Eren les 21,00h i la gran quantitat de senderistas (Aquesta vegada varem superar els 250), varem fer que la plaça anara quedant-se menuda, i a les escales de l’església varem anar apretant-nos per a eixir a la foto de rigor.Al tro del primer coet, la gent va anar enfilant el camí cap a la muntanya de la Costera, pel sender PR-400 “del Vernissa a la Cuta”.
Encara que eixirem agrupats, la pendent va fer que prompte es transformara en una llarga filera de senderistes grans i menuts, quan el camí dona pas a la senda, aparegueren les primeres pendents de muntanya, i la gent va començar a patir una miqueta, després de maleir un poc a l’organització, arribarem al Bancal de la Creu cap a les 22,00h, on començarem a encendre els llums, després de reagrupar-se tots, reanudarem la marxa, ara amb una visió especular, estavem en mig de la serra de la Cuta, i la fila de senderistes s’havia transformat en una serp de llumetes que anava transitant pel Barranc de Cossi.Aquesta vegada l’experiència va fer que l’organització poguera portar el grup prou unit, sense trencaments pel mig, i així arribarem a la Pedrera de dalt, punt de reunió per a sopar.
L’organització que havia previst un augment normal respecte a anteriors convocatòries, es va vore desbordada, pel gran nombre de participants, i encara que tot el mon va tindre de tot, algunes coses es van acabar abans d’hora.
A l’hora prudent de les 23,30h, quan la gent havia acabat de sopar, vingué l’hora de la festa-degustació d’Aigua de València (gelats de taronja i llima per als menuts).
El nostre amic “Barman” Fermin, ens va preparar una Aigua de Valencia que va deixar bocabadada a la penya, i així, estranya va ser la panxeta que no va repetir.
Cap a les 0,30h tots cap al poble pel camí, ara tot pla, arribant a Llocnou entre les 1,00h i les 1,30h, tots contents i satisfets del ratet agradable que varem compartir.
I l’any que ve més, apunteu-se al correu electrònic clubesportiullocnou@gmail.com, i anirem informant-vos de totes les nostres activitats.
