Pujada hivernal al Posets

 Aprofitant el pont de desembre anàrem Mònica, Juan ,Òscar i Rafa als Pirineus per intentar pujar el segon cim d'aquesta serralada, el Posets amb 3.375 m. Cal dir que això de pujada hivernal es refereix a les condicions climàtiques, doncs la primera quinzena d'aquest mes encara pertany a la tardor. I així, encara que les estacions d'esquí estàven tancades, a partir dels 2.500 n'hi havia un bon toll de neu.Una vegada arribàrem al parking, dalt del poble d'Eriste, poc abans de Benasque, agafàrem les motxilles i començarem a caminar fins al refugi d'Àngel Orús (Forcau), sense gens de neu.

Al dia següent eixirem del refugi, encara de nit, cap al cim del Posets o Tuca Llardana. Poc abans de una pendent molt empinada entre dos murallons de pedra, anomenada Canal Fonda, pararem a ficarnos els crampons, doncs la neu ja feia acte de presència, i era necessari per superar la pendent. Una vegada al collado paarem a menjar un poc i continuar cap amunt a la nostra dreta. Estàvem ara en una aresta molt ampla i uniforme, però amb bona pendent, l'anomenada "Espalda del Posets". Quan semblava que alcançavem el cim i la pendent se suavitzava, realment haviem arribat a un lloc on l'aresta s'estretia. S'ens obria ara un tallat enorme a ma dreta (al fons podiem vore el vall nevat). A ma esquerra teniem uns metres amb forta pendent i a continuació també l'abism, i enfront, però a uns centenars de metres encara, el cim, això sí, amb senda de neu xafada per la gent que hi havia passat. Amb molta concentració passarem l'aresta fins al piló que assenyalava el cim. Ja ho teniem!
Les vistes des d'ací feien que valguera la pena la pujada: a l'oest la glacera del Vignemale, el Cilindro, Monte Perdido, etc. Al sud una de les arestes més afilades i perilloses dels Pirineus, la que va fins el pic Espadas. A l'est les Maladetes amb la cara sud-oest de l'Aneto, que a algú li portava algún que altre record...