Són quasi les 6 del matí del dissabte 23 de març, estem a Benissa, i van a donar l'eixida a un dels trails més durs de les nostres terres: La Perimetral, amb 65 km., 3.500 m. de desnivell possitiu i un màxim de 16 hores
per completar-la. Estem un grup format per Juan, Vicent, Rafa, Pepe, Edu i també Rafa d'Albaida, etc., ja anem coneixent-nos molts dels que hi participem ... Amb una música forta per encoratjar als participants es dona l'eixida, encara és de nit i comencem a afrontar la dura prova corrent pels carrers de Benissa. Esta primera part és prou suau i fàcil, ens dirigim direcció Calp per pujar la serra d'Oltà, primera dificultad realment important. La senda va baixant i la gent corre fort, botant pels marges dels bancals, passem per un tunnel de poc més d'un metre baix l'autopista, en definitiva una cursa brutal, i això que encara ens espera el més fort. Ja és de dia i entrem en una zona boscosa buscant la famosa canal d'Oltà, de forta pendent i d'on divisem una vista excepcional sobre en Penyal d'Ifac i tota la costa. El dia se'ns presenta humit i ennuvolat.
Baixem per senda de pedra, i és que el camí va complicant-se, i pistes forestals fins acostar-nos a Bèrnia, ja divisem el mur i la temible cresta de Bèrnia a més de 1.100 m d'altura. Abans de la pujada vegem als nostres amics Carmen i Xavi que estan a l'avituallament. Ens fem unes fotos, beguem un poc i comencem l'ascensió vertical (cal dir que anavem amb mans i peus cap amunt) fins la "Font de Bèrnia", on aprofitem per descansar un poc, menjar, i continuar per la part més difícil i tècnica del trail. Pugem per la pedrera cap al "forat", però ens desviem poc abans a la dreta buscant la cima, on anirem pujant i baixant per canals estretes i passos amb cordes i cadenes, estem al mateix tall de la cresta de Bèrnia, impressionant! Després de 1,5 km. per la cresta coronem els 1.127 del cim, ja tenim la meitad de la prova, i baixem fins al "Fort de Bèrnia".
Rodegem la muntanya i ens dirigim cap a la serra de la Solana, fem cim i baixem per la cresta de la serra, prou pedregosa i desfeta, buscant el poble de Senija. La gent ja va prou esgotada, portem vora 10 hores, el trajecte és brutal, molt difícil, moltes pedres, portes els peus desfets... un xic carrent davant nostre esvara, cau, i es trenca el braç. Des d'ací el trajecte puja tres muntanyes més: Tossal de la Creu de Senija, Tossal del Moro i el Serrellar. Al cim d'aquesta última es fa de nit, vegem al fons de la vall les llums del poble, ja ho tenim. Poc després de les huit de la vesprada, amb 14 hores i mitja, arribem a meta Juan, Pepe, Vicent i Rafa, els quatre que haviem anat junts pràcticament tota la cursa, cansats i adolorits, però contents i amb una enorme satisfacció.
Dos eixides de diumenge consecutives del mes de maig exploràrem dos barrancs veïns: les galeries i la falzia. El primer diumenge anàrem pel barranc de les galeries, on comença el sender Pr de Ròtova, encara que començarem a pujar per un altre lloc, el Barranc Blanc, doncs el riu Vernissa encara anava crescudet i no sabiem si podriem creuar bé pel lloc on tenim la famosa arcada, a més voliem visitar el Castell de Borró i la senda alternativa del Barranc Blanc ens acosta quasi fins l'entrada del castell. I així el reduït grup senderista entrarem i fotografiarem les runes del bonic castell. Després baixarem fins on la senda s'uneix amb la que puja per les galeries i altra volta cap amunt fins el Picaio i l'alt de les Àguiles per sender senyalitzat o Pr-100. Després de la foto al punt més alt baixàrem fins la font del Gibrell per esmorzar, que per cert la font encara brollava i això que la primavera era ja avançada. Després del breu descans completàrem el trajecte fins el poble on, aprofitant que feia calor i era prompte ens férem unes cervesetes fresquetes com acomiadament de la ruta, què bones...
Diumenge següent visitàrem el desconegut encara que preciós barranc de la Falzia. El grupet de caminants vam eixir des de la plaça d'Almiserà i vora riu Vernissa, pels volts i giravolts que fa el riu, fins l'entrada del barranc, al límit dels termes d'Almiserà i Ròtova. Per cert amb prou aigua que té el Vernissa i amb els pins verds fent ombra (és l'únic lloc que es va lliurar del foc fa dos anys) algú va comentar que semblava ens trobavem en altres latituds, quasi pirenaiques, i en veritat no haviem eixit del terme... Be, una vegada al barranc el paissatge pot ser inclòs ens va sorpendre més encara: l'aigua de la font queia per l'abundant vegetació caps al barranc formant basses que convidaven a pendre el bany. Visitàrem la font de la finestra, esmorzàrem enlloc, i tornàrem a Almiserà per on havíem vingut, i com la setmana anterior, era prompte i feia calor, donc anàrem al baret i cervesetes frequetes altra volta! Dues rutes bessones, sí senyor!
