Pujada al Mondúber des de Xeresa

Ruta difícil i exigent per alcançar el cim del Mondúber des de pràcticament el nivell del mar: 860 m de desnivell possitiu i 16,50 km. I així vora una quinzena de socis i simpatitzants del C.E.LLocnou ens reunirem diumenge 17 de febrer al poble de Xeresa per fer la ruta proposta: eixirem del poble i travessarem l'autopista pel tunel, seguint recte a buscar la senda que puja cap al Picaio per la font del Mondúber. Una vegada dalt, al punt on s'instala l'avituallament dos del Km. vertical, pujàrem per la senda fins el collado, travessant llocs on unes maromes ajuden a passar per punts dificultosos i amb caigudes. En alcançar la lloma paràrem a esmorzar, ja prop del cim.

Des del cim, després de les fotos de rigor, començarem a baixar per la carretera que puja per la Drova, fins l'eixida del sender Pr que ens porta a Xeresa o Xeraco. Una vegada arribàrem a la pista forestal tornarem al punt dos de l'avituallament, o final de la pista, però baixàrem ja al poble pel recorregut del Km. vertical, fent un traçat total en forma de 8, i ja prou cansats, però contents, especialment als que pujaven per primera vegada al Mondúber, Enhorabona a tots ells!

X Volta a peu La Font, trofeu Sant Valentí

Com cada any, el C.E.Llocnou també va participar a la cursa de La Font d'Encarròs, per Sant Valentí, donant, pràcticament, pas a la temporada de voltes a peu populars. A la Font hi-participaren Tere Signes, Vicent Morant, Rafa Montagut, Rafa Fayos, Jesús Mascarell i Raül Vicedo per part del Club Esportiu. La cursa era un circuit de dos voltes, una primera recorria els carrers del poble, pujava a la Plana i tornava al poble, i una segona més ampla on s'incloïa una volta també per la Sort. En total 9,4 km. i un gran ambient amb els carrers del poble plens de gent animant els corredors. Ací teniu algunes fotos:

 

El Puntal del Massalari i el Pic de la Ratlla

Bonica i llarga ruta la del passat diumenge 10 de febrer, doncs aconseguirem dos pics importants de la nostra comarca, inèdits fins ara per a la majoria de nosaltres. Sempre haviem arribat prop però no els haviem alcançat. I així, eixint des del paratge de Sant Llorenç, a Tavernes de la Valldigna, férem la ruta en forma de huit, pujant primer per la senda de les creus, continuàrem recte deixant les creus a la nostra esquerra, fins la font de la Sangonera, on paràrem a esmorzar. Continuant senda alcançarem el Tossal del Massalari amb un vent molt fort. Una part del grup va pegar la volta i la resta seguirem per la senda que anava prop de la cresta, passant per la Pedra del Tres Termes, amb molt de compte amb el fort vent de ponent, fins el cim de la Ratlla (625 m.), punt més alt de la Serra de Corbera.

Baixàrem a continuació fins la font del Barber on aprofitàrem per menjar prop del lloc, i amb sorpresa inclosa: el nostre amic i fotògraf del grup, Vicent Pallisero, portava una nevera portàtil, dis l'enorme motxilla, amb un braç de gitano, boníssim...
Per a tornar a Sant Llorenç agafàrem un camí alternatiu que bordeja la muntanya pel racó del Massalari. En definitiva quasi 17 km. i 930 m de desnivell acumulat.
 

 

El cim del Montcabrer per Cocentaina

N´hi han unes quantes rutes senderistes o pujades a cimes de les muntanyes de les nostres comarques que són fixes, o siga que cada any repetim (així tenim el Puig Campana, o La Safor, Mondúber, Benicadell...), i per descomptat tenim el Montcabrer, pic cimer de la Serra de Mariola, de gran bellesa. En aquesta ocasió la ruta elegida, de les diverses que tenim per ascendir a la cima, va ser la que eixint de l'àrea de Sant Cristòfol, a Cocentaina, puja fins ajuntar-se, al pla que n'hi ha baix de la penya que conforma el cim, amb la ruta que puja per Agres. Esta ruta elegida , d'uns 12 km., és una de les més difícils, tant per desnivell, uns 880 m., dels 1.390 m. del Montcabrer, com per la senda en constant ascensió sense quasi descans, així com el terreny pedregós en la major part des recorregut.

Diumenge passat, 3 de febrer, a més a més el vent bufava fort i feia prou de fred per aquesta cara ombria de la muntanya, cosa que dificultava encara més la pujada. Erem pocs els socis que anàrem a la conquesta del Montcabrer, però alguns d'ells mai havien pujat al cim per aquesta ruta, i alguns altres mai havien pujat al cim. Enhorabona a tots ells!

La Murta

Vora una quinzena de socis i simpatitzants en reunirem passat diumenge al pàrquing del Paratge Natural Municipal de La Murta i La Casella a Alzira per visitar aquesta petita i bonica vall rodejada de muntanyes. Després de fer la inscripció al registre d'entrada del parc, visitarem les runes del Monestir de Santa Maria, per on passa, per cert, el GR dels Monestirs. Continuàrem pujant al costat de la canaleta que canalitzava l'aigua des de la font de la Murta fins al monestir, i que encara la canalitza portant-la a unes basses, creant una bella estampa. Des de la pista agafarem una senda que pujava, en mig de coscolls i argilaques, fins el cim de La Creu del Cardenal, on ens vam fer les fotos de rigor, en mig del fort vent que bufava de ponent.

Baixàrem un poc per buscar un lloc on esmorzar i continuàrem per uns pasos un poc aeris fins la canal de pedres que ens portaria al segon cim, el Cavall Bernat, punt emblemàtic de la Serra de Corbera. Les vistes des d'ací sobre els pobles de la Ribera Baixa i L'Albufera eren realment espectaculars. Ja ens quedava baixar per senda, rodejada de vegetació, a buscar la pista forestal que ens tornaria als voltants del monestir, lloc on vam aprofitar per menjar un poc i tornar després al punt d'inici. En resum volta d'uns 10 km., un poc més curta del que solem fer habitualment, encara que amb alguns punts de certa dificultat, agreujat pel fort vent que vam patir, però amb petits racons de gran bellesa.