la Font de la Drova la quinzena de senderistes, per la pr-60 cap al est, amb un oratge sense pluja, però amb el cel encapotat, afrontarem un recorregut circular que ens portaria per un paratge encisador.

Començàrem l’activitat amb una pujada d’una certa intensitat que ens faria passar per la Font de la Mongeta, Coll dels Caragols, el forat d’aire i finalment a la bifurcació en la que ens portaria al Pla dels Avencs, lloc des d’on ens aventuraríem al Cim de l’Aldaia (755m), amb les seues magnifiques vistes.

Fou el cim de l’Aldaia, el lloc elegit per a esmorzar, que per cert era la primera vegada que el grup permaneixia agrupat, ja que havia segut un passeig molt desordenat, amb grups per davant, pèrdua de gossos, gent retrocedint per a buscar-los, gent nerviosa, telefonades i xiulet d’avís, en fi... el que un muntanyer professional denominaria un desastre.

Al acabar d’esmorzar, baixàrem a fer una visita a la Sima de l’Aldaia, un forat impressionant de difícil accés i sols explorable amb cordes i experiència.

Al tornar a la bifurcació que havíem deixat, continuarem el camí cap a les Neveretes, al arribar a la zona trobàrem un segona bifurcació que capa a la dreta ens portaria a la pista de Pinet, però nosaltres agafàrem la de l’esquerra, que ens tornaria al punt de sortida, travessant el Barranc de Manesa, lloc meravellós, declarat microreserva de flora, es possiblement un dels llocs més captivadors de la comarca, es tracta d’una senda històrica, utilitzada des de l’antiguitat per al transport de gel de les neveres al monestir de la Valldigna, la senda discorre per la riba dreta del barranc, al mig d’un espés bosc de pins, carrasques, sureres i abundant vegetació d’ombria, entre la qual destacaríem la Falaguera, per aquestos racons trobàrem un grup nombrós de senderistes conduits per Xavi Rodenas, que després de saludar-nos, seguiríem la marxa.

L’arribada no fou res agradable, ja que passàrem per una zona de granges que van fer que ens taparem el nas en els últims quilòmetres, però al arribar als cotxes la gent estava encantada amb la ruta que havia fet, un recorregut circular de 11,2 km i un desnivell acumulat de +476m.