La cursa de muntanya més antiga de la Comunitat Valenciana, i una de les pioneres del trail a tot el teritori nacional ha fet enguany la 35 edició, i ha sigut elegida pels usuaris de runedia com la millor en 2015 d'Espanya a la modalitat de trail mitja distància (de 30 a 50 km). La Volta al terme de Fondeguilla, o VTF, naix l’any 1982 darrere de la barra d’un pub. Francisco Salvador, conegut per tots com Paco el Xolí i Juan Landete proposen de donar un dia la volta al terme, seguint les fites del "Coto de Caza". A la primera edició van participar 6 atrevits, i van acordar repetir-la cada any ficant com a data el darrer dissabte de maig. La VTF començà sent una prova d’aventura i d’orientació, ja que es tractava de seguir unes fites i no hi havia cap tipus d’avituallament. Amb més pena que glòria any rere any s’anava celebrant aquesta prova, i diem més pena que glòria perquè molts dels que la feien a l’any següent no repetien, per la precarietat dels senders i la duresa del recorregut. Al 2007 es crea el "Club amics de la volta al terme de Fondeguilla" amb l'objectiu d'organitzar la VTF i tractar de portar-la el més amunt posible dins el calendari de curses per muntanya, i així ha sigut.
Amb tot açò quatre corredors del C.E. Llocnou (Rafa Roses, José Miguel Mulet, Paco Navarro i Rafa Fayos) ens apuntem a la cursa i, com que l'eixida era a les 6,00h de matí, doncs un dia abans de l'últim dissabte de maig ens n'anem cap aquesta población de la Plana Baixa. A la població veïna de la Vall d'Uixó ens espera Rebeca, amiga de Rafa Roses, qui ens deixa un apartament per passar la nit, i ens acompaña a replegar dorsals. Volem donar-li les gràcies, i també a la resta d'amics, per la seua amabilitat. Eixa mateixa vesprada ja vam poder gaudir de l'ambient pre-cursa dels grans events, i es que a les terres castellonenques el trail es viu amb molta intensitat.
Són les 6,00h del matí del dissabte darrer de maig, i comença una nova edició de la VTF, 35 anys ja...ens esperen 34,50 km i quasi 2.500 mts de desnivell positiu acumulat. La cursa és espectacular en tots els sentits: apenes te un quants kilòmetres d'asfalt o pista forestal, quasi tota discorre per senda ben delimitada, però amb fortes pujades, començant per la primera, el mur, i també baixades de vertigen, molt tècniques (difícils, amb pedres i terra solta i amb forta pendent). Tota ella era un recorregut muntanyenc i agrest, sense quasi descans de terreny pla, tot amunt i avall, trams amb cordes per baixar, escales de madera per superar llocs inaccesibles...vinga, el que veniem a buscar. Els avituallaments perfectes, tot de nota excel.lent. Finalment aconseguim acabar-la entre quasi 6h i les 7h.
Les bones sorpreses encara no s'havien acabat, ja que amb l'inscripció teniem ticket per dinar paella al recinte de la cooperativa. Deviem ser més de 500 comensals...després entregaren trofeus, que per cert la nostra amfitriona va ser primera a la seua categoría. En definitiva, que vam tornar dissabte de vesprada cap a casa amb satisfacció i mólt bones sensacions. Fins la propera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada