IV Pujada nocturna a La Cuta i II Long Trail

Passat dissabte 13 de juliol es va celebrar la ja tradicional Pujada senderista a La Cuta. Gran participació amb vora 150 senderistes ens reunirem a la plaça de Llocnou a les 9,00h de la vesprada nit. Després de la tradicional foto a l'escalinata de la plaça es dona pas a l'eixida cap al camí de l'ombria per accedir al mirador del Bancal de La Creu on ja calia encendre les llinternes i frontals. Baixant pel camí de la cuta o de la font del Frare els caminants arribaren a la mina on n'hi havia beguda i una xicoteta picadeta, cortesia de l'Ajuntament de Llocnou, per donar pas al sopar d'entrepà i recuperar forces.

En acabar es va preparar el licor de Sant Francesc, novetat d'enguany del Club Esportiu Llocnou per obsequiar a tots els assistents, tant socis i amics del club esportiu com amants del senderisme i la muntanya que hi van acudir a la convocatòria. En acabar la degustació la gent va començar poc a poc a abandonar el lloc i completar la volta cap al poble. Un any més un gran èxit.

 

Malauradament el nostre soci Francesc Morant va sofrir un xicotet accident amb fractura per la qual cosa va ser evacuat pels membres de protecció civil a l'hospital. Des d'ací li desitgem una ràpida recuperació.

Divendres segëunt va tindre lloc la segona edició del Long Trail, prova exigent amb molta distància i moltes hores de nit. Aquesta II edició compta amb mitja dotzena de participants. La proposta era recòrrer part de les sendes i piestes de la Serra de Grossa o de Marxuquera entre Ròtova, Almiserà, Llutxent i Pinet. I així eixirem a les 21,30h de la plaça de Llocnou i, pel garrofer de Joana, buscarem el riu Vernissa cap al Borró i Ròtova. Abandonàrem el camí a l'altura del Barranc d'Atanasi per endintrar-nos-en cap al Pr-100 i la font de les galeries, continuàrem cap al cim de les àguiles, foto del grupet, i per la senda a buscar la pista de Pinet. Pista amunt, 5 km. fins al surar, lloc màgic on disfrutàrem de la nit i la lluna ja propera a plena, menjàrem un poc i descansàrem una estona. Volta enrere per la pista, molt desfeta per les pluges, ara a buscar el Gr dels monestirs, passant prop del castell de Vilella, cap al poble d'Almiserà, i d'ací a Llocnou, eren les 5,00h de la matinada i teniem quasi 30 km. per muntanya i de nit.

 

 

IV Pujada nocturna a La Cuta

Pel Pr de Ròtova i el Barranc de la Falzia

Dos eixides de diumenge consecutives del mes de maig exploràrem dos barrancs veïns: les galeries i la falzia. El primer diumenge anàrem pel barranc de les galeries, on comença el sender Pr de Ròtova, encara que començarem a pujar per un altre lloc, el Barranc Blanc, doncs el riu Vernissa encara anava crescudet i no sabiem si podriem creuar bé pel lloc on tenim la famosa arcada, a més voliem visitar el Castell de Borró i la senda alternativa del Barranc Blanc ens acosta quasi fins l'entrada del castell. I així el reduït grup senderista entrarem i fotografiarem les runes del bonic castell. Després baixarem fins on la senda s'uneix amb la que puja per les galeries i altra volta cap amunt fins el Picaio i l'alt de les Àguiles per sender senyalitzat o Pr-100. Després de la foto al punt més alt baixàrem fins la font del Gibrell per esmorzar, que per cert la font encara brollava i això que la primavera era ja avançada. Després del breu descans completàrem el trajecte fins el poble on, aprofitant que feia calor i era prompte ens férem unes cervesetes fresquetes com acomiadament de la ruta, què bones...

                        

               

Diumenge següent visitàrem el desconegut encara que preciós barranc de la Falzia. El grupet de caminants vam eixir des de la plaça d'Almiserà i vora riu Vernissa, pels volts i giravolts que fa el riu, fins l'entrada del barranc, al límit dels termes d'Almiserà i Ròtova. Per cert amb prou aigua que té el Vernissa i amb els pins verds fent ombra (és l'únic lloc que es va lliurar del foc fa dos anys) algú va comentar que semblava ens trobavem en altres latituds, quasi pirenaiques, i en veritat no haviem eixit del terme... Be, una vegada al barranc el paissatge pot ser inclòs ens va sorpendre més encara: l'aigua de la font queia per l'abundant vegetació caps al barranc formant basses que convidaven a pendre el bany. Visitàrem la font de la finestra, esmorzàrem enlloc, i tornàrem a Almiserà per on havíem vingut, i com la setmana anterior, era prompte i feia calor, donc anàrem al baret i cervesetes frequetes altra volta! Dues rutes bessones, sí senyor!

                                       

             

                         

Marató i Mitja Castelló-Penyagolosa

Com ja va sent costum als darrers anys, aquest també hem tornat a Castelló a mitjans de maig per fer una de les curses de muntanya més emblemàticas i antigues de les nostres terres, i així un grup de socis i amics del Club Esportiu hi participarem a la marató i mitja (MiM), de 63 km., i d'altres es van atrevir amb la CSP115, de 118 km. aquest any. Divendres de vesprada ja ens reunirem a Castelló per replegar els dorsals, fer un sopar ràpid i a l'hotel a descansar, doncs a les 4,00h del matí teniem el desdejuni i a les 6,00h l'eixida des de la pista d'atletisme de la Universitat Jaume I.

El recorregut segueix un sender GR des de Castelló fins l'Ermitori de Penyagolosa, i al creuar el poble de Les Useres, a meitad trajecte, coincideix pràcticament amb la ruta dels pelegrins Les Useres-Sant Miquel de Torrosselles-Sant Joan de Penyagolosa. A l'ermita de Torrosselles el trajecte de la MiM continua recte fins el poble de Xodos, molt bonic dalt d'una enorme penya, per la lloma Bernat. A continuació puja al Marinet i per les pistes entre les enormes pinades del parc natural de Penyagolosa alcancem l'ermitori, on estava la meta. Com tots els anys per la vesprada es formen tronades més o menys alcançant el poble de Xodos, i així tenim una part seca, pedregosa i calorosa fins Torrosselles, i una part humida, boscosa i fresca fins Sant Joan de Penyagolosa.

El recorregut segueix un sender GR des de Castelló fins l'Ermitori de Penyagolosa, i al creuar el poble de Les Useres, a meitad trajecte, coincideix pràcticament amb la ruta dels pelegrins Les Useres-Sant Miquel de Torrosselles-Sant Joan de Penyagolosa. A l'ermita de Torrosselles el trajecte de la MiM continua recte fins el poble de Xodos, molt bonic dalt d'una enorme penya, per la lloma Bernat. A continuació puja al Marinet i per les pistes entre les enormes pinades del parc natural de Penyagolosa alcancem l'ermitori, on estava la meta. Com tots els anys per la vesprada es formen tronades més o menys alcançant el poble de Xodos, i així tenim una part seca, pedregosa i calorosa fins Torrosselles, i una part humida, boscosa i fresca fins Sant Joan de Penyagolosa.

El trajecte de la CSP115 des de Torrosselles baixa al poble d'Atzeneta del Maestrat i, per sendes de muntanya, alcança el poble de Culla, meitad del recorregut. Continua per sendes entre barrancs i muntanyes fins Vistabella, Xodos i, finalment, la meta a Penyagolosa. La majoria dels participants acaben de nit o primeres hores del matí del diumenge, però l'experiència és molt gratificant. Tots vàrem disfrutar de la marató i mitja o de la CSP115, els qui venien per primera vegada i els que ja portem anys anant-hi, i de segur que a l'any que ve també hi tornem.

      

Socis del Club Esportiu pel món

Ana, Federico i Borja ens envien aquestes fotos des de Preiskestolen (Pulpir rock, Noruega):

Repte Benicadell-Montcabrer

 El diumenge 17 d'abril vam ixir un grup nombrós de diferents localitats per a fer una ruta organitzada pels amics del senderisme de Castelló de Rugat que semblava impossible. El nostre objectiu era coronar el mateix dia el Benicadell i el Montcabrer…

Ixirem des del Ràfol, Benicadell amunt…amb l’ajuda dels frontals fins que la llum del dia ens va acompanyar.

La temperatura va ser idònea al llarg de tot el dia, no feia ni massa fred ni massa calor…

La ruta no era nova per a ningú del caminants i tots sabiem on anavem....

Això sí...no ens va faltar de res....vam tindre dos avituallaments i tot.

Vam pujar el Benicadell a bon ritme, el vam coronar i vam continuar fent marxa cap a Agres, i a l’hora calculada i al port d'Albaida ens vam trobar amb l’avituallament mòvil on vam repostar beguda i fruita.

Un xicotet paronet era necessari, però la ruta continuava ara cap al Montcabrer...

En arribar a Agres, el nostre avituallament mòvil ens esperava a l'ombra d'un carrer del poble i amb la taula parada per a dinar. Amb la panxa plena vam anar cap al Montcabrer...va ser coronat i en baixar vam fer un paronet vora el refugi per a menjar-noes-en la mona de pasqüa amb xocolata i seguir baixant.

L’aventura va resultar de 40 km en 12,5 hores... esperem tornar a viure tan gratificant experiència!

L'espai d'art mediambiental de Carrícola

Passat diumenge 2 de juny ens reunirem un grup de socis i amics del Club Esportiu Llocnou al xicotet i bonic poble de Carrícola per fer una ruteta alhora ambiental, com totes les que fem, i artística, en este cas única, estem a l'espai Biodivers Carrícola. I així, després de replegar les claus per poder visitar la torre restaurada del castell de Palomar, començarem a pujar per la senda i admirant les escultures i obres d'art exposades en plena muntanya. Després de visitar la torre i pujar fins la part més alta anàrem al mirador, on esmorzarem. Vam tornar al poble i ara cap a l'altra part, doncs la ruta no s'havia acabat, al barranc per seguir admirant l'originalitat de l'art a l'aire lliure. Prop del migdia, ja un poc cansats per la calor, tornàrem al poble per dinar. Ací teniu algunes fotos de l'excursió: