EIXIDA AL SURAR (Pinet-Llutxent)

El passat 2 de desembre, una vintena de components i amics del CE Llocnou marxarem cap a Pinet per visitar el Surar i el seu entorn. 8:30 a la plaça de Llocnou (bon horeta tot i que sempre hi ha gent que aplega tard). El recorregut fins el punt de partida (el Pla de Pujol) uns 20 min, i cap a les 9:30 començamem la marxa. Per cert, el dia fou preciós amb molta visibilitat (situació que es sol donar quan el vent bufa amb component W, NW, o N, que permet baixes humitats relatives).

Per poder conéixer millor el recorregut, vam tindre la col·laboració del company Salva (Agent Mediambiental de la zona) qui va fer el paper de guia de l'eixida. El primer tram de poc menys d'1 hora va ser intens i poc agraït per la vegetació que ens voltava (matollar), tot i que quan més altitud asolíem més boniques eren les vistes. Una vegada al Surar vam gaudir d'aquest bosc únic. Es tracta del nucli de sureres mes al sud del territori meditarrani. El motiu de la seua existència és la descarbonatació del sòl. De fet, la vegetació asociada al Surar també es diferent a la que trobem fora del mateix. Llàstima que el vent de ponent dels darrers dies ho haguera secat quasi tot, i no puguerem gaudir d'altre dels atractius dels Surar, la seua elevada varietat de fongs.

Decidírem fer la paradeta per esmorçar de camí a la Penya dels Miradors, en un clar on rebre el solet s'agraia donat la rasqueta que feia. Per fi a la Penya dels Miradors. La vista preciosa i molt meta. El Montdúver, el Barranc de Borrell, la Marxuquera junt a la Falconera, la conca de La Safor, el Montgó, i al fons l'illa d'Eivissa. Allí gaudírem de la panoràmica i aprofitàrem per fer alguna foto de grup. Després mitja volta i cap a la Barraca de Pedra, antiga construcció que en un passat servia de refugi per a ramaders. Molt ben conservada, i formada exclusivament per pedra seca (sense morter ni elements adhesius) i amb falagueres per les pareds i el sostre.

Per finalitzar l'excursió baixada per la pista principal cap als cotxes mentre tornavem a gaudir de les vistes de la Vall d'Albaida. Finalitzavem l'excursió però no el dia. Uns quants valents vam anar al Mas de Xetà on l'amic “Federico el Blanco” i el seu equip ens va donar de menjar un excel·lent arròs al forn, ens digueren que l'arròs era per a 11, però entre 8 sols vam deixar que s'endugueren el fanc de la cassola.

Per últim, afegir que el Surar i el seu entorn concentra diverses figures de protecció. Sols a nivell enunciatiu dir que forma part de un LIC (Lugar de Interés Comunitatio), una ZEPA (Zona de Especial Protección para Aves), del Paratge Natural Municipal del Surar, te dues microrreserves de flora (Pla de Junquera, i Els Miradors), i un punt per a anfivis. Tot un tresor.