Pujada al Montcabrer des d'Agres i ruta per les caves de la Mariola

Fantàstica ruta senderista per a despedir l'any, assaborint ja el paissatge hivernal i humit per l'ombria de la serra de la Mariola amb un dia amb prou fred a primeres hores, encara que més temperat i solejat a migdia. Així que un grupet de tretze socis i amics del club esportiu eixirem des del Santuari de la Mare de Deu d'Agres, pujant per la senda habitual entre el frondós bosc de pins cap al Montcabrer. En alcançar el refugi del centre excursionista, i després de reagrupar-nos-en, i ens desviarem uns metres a la nostra esquerra per visitar la primera cava, o nevera, la més petita, però preciosa, de les quatre que vorem en la ruta de hui, realment sempre impressionants aquestes antigues construccions per a enmagatzemar la neu de l'hivern per a utilitzar el gel als mesos més calorosos. Pujant un poc més alcancem el Pic Teix (1.250 m), on vam aprofitar per gaudir de les impressionants vistes, fer fotos, esmorzar i descansar un poc, conversant amb el guarda forestal del lloc.

Després continuarem per la ruta habitual de pujada al cim, el Montcabrer, de 1.330 m., on per cert n'hi havia prou gent, i és que cada vegada més la gent s'acosta a gaudir i fer esport a la muntanya. N'hi havia un xicotet betlem al cim que ens recordava que estem en Nadal... Per a la baixada férem una volta novedosa, guiats per David Morant i el seu GPS, per la part oest de la muntanya, i així visitàrem la segon cava, encara en restauració, la Cava Arqujada, molt bonica famosa, emblema del desaparegut programa Medi Ambient.

Seguint per la ruta de les caves, alcançarem en pocs minuts altra cava, amagada de la pista forestal, i oculta entre pins i vegetació d'ombria, més petita i molt ben conservada (aquesta tenia una aparença com màgica, a mi personalment em va cautivar), la cava del Buitre ficava en un cartell. Aquest paratge semblava d'altres latituds, llunyanes del nostre clima mediterrani i sec. Tornàrem a la pista, que abandonàrem uns metres després, per seguir pel cordal de la muntanya, entre pedres afilades. Així descobrirem l'última cava de la ruta, la d'En Miquel, enorme, amb contraforts, impressionant... Aprofitàrem una explanada solejada vora la cava per dinar, descansar un poc i baixar per la pista propera cap Agrés, visitant també de camí el paratge del Molí Mató, prop del poble. En total poc més de 18 km i un dia complet de senderisme, ecologia i cultura. Fins la propera.