"DESAFIO LURBEL AITANA – PUIG CAMPANA" 85km i 11000m desnivell

Espectacular prova la celebrada el passat dissabte 8 de novembre per la Marina Baixa. Les característiques principals els seus 85km, els 5500m de desnivell possitiu i 11000m d'acumulat. Per davant els dos cims més alts d'Alacant i de les Comarques Centrals, l'Aitana (1557m) i el Puig Campana (1406m), cims emblemàtics dins el territori valencià. Sent la pujada al Puig Campana, amb més de 1000m de desnivell en poc més de 3 km, possiblement el tram més dur d'ascenció dins el nostre territori.

Els membres i simpatitzants del CE Llocnou que vam participar fórem Juan, Rafa Fayos, Rafa Montagut, Rafa Roses, Paco, Quique i Salva. Cadascú amb els seus objectius i tots amb la ferma determinació de finalitzar la proba (ser finisher), SI o SI. Per darrere jornades d'entrenament, planificació de roba i utensilis a dur, menjar, etc, etc. Sols per a que el lector conega el nivell de preparació faré un xicotet resum de les coses que duiem. Enumere el que dúiem posat, el que portavem a la motxilla i el que podíem deixar en una bossa que l'organització ens lliurava a un punt intermig. En resum:

deportives de trail + 3 calcetins + 2 pantalons tècnics + 3 camisetes tècniques + xaleco tallavent + impermeable tècnic + buff + cinta cap + gorra + gorro + 2 guants + manguitos + palos telescopics + motxilla + 3 bidons per beure (2l capacitat total) + got plegable + llum frontal amb piles de reposició + piloto llum roja trasera + manta tèrmica + preparat per fer beguda isotonica + gels + barretes energètiques + altre menjar + botiquí personalitzat + mòbil... No se si em deixe alguna cosa, però el que sé és que s'ha d'anar preparat en tots els sentits a una cursa d'aquestes característiques.

La cursa eixia des del poble de Finestrat. Donat que havíem de replegar dorsals i volíem aplegar amb temps per sortejar qualsevol imprevist, etc, la majoria ens alçarem cap a les 3 del matí. A les 4:30 a l'entrada de l'autopista i després tots cap a Finestrat on aplegarem a les 5:30.

A les 7h comença esta bonica i dura proba. Cadascú arranca com considera. Molta gent va per damunt de les seues possibilitats i ho pagarà quan el l'esforç s'acumule. Nosaltres comencem darrere, inclús qui escriu, després de parar a pixar, es posa l'últim. A partir d'ara tot serà positiu. En els primers kilómetres intentem "calfar motors" sense exigir excesivament al cos, ens queda molt per endavant. Anem junts i la companyia de Paco ens alegra estes primeres dos hores prèvies al Puig Campana, és la seua primera gran Ultra i l'afronta amb moltes ganes i un poc de nerviosisme.

El Puig Campana rep honor a la seua fama i casca les cames de tots els participants. En la pujada vora la pedrera, alguns dels que han eixit fort es resenten i fan tapó als que van de menys a més. Donada la duresa la gent va distribuint-se i comença a prendre forma la classificació final.

Després forta baixada i pujada al Ponoig (1200m). El cel se'ns tapa i sentim el "xirimiri" que banya la roba i el recorregut. Dificultat afegida ja que tot el recorregut amb pedra es fa extremadament esvarós.

Envoltats de nuvols (i amb poques vistes) ens dirigim cap a l'Aitana. Baixem fins els 500m, i fent diverses pujades i baixades apleguem a la font de Partagat (1000m). Impressionat l'aproximació a este punt per baix de les parets situades al Nord-Est de l'Aitana envoltats de boira, tot un luxe. A la Font de Partagat recuperem forces en un avituallament complet. Desprès cap a l'Aitana (1557m) envoltats de boira. Una vegada coronem sabem que hem fet la majoria de l'ascenció. Però en aquestes curses les baixades són més que protagonistes, i en ocasions les culpables de les lesions. El primer tram per damunt del "lapiaz" (roca carcària parcialment disolta per la pluja i amb moltes puntes) és perillós perquè està banyat per la plutja. Després un tram llarg de pista seguit d'una baixada de 600m en uns 3km fins a Sella. Baixada molt tècnica (eufemisme per a dir que és molt perillosa) i després de 55km. Per sort fa una estona que estem fora de la boira i la roca està seca.

A Sella hi és el segon gran avituallament. Allí alguns hem manat deixar la bossa intermitja. Alguns aprofitem per canviar-nos alguna peça de roba. Després d'uns 20 minuts comencem el tram final. Per davant uns 29km fàcils de fer per a qui aplegue fort, però durs per a qui estiga justet. Qui suscriu pensa que en condicions normals els podria fer en menys de 4h però, en cursa va tardar més de 6h. En aquest tram el cabet ha d'estar en tot. En la hidratació, en el menjar, en els dolors musculars i articulars, en les posibles bambolles. Hem d'estar alerta i autoregular-nos en tots els sentits. A més ja es de nit i sols veiem els 10m que ens ilumina la llum del frontal.

La darrera baixada, amb vora 500m de desnivell se'ns fa difícil, amb esvarades i caigudes en alguns casos. Per sort sense cap conseqüència. Finalment, i després d'un xicotet tram urbà apleguem a meta. Objectiu aconseguit!!! L'alegria és tal que oblidem per minuts el cansanci.

Per corredors i segons vam aplegar crec que es just fer una xicoteta valoració:

Rafa Montagut: 17h 03min. Impressionant cursa anant de menys a més. Es va deixar el mòbil a un avituallament i va fer uns 9 km de més. Haguera fet un temps espectacular segurament per baix de les 16h.

Salva: 17h 25mim. Bona cursa amb uns primers 56 km prou bons. Els darrers 29km es van fer un poc llargs. Personalment molt content, i compensant en part la retirada del Gran Trail Aneto-Posets.

Paco: 18h. Espectacular la seua actuació. Primera ultra trail que va superar amb sobresalient.

Quique: 21h. Molt bona actuació. Un tio dur que no li te por a res.

Rafa: 21h. Molt bona actuació també. La seua creu, les bambolles als peus. Una altra ultra a la butxaca després de la CSP 115 i del Gran Trail Aneto Posets. Molt bon any.

Juan: 21h. Altra gran actuació. Quasi sense entrenar ha tornar a superar una ultra trail. Un home mentalment insuperable, com va demostrar al Gran Trail Aneto Posets. Fa por pensar com anirà quan torne a entrenar de calent...

Rafa Roses: Gran cursa també per al veterà del grup. Amb 57 anys ha fet un final de temporada de somni. Matagalls, Ultra Trail Racó d'Ademus (170km) i aquesta cursa.

Personalment estic molt content de compartir estes experiències amb grans atletes i millors persones. Som un bon grup i segur que compartirem moltes aventuretes. Fins la propera COMPANYS!!!

Salva

Matagalls - Montserrat

"Què és allò que ens estimula a embarcar-nos a fer coses que per regla general no fariem?
No ho sé! Però de vegades ho fem, i aixi anàrem a Barcelona el passat dia 20 de setembre a fer la cursa MATAGALLS, de 85 km., Tere Signes, Rafa Roses i Vicent Morant, acompanyats d'alguns amics de Rafa.
La cronologia de la carrera bàsicament es concentra en la llarga distància d'aquesta, no ha sigut difícil pel que respecta al desnivell, però es fa finalment molt pesada ja que gran part és de nit, no pots disfrutar del paisatge, sols veus obscuritat i pedra, però al fer-se de dia y contemplar a la llunyania el monestir de Montserrat ens va donar ales per a seguir endavant...
Vull dir també que Tere i Rafa s'han portat com uns jabatos, demostrant que estan amb una forma física increïble. Finalment hem aconseguit acabar-la tots els que haviem anat, i eixa era la nostra meta: arribar a MONTSERRAT"

Vicent (pallisero)

 

Gran Trail Aneto-Posets

Ultra-trail de muntanya que, eixint de Benasc, circunda fent un 8 els cims més alts dels Pirineus: L'Aneto i El Posets. Són 109 km. i 7.000 mts. de desnivell possitiu per alta muntanya amb molts trams sense pista o senda, per blocs de pedres, pedreres o neveros (alguns inclòs equipats amb cordes fixes). Del Club Esportiu Llocnou anàrem quatre amics amb l'bjectiu de completar la Gran Trail, que és la cursa més llarga: Juan Garcia, Salva Fayos, Rafa Montagud i Rafa Fayos. També n'hi han altres curses, com ara la volta a l'Aneto, la marató i la mitja marató.

Ací estem reconeixent, el dia abans de la cursa, els primers trams del recorregut (que farem de nit). En la primera foto,prop de La Renclusa, baixant cap Aigualluts, una part plana amb rierols i molta aigua. En la segona començament de la complicada pujada per Barrancs (que també farem de nit), i l'Aneto al fons.

En la foto de la dreta, estem ja al pavelló d'esports de Benasc el dia de la prova, divendres 25 de juliol, per replegar els dorsals i deixar la borsa que podrem recuperar al pas intermig per esta població, després de circundar l'Aneto, i abans de fer-ho amb el Posets. A continuació vam assistir a una xerrada tècnica on ens explicaven la situació dels collados, punts més complicats, previsió meteorològica, etc,  

 Este dia el vam passar tranquilament procurant descansar i menjar be, doncs ens esperaven moltes hores sense poder parar a dormir i amb poc de temps per menjar, o més be, amb menjades curtes i energètiques (Barretes, fruita...).

En esta foto, corredors i acompanyants poc abans de l'eixida, a les 24h del divendres. Teniem 38 hores màxim per completar la prova, o siga que anavem a dos nits seguides de trail, tot un repte! La clau estava en disfrutar de la cursa i en no pensar tot el que ens quedava per davant, establir metes curtes: pròxim avituallament, pròxim refugi de muntanya...

Primeres hores de llum del dissabte 26 de juliol en un dels trams més complicats i tècnics al collado de Salenques, prop del cresterio que porta al cim de l'Aneto travessant alguns dels tres-mils del massís de la Maladeta.

Espectacular paissatge d'alta muntanya, completant per l'est la volta a l'Aneto, ja prop de l'avituallament de Llauset. A continuació travessariem pel collado del Vallibierna, vora els 2.700 mts. i pel vall del mateix nom tornaríem a Benasc, completant la primera volta, de 58 km. Travessavem la població ja dissabte de vesprada.

En aquest punt podem descansar un poc, menjar alguna cosa més consistent del que portem les últimes 17 hores, com ara pasta o ensalada d'arròs que ens han preparat els nostres acompanyants. Recuperem les motxilles que l'organització ens lliura i ens canviem de roba, agafem menjar per afrontar la segona nit i la segona part del trail: la pujada circunvalant el Posets, segona cima dels Pirineus, encara 51 km. per endavant i uns 3.300 mts. de desnivell acumulat

 

Des d'el poble d'Eriste, punt més baix del trail amb poc més de 1.000 mts. pugem d'una tirada al punt mes alt, el collado de La Forqueta, a 2.900 mts., que ja creuarem vora les 2h. de la matinada, amb molt de compte a la baixada degut al fort pendent i neveros gelats que ens obliga a caminar amb molta cura. Alcancem Biadós després les 4h, fa fred, l'herba te rosada gelada. Afrontem l'ultim collado pel GR-11, que creua tots el Pirineus, camí del refugi d'Estós. Es fa de dia. Baixant del collado pel vall d'Estòs ja fa molta calor, últim avituallament i 12 km. de pista fàcil de suau baixada cap a Benasc, la meta, que alcancem a les 12h del migdia del diumenge, 36 hores després de l'eixida en aquest mateix lloc.

V Ruta nocturna a La Cuta

Passat dissabte 19 de juliol es va celebrar la ja tradicional Ruta (o pujada) nocturna a La Cuta. Menor participació que darreres edicions, poc més de 60 senderistes ens reunirem a la plaça de La Safor a les 21,00h d'un calorós dia d'estiu. Després de la tradicional foto a l'escalinata de la plaça es dona pas cap al camí de l'Ombria buscant el mirador del Bancal de la Creu, on contemplem els últims rajos de sol, s'encenen les llanternes i frontals. Baixem pel camí de La Cuta fins la Font del Frare, ja és de nit, continuem fins el ranxo, on tenim beguda, cacau i samorra, cortesía de l'Ajuntament de Llocnou, per donar pas al sopar d'entrepà i recuperar forces. En acabar es van repartir polos per als més menuts i aigua de València per als més grans. Després de la degustació la gent va començar poc a poc a abandonar el lloc i completar la volta cap al poble. Be, una edició més de la ruta nocturna, ja anem per la 5ª, de menor assistència que altres edicions, però tot un èxit, fins l'any vinent!

Correvall a Llocnou: "Per la Cuta i el Collao"

Reproduïm a continuació el text, per al full del Correvall 2014, de la 6ª etapa, celebrada a Llocnou passat diumenge 29 de juny, amb fotos per suposat:
"La ruta proposada a Llocnou discorre per la Serra d'Ador entre els termes de Llocnou de Sant Jeroni (La Cuta) i el Collao (Terrateig), que és el mateix que dir entre La Safor i La Vall d'Albaida (2/3 i 1/3 aprox, del recorregut, respectivament).

Així comencem des de la plaça de La Safor, a Llocnou (155 mts.) i pel camí de la Umbria comencem a agafar altura ràpidament direcció sud des del poble. Ens dirigim a l’estribació muntanyenca més pròxima al poble, La Costera. Tenim 1,50 km. de forta pendent, primer de camí de formigó, i després de senda de muntanya, un poc deteriorada degut a l’aigua de pluja i a l’erosió, amb pedres soltes. Aprox.als 2 km. alcancem el punt més alt de La Costera amb 410 mts. Estem al Bancal de La Creu, magnífic mirador sobre la Vall de Vernissa i la Serra Grossa, davant nostre, i el massís del Mondúver i la Serra Falconera, al fons...

Comencem a baixar suaument continuant amb direcció sud 500 mts. i enllacem amb el camí de La Cuta, que uneix Llocnou amb Castellonet per la serra, al costat del barranc del mateix nom. Agafem direcció oest i tenim 500 mts. més de baixada tècnica amb el camí prou deteriorat amb clots i pedres, fins la Font del Frare, punt d’abastiment antic d’aigua del poble. Des d’ací el camí és més semblant a pista forestal, baixada més fácil fins la cantera, antiga pedrera abandonada, km. 4,25 on agafem el camí de l’esquerra, direcció sud-oest, cap a la La Cuta, davant nostre. Ascendim per tota la pista, deteriorada en alguns punt per l’erosió de l’aigua, el recent foc que ha destruit la vegetació en tota aquesta part, sobretot a la part més alta, on podem tindre inclòs algún arbre cremat que ha caigut sobre el camí. Al km. 7,50 alcancem el trencat de La Cuta. El cim queda a la nostra esquerra, tenim davant nostre l’espectacular circ de La Safor. Este punt és llímit de terme entre Llocnou, Villalonga i Terrateig. Deixem la pista i agafem la senda de la nostra dreta, entrem a la Vall d’Albaida. Esta senda, d’un km. de longitud i amb prou vegetació ens acostarà fins a la pista del Collado. Les vistes sobre esta muntanya i el Benicadell al fons, magnífiques. Estem al punt més alt del recorregut (550-570 mts).

Per la pista del Collado fins al creuament del camí de La cuta, direcció cap al poble de Terrateig tenim 2,50 km. de baixada amb bona pista, un dels trams més còmodes i ràpids. A l’encreuament abans d’alcançar el poble agafem el camí de la dreta, direcció est, de suau pujada, tornant a buscar la pista que puja a La cuta des de Llocnou. Les vistes impressionants sobre la planura més oriental de la Vall d’Albaida i la serra de Quatretonda al fons. Passem darrere del Tossal del Morquí, tornem a La Safor. Baixem pel camí que en pujar abans durant 1 km. aprox, fins la cantera, tenim ja 13,50 km. A la bifurcació agafem el camí de l’esquerra, direcció nord, tornant ja a Llocnou, a 2,50 km. amb pista forestal en bon estat, primer, i camí de formigó, entre horts de tarongers després, amb suau baixada, tram també molt ràpid. Al barranc de La Cuta, a la nostra dreta tenim l’arcada i la séquia mora, antigues conduccions d’aigua al poblat morisc del Rafalet de Bonamira, primer, i al poble cristià de Llocnou de Sant Jeroni, després, des de la Font del Frare. A més de la curiosa Coveta Orenga. El poble ens sorprendrà als últims metres, después d’una suau pujada fins al mirador del dipòsit. Creuem l’autovia pel pont (foto 23) i alcancem la plaça, punt de partida i meta. Vos esperem!