V Ultra Cavalls del Vent

Són les 7,00h del dissabte 21 de setembre, ens trobem a la plaça porxada de Bagà i acaben de donar l'eixida a una de les ultra trails més famoses i exigents d'Espanya: la Cavalls del vent. Estem ací un grupet format per Juan Garcia, Vicent Boscà, Pepe Garcia, Salva Fayos, Rafa Montagut i Rafa Fayos, 6 corredors socis i simpatitzants del club esportiu que volem completar el recorregut de 100 km. i quasi 6.700 m.de desnivell possitiu acumulat que té la cavalls del vent, un traçat que, eixint del poble de Bagà, i passant pel de Bellver de Cerdanya, uneix per sendes i pistes forestals els refugis de muntanya de la Serra del Cadí, al Pirineu català. Arrere queden moltes hores d'entrenamet per les nostres muntanyes, algunes d'elles de nit, amb frontal, altres amb la calor de l'estiu...

Però ara ja no n'hi han excuses que valguen, estem corrent ja pels carrers encara oscurs de Bagà en busca de les primeres llums del dia i de les primeres rampes de pujada a la serra. No ens podem encantar doncs tenim controls de temps intermitjos i el primers està a dues hores d'ací i a 8 km. de pujada, fins al refugi de Rebost. Al deixar les pistes i agafar la primera senda es forma l'habitual tapó de corredors que fa que vagen en fila de ú. Alcancem amb 10 minuts de marge el control-avituallament-refugi, mengem i bevem alguna cosa i a seguir, ja que hem de pujar fins al seguent control a 2h 30m al refugi Niu de l'Àliga, amb 2.500m d'altura, punt més alt del recorregut (1.800m de desnivell des de Bagà en 12 km.). La pujada exigent i el anar a fila de ú ha fet que ens separem els 6 que haviem eixit junts. Molta gent animant-nos al llarg del camí amb Som-hi!, expresió que escoltarem més vegades per tot el recorregut. I, al igual que abans, parar una estona per menjar i beure un poc, i a seguir, ara amb forta baixada per la cara nord de la serra, la que dona a la Cerdanya. Tenim ara uns km de baixades i pujades amb forta pendent que dificulten un poc el pas ràpid, encara que anem trotant prou km. Passem pel refugi de Serrat de les Esposes i ens reagrupem cuatre corredors (Juan Garcia, Vicent Boscà, Rafa Montagut i Rafa Fayos), i seguir baixant fins al poble.

Per uns km.deixem la muntanya i ens dirigim a Bellver, és migdia, fa calor i arribem a este avituallament al km.39 amb més d'1 hora de marge sobre el temps màxim que dona l'organització. Ací mengem pasta, descansem un poc, ens canviem de calçat o calcetins, etc. i altra volta cap a la serra per afrontar la segona pujada forta fins als 2.400m d'altura del pas dels Gosolans, que ja farem de nit. Rafa Montagut es troba bé, decidix probar forces i s'avança sobre el nostre ritme de marxa. Passem pels refugis de Cortals d'Ingla i Prat d'Aguiló enmig d'un paissatge de muntanya espectacular amb trams que ens obligava a trepejar entre les pedres i l'ocàs del sol darrere nostre. Després d'un breu descans d'un quart d'hora i afrontem les últimes rampes fins al collado. Des d'ací, tornem a la cara sud de la serra, la nit és temperada i no fa molt de fred. Baixem fins al refugi Lluís Estasen, al peu del Pedraforca, i aprofitem la pista per trotar un poc i guanyar alguns minuts al temps. Ja passa de mitjanit i tenim unes 2 hores de marge al refugi, km. 70 de cursa.

Des d'ací fins al refugi de Gresolet sols n'hi han 4 km., però de forta baixada per senda molt tècnica, les forces ja comencen a fallar, pràcticament ja no correrem fins als últims kilòmetres. Ara és quan juga l'altra part del nostre entrenament, el de resistència mental: estem cansats, amb fred a ratos, calor i suant amb els trams més exigents, apareix la son degut a les llargues hores nocturnes, alguns tenim bambolles als peus, o lleugeres tendinitis... però la ment li diu a les cames que cal seguir i no parar, és la nostra determinació a continuar la que ens fa seguir endavant. Així que arribem al refugi de Sant Martí, pugem pels empedrats (naixement del riu Llobregat) fins al refugi de Sant Jordi, km.88 de cursa. A este avituallament es fa de dia, mengem i seguim endavant. Al poc alcancem a Salva i fem els últims km. els quatre junts, tranquilets, entrant a la meta de Bagà a les 10h 20m del diumenge, 27 hores i 20 minuts després d'haver eixit des d'ací mateix. Rafa Montagut i Pepe havien ja entrat abans, per tant tots els que anàrem havíem aconseguit acabar la Ultra Cavalls de Vent, objectiu aconseguit, fantàstic!

Un bivac a Cala Llebeig

De la mà dels nostres amics i socis del Club Esportiu Llocnou Càrmen i Xavi anàrem passat dissabte 3 d'agost de bivac. Aquesta activitat, que procurem fer tots els estius per l'atractiu del bon horatge i les nits templades d'aquesta època de l'any, ens ha portat sempre a la muntanya, per algún lloc planet i amb herba per ficar l'estoreta i amb el sac de dormir o sense ell passar la nit. Aquesta vegada la novetat era que anàvem a la mar, aprofitant el coneixement dels nostres guies de la costa de la Marina Alta. Més encara, el lloc on haviem previst passar la nit a Cala Llebeig (una petita cala sols accesible per senda des de Benitatxell) resulta que ja havia estat ocupat, i era la terrassa d'unes casetes de pescadors excavades a la mateixa roca. Així que a les vuit de la vesprada ja passades deviem buscar algún lloc entre la xicoteta cala de pedres on passar la nit una dezena de persones i un gos...

 

Ara Xavi va descobrir una penya que s'endinsava alguns metres dins la mar amb lloses més o menys planes de pura pedra per pecnoctar, a l'estil primitius cro-magnons que arribàvem a la costa per pescar i passàven la nit al lloc. A més teniem l'atractiu que la penya devia estar prou foradada per baix i escoltàvem el fort rogir de les ones quan penetràven baix el penyot, per algún forat inclòs de tan en tan eixia una columna d'aire i aigua cap al cel, tota una aventura!

      

Després de sopar i xerrar una mica intentarem dormir i, com sempre fem als bivacs, matinàrem per vore l'eixida del sol, fer moltes fotos (el Pallisero com sempre es va lluir) i aprofitar el matí per fer algún tram de sender que , per la costa, anava cap a Benitatxel, algúns, o be per pendre el bany i fer un poc d'esnorquel, els altres. A migdia, quan el calor ja apretava, cap a casa, molt satisfets d'esta experiància que de segur repetirem.
 
      

IV Pujada nocturna a La Cuta i II Long Trail

Passat dissabte 13 de juliol es va celebrar la ja tradicional Pujada senderista a La Cuta. Gran participació amb vora 150 senderistes ens reunirem a la plaça de Llocnou a les 9,00h de la vesprada nit. Després de la tradicional foto a l'escalinata de la plaça es dona pas a l'eixida cap al camí de l'ombria per accedir al mirador del Bancal de La Creu on ja calia encendre les llinternes i frontals. Baixant pel camí de la cuta o de la font del Frare els caminants arribaren a la mina on n'hi havia beguda i una xicoteta picadeta, cortesia de l'Ajuntament de Llocnou, per donar pas al sopar d'entrepà i recuperar forces.

En acabar es va preparar el licor de Sant Francesc, novetat d'enguany del Club Esportiu Llocnou per obsequiar a tots els assistents, tant socis i amics del club esportiu com amants del senderisme i la muntanya que hi van acudir a la convocatòria. En acabar la degustació la gent va començar poc a poc a abandonar el lloc i completar la volta cap al poble. Un any més un gran èxit.

 

Malauradament el nostre soci Francesc Morant va sofrir un xicotet accident amb fractura per la qual cosa va ser evacuat pels membres de protecció civil a l'hospital. Des d'ací li desitgem una ràpida recuperació.

Divendres segëunt va tindre lloc la segona edició del Long Trail, prova exigent amb molta distància i moltes hores de nit. Aquesta II edició compta amb mitja dotzena de participants. La proposta era recòrrer part de les sendes i piestes de la Serra de Grossa o de Marxuquera entre Ròtova, Almiserà, Llutxent i Pinet. I així eixirem a les 21,30h de la plaça de Llocnou i, pel garrofer de Joana, buscarem el riu Vernissa cap al Borró i Ròtova. Abandonàrem el camí a l'altura del Barranc d'Atanasi per endintrar-nos-en cap al Pr-100 i la font de les galeries, continuàrem cap al cim de les àguiles, foto del grupet, i per la senda a buscar la pista de Pinet. Pista amunt, 5 km. fins al surar, lloc màgic on disfrutàrem de la nit i la lluna ja propera a plena, menjàrem un poc i descansàrem una estona. Volta enrere per la pista, molt desfeta per les pluges, ara a buscar el Gr dels monestirs, passant prop del castell de Vilella, cap al poble d'Almiserà, i d'ací a Llocnou, eren les 5,00h de la matinada i teniem quasi 30 km. per muntanya i de nit.

 

 

IV Pujada nocturna a La Cuta

Pel Pr de Ròtova i el Barranc de la Falzia

Dos eixides de diumenge consecutives del mes de maig exploràrem dos barrancs veïns: les galeries i la falzia. El primer diumenge anàrem pel barranc de les galeries, on comença el sender Pr de Ròtova, encara que començarem a pujar per un altre lloc, el Barranc Blanc, doncs el riu Vernissa encara anava crescudet i no sabiem si podriem creuar bé pel lloc on tenim la famosa arcada, a més voliem visitar el Castell de Borró i la senda alternativa del Barranc Blanc ens acosta quasi fins l'entrada del castell. I així el reduït grup senderista entrarem i fotografiarem les runes del bonic castell. Després baixarem fins on la senda s'uneix amb la que puja per les galeries i altra volta cap amunt fins el Picaio i l'alt de les Àguiles per sender senyalitzat o Pr-100. Després de la foto al punt més alt baixàrem fins la font del Gibrell per esmorzar, que per cert la font encara brollava i això que la primavera era ja avançada. Després del breu descans completàrem el trajecte fins el poble on, aprofitant que feia calor i era prompte ens férem unes cervesetes fresquetes com acomiadament de la ruta, què bones...

                        

               

Diumenge següent visitàrem el desconegut encara que preciós barranc de la Falzia. El grupet de caminants vam eixir des de la plaça d'Almiserà i vora riu Vernissa, pels volts i giravolts que fa el riu, fins l'entrada del barranc, al límit dels termes d'Almiserà i Ròtova. Per cert amb prou aigua que té el Vernissa i amb els pins verds fent ombra (és l'únic lloc que es va lliurar del foc fa dos anys) algú va comentar que semblava ens trobavem en altres latituds, quasi pirenaiques, i en veritat no haviem eixit del terme... Be, una vegada al barranc el paissatge pot ser inclòs ens va sorpendre més encara: l'aigua de la font queia per l'abundant vegetació caps al barranc formant basses que convidaven a pendre el bany. Visitàrem la font de la finestra, esmorzàrem enlloc, i tornàrem a Almiserà per on havíem vingut, i com la setmana anterior, era prompte i feia calor, donc anàrem al baret i cervesetes frequetes altra volta! Dues rutes bessones, sí senyor!

                                       

             

                         

Marató i Mitja Castelló-Penyagolosa

Com ja va sent costum als darrers anys, aquest també hem tornat a Castelló a mitjans de maig per fer una de les curses de muntanya més emblemàticas i antigues de les nostres terres, i així un grup de socis i amics del Club Esportiu hi participarem a la marató i mitja (MiM), de 63 km., i d'altres es van atrevir amb la CSP115, de 118 km. aquest any. Divendres de vesprada ja ens reunirem a Castelló per replegar els dorsals, fer un sopar ràpid i a l'hotel a descansar, doncs a les 4,00h del matí teniem el desdejuni i a les 6,00h l'eixida des de la pista d'atletisme de la Universitat Jaume I.

El recorregut segueix un sender GR des de Castelló fins l'Ermitori de Penyagolosa, i al creuar el poble de Les Useres, a meitad trajecte, coincideix pràcticament amb la ruta dels pelegrins Les Useres-Sant Miquel de Torrosselles-Sant Joan de Penyagolosa. A l'ermita de Torrosselles el trajecte de la MiM continua recte fins el poble de Xodos, molt bonic dalt d'una enorme penya, per la lloma Bernat. A continuació puja al Marinet i per les pistes entre les enormes pinades del parc natural de Penyagolosa alcancem l'ermitori, on estava la meta. Com tots els anys per la vesprada es formen tronades més o menys alcançant el poble de Xodos, i així tenim una part seca, pedregosa i calorosa fins Torrosselles, i una part humida, boscosa i fresca fins Sant Joan de Penyagolosa.

El recorregut segueix un sender GR des de Castelló fins l'Ermitori de Penyagolosa, i al creuar el poble de Les Useres, a meitad trajecte, coincideix pràcticament amb la ruta dels pelegrins Les Useres-Sant Miquel de Torrosselles-Sant Joan de Penyagolosa. A l'ermita de Torrosselles el trajecte de la MiM continua recte fins el poble de Xodos, molt bonic dalt d'una enorme penya, per la lloma Bernat. A continuació puja al Marinet i per les pistes entre les enormes pinades del parc natural de Penyagolosa alcancem l'ermitori, on estava la meta. Com tots els anys per la vesprada es formen tronades més o menys alcançant el poble de Xodos, i així tenim una part seca, pedregosa i calorosa fins Torrosselles, i una part humida, boscosa i fresca fins Sant Joan de Penyagolosa.

El trajecte de la CSP115 des de Torrosselles baixa al poble d'Atzeneta del Maestrat i, per sendes de muntanya, alcança el poble de Culla, meitad del recorregut. Continua per sendes entre barrancs i muntanyes fins Vistabella, Xodos i, finalment, la meta a Penyagolosa. La majoria dels participants acaben de nit o primeres hores del matí del diumenge, però l'experiència és molt gratificant. Tots vàrem disfrutar de la marató i mitja o de la CSP115, els qui venien per primera vegada i els que ja portem anys anant-hi, i de segur que a l'any que ve també hi tornem.