Quina fou la decepció que ens varem emportar al tornar per la font de la Cuta i vore-la pràcticament destruïda, per culpa de les pluges i també puguera ser l'acció dels seglars.
Com erncara ens enrecordàvem de la satisfació que varem tenir de vore-la restaurada, ens varem ficar d'acord en el dia i l'hora, i allà que varem anar, aquesta vegada no ens va ajudar la nostra millor amiga, la burreta del Blanco.
I així carregats com a burres, varem acometre la segona part de la recuperació de la font, aquesta vegada anàvem preparats amb nous materials per a fer una cimentació que fora molt difícil de desfer, ahi es quedà l'obra feta per a qui tinga ganes de vore-la en persona, que es nugue les sabates abans de pujar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada