Gran Trail Aneto-Posets

Ultra-trail de muntanya que, eixint de Benasc, circunda fent un 8 els cims més alts dels Pirineus: L'Aneto i El Posets. Són 109 km. i 7.000 mts. de desnivell possitiu per alta muntanya amb molts trams sense pista o senda, per blocs de pedres, pedreres o neveros (alguns inclòs equipats amb cordes fixes). Del Club Esportiu Llocnou anàrem quatre amics amb l'bjectiu de completar la Gran Trail, que és la cursa més llarga: Juan Garcia, Salva Fayos, Rafa Montagud i Rafa Fayos. També n'hi han altres curses, com ara la volta a l'Aneto, la marató i la mitja marató.

Ací estem reconeixent, el dia abans de la cursa, els primers trams del recorregut (que farem de nit). En la primera foto,prop de La Renclusa, baixant cap Aigualluts, una part plana amb rierols i molta aigua. En la segona començament de la complicada pujada per Barrancs (que també farem de nit), i l'Aneto al fons.

En la foto de la dreta, estem ja al pavelló d'esports de Benasc el dia de la prova, divendres 25 de juliol, per replegar els dorsals i deixar la borsa que podrem recuperar al pas intermig per esta població, després de circundar l'Aneto, i abans de fer-ho amb el Posets. A continuació vam assistir a una xerrada tècnica on ens explicaven la situació dels collados, punts més complicats, previsió meteorològica, etc,  

 Este dia el vam passar tranquilament procurant descansar i menjar be, doncs ens esperaven moltes hores sense poder parar a dormir i amb poc de temps per menjar, o més be, amb menjades curtes i energètiques (Barretes, fruita...).

En esta foto, corredors i acompanyants poc abans de l'eixida, a les 24h del divendres. Teniem 38 hores màxim per completar la prova, o siga que anavem a dos nits seguides de trail, tot un repte! La clau estava en disfrutar de la cursa i en no pensar tot el que ens quedava per davant, establir metes curtes: pròxim avituallament, pròxim refugi de muntanya...

Primeres hores de llum del dissabte 26 de juliol en un dels trams més complicats i tècnics al collado de Salenques, prop del cresterio que porta al cim de l'Aneto travessant alguns dels tres-mils del massís de la Maladeta.

Espectacular paissatge d'alta muntanya, completant per l'est la volta a l'Aneto, ja prop de l'avituallament de Llauset. A continuació travessariem pel collado del Vallibierna, vora els 2.700 mts. i pel vall del mateix nom tornaríem a Benasc, completant la primera volta, de 58 km. Travessavem la població ja dissabte de vesprada.

En aquest punt podem descansar un poc, menjar alguna cosa més consistent del que portem les últimes 17 hores, com ara pasta o ensalada d'arròs que ens han preparat els nostres acompanyants. Recuperem les motxilles que l'organització ens lliura i ens canviem de roba, agafem menjar per afrontar la segona nit i la segona part del trail: la pujada circunvalant el Posets, segona cima dels Pirineus, encara 51 km. per endavant i uns 3.300 mts. de desnivell acumulat

 

Des d'el poble d'Eriste, punt més baix del trail amb poc més de 1.000 mts. pugem d'una tirada al punt mes alt, el collado de La Forqueta, a 2.900 mts., que ja creuarem vora les 2h. de la matinada, amb molt de compte a la baixada degut al fort pendent i neveros gelats que ens obliga a caminar amb molta cura. Alcancem Biadós després les 4h, fa fred, l'herba te rosada gelada. Afrontem l'ultim collado pel GR-11, que creua tots el Pirineus, camí del refugi d'Estós. Es fa de dia. Baixant del collado pel vall d'Estòs ja fa molta calor, últim avituallament i 12 km. de pista fàcil de suau baixada cap a Benasc, la meta, que alcancem a les 12h del migdia del diumenge, 36 hores després de l'eixida en aquest mateix lloc.

V Ruta nocturna a La Cuta

Passat dissabte 19 de juliol es va celebrar la ja tradicional Ruta (o pujada) nocturna a La Cuta. Menor participació que darreres edicions, poc més de 60 senderistes ens reunirem a la plaça de La Safor a les 21,00h d'un calorós dia d'estiu. Després de la tradicional foto a l'escalinata de la plaça es dona pas cap al camí de l'Ombria buscant el mirador del Bancal de la Creu, on contemplem els últims rajos de sol, s'encenen les llanternes i frontals. Baixem pel camí de La Cuta fins la Font del Frare, ja és de nit, continuem fins el ranxo, on tenim beguda, cacau i samorra, cortesía de l'Ajuntament de Llocnou, per donar pas al sopar d'entrepà i recuperar forces. En acabar es van repartir polos per als més menuts i aigua de València per als més grans. Després de la degustació la gent va començar poc a poc a abandonar el lloc i completar la volta cap al poble. Be, una edició més de la ruta nocturna, ja anem per la 5ª, de menor assistència que altres edicions, però tot un èxit, fins l'any vinent!

Correvall a Llocnou: "Per la Cuta i el Collao"

Reproduïm a continuació el text, per al full del Correvall 2014, de la 6ª etapa, celebrada a Llocnou passat diumenge 29 de juny, amb fotos per suposat:
"La ruta proposada a Llocnou discorre per la Serra d'Ador entre els termes de Llocnou de Sant Jeroni (La Cuta) i el Collao (Terrateig), que és el mateix que dir entre La Safor i La Vall d'Albaida (2/3 i 1/3 aprox, del recorregut, respectivament).

Així comencem des de la plaça de La Safor, a Llocnou (155 mts.) i pel camí de la Umbria comencem a agafar altura ràpidament direcció sud des del poble. Ens dirigim a l’estribació muntanyenca més pròxima al poble, La Costera. Tenim 1,50 km. de forta pendent, primer de camí de formigó, i després de senda de muntanya, un poc deteriorada degut a l’aigua de pluja i a l’erosió, amb pedres soltes. Aprox.als 2 km. alcancem el punt més alt de La Costera amb 410 mts. Estem al Bancal de La Creu, magnífic mirador sobre la Vall de Vernissa i la Serra Grossa, davant nostre, i el massís del Mondúver i la Serra Falconera, al fons...

Comencem a baixar suaument continuant amb direcció sud 500 mts. i enllacem amb el camí de La Cuta, que uneix Llocnou amb Castellonet per la serra, al costat del barranc del mateix nom. Agafem direcció oest i tenim 500 mts. més de baixada tècnica amb el camí prou deteriorat amb clots i pedres, fins la Font del Frare, punt d’abastiment antic d’aigua del poble. Des d’ací el camí és més semblant a pista forestal, baixada més fácil fins la cantera, antiga pedrera abandonada, km. 4,25 on agafem el camí de l’esquerra, direcció sud-oest, cap a la La Cuta, davant nostre. Ascendim per tota la pista, deteriorada en alguns punt per l’erosió de l’aigua, el recent foc que ha destruit la vegetació en tota aquesta part, sobretot a la part més alta, on podem tindre inclòs algún arbre cremat que ha caigut sobre el camí. Al km. 7,50 alcancem el trencat de La Cuta. El cim queda a la nostra esquerra, tenim davant nostre l’espectacular circ de La Safor. Este punt és llímit de terme entre Llocnou, Villalonga i Terrateig. Deixem la pista i agafem la senda de la nostra dreta, entrem a la Vall d’Albaida. Esta senda, d’un km. de longitud i amb prou vegetació ens acostarà fins a la pista del Collado. Les vistes sobre esta muntanya i el Benicadell al fons, magnífiques. Estem al punt més alt del recorregut (550-570 mts).

Per la pista del Collado fins al creuament del camí de La cuta, direcció cap al poble de Terrateig tenim 2,50 km. de baixada amb bona pista, un dels trams més còmodes i ràpids. A l’encreuament abans d’alcançar el poble agafem el camí de la dreta, direcció est, de suau pujada, tornant a buscar la pista que puja a La cuta des de Llocnou. Les vistes impressionants sobre la planura més oriental de la Vall d’Albaida i la serra de Quatretonda al fons. Passem darrere del Tossal del Morquí, tornem a La Safor. Baixem pel camí que en pujar abans durant 1 km. aprox, fins la cantera, tenim ja 13,50 km. A la bifurcació agafem el camí de l’esquerra, direcció nord, tornant ja a Llocnou, a 2,50 km. amb pista forestal en bon estat, primer, i camí de formigó, entre horts de tarongers després, amb suau baixada, tram també molt ràpid. Al barranc de La Cuta, a la nostra dreta tenim l’arcada i la séquia mora, antigues conduccions d’aigua al poblat morisc del Rafalet de Bonamira, primer, i al poble cristià de Llocnou de Sant Jeroni, després, des de la Font del Frare. A més de la curiosa Coveta Orenga. El poble ens sorprendrà als últims metres, después d’una suau pujada fins al mirador del dipòsit. Creuem l’autovia pel pont (foto 23) i alcancem la plaça, punt de partida i meta. Vos esperem!

III CSP Castelló-Penyagolosa

Un any més tornàrem a Castelló de la Plana per a realitzar un dels dos trails Castelló-Penyagolosa: la Marató i Mitja, de 63 km., o la CSP, de 118 km. Aquesta vegada anàrem Salva i Rafa des del Club Esportiu Llocnou per a l'ultra trail, la llarga, un repte fort on ens tocava passar la nit per la muntanya, molta distància, encara que el desnivell total possitiu de 5.439 m. no és excessiu. A més enguany per segon volta també és Campionat d'Espanya d'ultratrail.

Així és que dissabte 17 de maig,  a les 6,00h des de la pista d'atletisme de la Universitat Jaume I es donava l'eixida a les dos curses conjuntes. Els primers km eren plans, òptims per córrer i guanyar temps.. després vindrien les primeres pujades, les pistes polsegoses... i és que la pols dels camins ens va acompanyar fins Penyagolosa, molta sequera, ni gota d'aigua en tot el recorregut, calor, i a més el pas dels corredors creava un núvol permanent de pols.

Des del poble de Les Useres agafem el camí dels pelegrins, el paissatge continua sent molt sec i fa prou calor. En alcançar l'ermita de Torresselles la cursa es separa, la Mim directa cap a meta de Sant Joan de Penyagolosa, i la CSP, la nostra, que gira cap a Atzeneta del Maestrat (km.42), ara comencen les dificultats reals: baixem fins al poble, fems uns km pel pla amb el nostre amic de Cazarrettos, Víctor Cerdà, fins un punt on comença una senda vertical cap amunt i vegem escrit davant nostre El Muro. Després d'una esgotadora pujada alcancem l'avituallament de Benafigos, descansem un poc, tenim paella gegant i cervesa, açò sembla vacances de pasqua. Seguim per senda entre pins baixant ràpidament, Salva davant espentant fins al fons, al barranc, on tenim una senda interminable de pujada, ja en terreny d'alta muntanya, interminable... fins el poble de Culla. Ací tenim motxilles que ens ha portat l'organització, molt be per cert tota la logística, ens canviem de roba per a afrontat la nit ja pròxima, mengem un poc de pasta i continuem.Baixem un barranc molt fondo i pugem per la part d'enfront, parem a ficar-nos els frontals i abrigar-nos, comença a fer fred. Anem a bon ritme i per aquest tram adelantem prou gent, molts ja abandonen, les hores que ja portem passen factura. Un xic d'Elx s'afegix a la nostra marxa, no es recomanable anar sol de nit.

Al poble de Vistabella la nombrosa gent que hi ha pels carrers ens anima molt, parem a menjar uns 15 minuts i continuem. Trobem prou gent per la pista de pujada, ja portem unes 18 hores i calculem encara ens queden 6 o 7 de més. La baixada per l'altra part és terrorífica, vertical, amb moltes pedres, ens deixa un poc tocats, ja cansats i apareixen les primeres bambolles als peus. El meu rellotge-gps es para, la bateria s'ha esgotat, fins ací ens marca 101 km., 4.500m de desnivell i 6.000 calories aprox. Encara tenim 17 km. més i quasi 1.000m de desnivell. Arribem a Xodos, són més de les 2,00 de la matinada, descansem un poc, omplim bidons d'aigua i seguim. El nostre acompanyant sembla patir un poc, va retrassant-se, seguim pujant pel Remolcador fins les pistes del parc natural de Penyagolosa, ja adivinem a la llum de la lluna el gegant de pedra. Fa prou fred, el nostre ritme ha baixat i ara ens adelanten alguns grupets de corredors, la meta no està lluny. Al poc de fer-se de dia deixent la pista i afrontem els últims km de baixada fins l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, són les 7,30h del matí del diumenge 18 de maig, més de 25 hores després de l'eixida a Castelló, ho hem aconseguit!

Pujada al Montcabrer des de Cocentaina

El Montcabrer és una muntanya que tots els anys pugem, ja siga pel Barranc del Cint (Alcoi), per Agres o per Sant Cristòfol (Cocentaina). Enguany vam elegir esta última perquè a la ruta de les Caves anàrem des d'Agres, a més és una ascensió exigent, amb prou desnivell, i amb grans pinades i fonts refrescants... i és que ja comença a fer calor. I així passat diumenge11 de maig un grupet de simpatitzant del club esportiu ens acostàrem a esta bonica muntanya per aconseguir una vegada més el seu punt més alt. Esmorzàrem a la font de Sanxo, gaudirem de la pujada i de l'alegria d'alcançar el cim, doncs alguns company que venien mai havien ascendit fins aquesta cota (1.390 m). Ací teniu algunes fotos de la ruta: