Pel que respecta a la clasificació final del circuit, el C.E.Llocnou va ocupar el lloc 24, amb 3.382 punts, d'un total de 36 clubs inscrits. No està mal, l'any que ve més...
dimarts, 27 de novembre del 2012
III Mitja marató d'Ontinyent
Es tancava el circuit de curses de la Vall d'Albaida 2012, el passat diumenge 11 de novembre, amb categoria: una mitja marató, per concloure aquest circuit tant bonic i variat, amb curses curtes d'asfalt a l'estiu, altres llargues (com esta mitja) i de muntanya (pujada a la Font Freda o al Benicadell). Del Club Esportiu Llocnou hi van participar a esta mitja 7 corredors: Teresa Signes, Vicent Morant, Juanjo Chaveli, Vicent Perelló, Jesús Mascarell, Raül Vicedo i Adrià Mascarell.
Pel que respecta a la clasificació final del circuit, el C.E.Llocnou va ocupar el lloc 24, amb 3.382 punts, d'un total de 36 clubs inscrits. No està mal, l'any que ve més...
Pel que respecta a la clasificació final del circuit, el C.E.Llocnou va ocupar el lloc 24, amb 3.382 punts, d'un total de 36 clubs inscrits. No està mal, l'any que ve més...
dissabte, 17 de novembre del 2012
XVIII Mitja marató Ciutat de Gandia
4 de Novembre de 2012. Una data marcada en l'agenda de molts atletes. Eixe diumenge se celebraven diferents curses a les nostres comarques, la Pujada al Castell de Xàtiva, la Mitja Marató d'Alzira...i la Mitja Marató de Gandia. Uns components del Club Esportiu Llocnou (Vicent, Tere, Rafa i Salva) junt a altres amics i companys de curses i excursions (Dani, Isidro, Juan, Inma, Carlos i Nùria) van participar en esta gran festa de l'atletisme de La Safor. Estos valents junt a altres 2000 participants es llançaren a correr a les 10 del matí. Les previsions meteorològiques ens indicaven temperatures elevades per a Novembre (uns 27 ºC) i vent moderat del SW. Minuts abans de l'eixida cadascú estava centrat en els seua tasca per preparar el cos per a l'eixida. Uns fent estiraments, altres calfant al trot...
A les 10 es donava l'eixida, però açò sols fou un tro. Per als vora 2000 corredors ja feia mesos que havia començat la mitja de Gandia. 2000 corredors i 2000 motivacions per participar-hi, 2000 objectius que assolir, uns per superar la seua marca personal, altres per alguna promesa, per fer la seua primera mitja, per preparar objectius de més entitat, etc.. Durant els darrers mesos molts hem dedicat hores i hores a la preparació de la mitja, uns per lliure, altres en grup...quan la feina (els que tenen la sort de tindre'n) i les obligacions familiars ho permitien, la gent es llançava al carrer.
Un grup de gent es mira el Garmin, son les 10 i un coet explota. La mitja ha començat, és el moment de la veritat, on sols aproven els que han estudiat. Els primers 5 km són per a que la màquina (el cos) vaja engranant-se i fent-se a l'esforç. Eixim tots a una pels carrers de Gandia, són moments on s'ha d'anar amb cura de no xafar o ser xafat, en no topar amb ningú, molt d'ull amb les voreres i els obstacles del mobiliari urbà. És difícil marcar un ritme fins que eixim de Gandia. Anem cap a la platja vora la via del tren i veiem com el ritme puja junt a les polsacions. Ens estarem equivocant amb este ritme? (es pregunta més d'un)... Primera línea de platja, el mar es quasi una bassa d'oli i quasi no fa brisa. Les vistes precioses. La previsió encerta en la temperatura però no amb el vent, quasi no en fa i la humitat és elevada, comença la sensació de basca i de “manca d'aire” que ens acompanyarà fins la meta. La gent anima al seu conegut, a l'amic, a la nòvia, al pare, al fill, a l'home, a tot el grup; les bandes amb tambors no paren... Ara cap a Gandia altra vegada, per darrere de Cartonajes Union. Es veu a l'eixida de la platja corredors aparentment molt preparats que abandonen, possiblement per que s'adonen que no poden aconseguir el seu objectiu... Entrem a Gandia, duem més de 12 km a les cames i encara queda un bon tros.
Cal regular-se molt be. En Gandia cada vegada hi ha més gent, tots animen, quin ambient! Pot ser el moment amb més pujada d'adrenalina és la entrada al Passeig per Sant Francesc de Borja (15km), centenars de persones, música, tots a una bramant...impressionant! A més d'un li ve al cap el que poden sentir els sacrificats ciclistes als Pirineus o als Alps, en eixos mítics finals d'etapa. Però tornem a la mitja. Hem de donar la volta a Gandia(quasi res porta el diari!!). Pel Passeig anem cap a l'Hospital, passem per Benipeixcar , el Prado, Corea, la gent no para d'animar!... Ja tenim el poliesportiu ahí... No sabem com però anem a 190 polsacions, som al darrer kilómetre, mirem el Garmin i vegem que ho estem aconseguint, en menys de 5 minuts haurem superat la prova...com diu algú “No hay dolor"!!...
L'amic Vicent Boscà ens espera a l'entrada de la pista. Un per un ens anima i a la volta ens fotografia en meta. VICTÒRIA!!! Tots hem guanyat, però ja arribarà el moment d'assaborir-ho. Ara toca llevar-nos el xip dels collons, hidratar-nos i menjar. Com no podia ser d'altra forma, tots vam celebrar la victòria amb una bona torrada de carn. La tertúlia molt agradable i bonica. Tots feliços i amb l'objectiu complit...
A les 10 es donava l'eixida, però açò sols fou un tro. Per als vora 2000 corredors ja feia mesos que havia començat la mitja de Gandia. 2000 corredors i 2000 motivacions per participar-hi, 2000 objectius que assolir, uns per superar la seua marca personal, altres per alguna promesa, per fer la seua primera mitja, per preparar objectius de més entitat, etc.. Durant els darrers mesos molts hem dedicat hores i hores a la preparació de la mitja, uns per lliure, altres en grup...quan la feina (els que tenen la sort de tindre'n) i les obligacions familiars ho permitien, la gent es llançava al carrer.
Un grup de gent es mira el Garmin, son les 10 i un coet explota. La mitja ha començat, és el moment de la veritat, on sols aproven els que han estudiat. Els primers 5 km són per a que la màquina (el cos) vaja engranant-se i fent-se a l'esforç. Eixim tots a una pels carrers de Gandia, són moments on s'ha d'anar amb cura de no xafar o ser xafat, en no topar amb ningú, molt d'ull amb les voreres i els obstacles del mobiliari urbà. És difícil marcar un ritme fins que eixim de Gandia. Anem cap a la platja vora la via del tren i veiem com el ritme puja junt a les polsacions. Ens estarem equivocant amb este ritme? (es pregunta més d'un)... Primera línea de platja, el mar es quasi una bassa d'oli i quasi no fa brisa. Les vistes precioses. La previsió encerta en la temperatura però no amb el vent, quasi no en fa i la humitat és elevada, comença la sensació de basca i de “manca d'aire” que ens acompanyarà fins la meta. La gent anima al seu conegut, a l'amic, a la nòvia, al pare, al fill, a l'home, a tot el grup; les bandes amb tambors no paren... Ara cap a Gandia altra vegada, per darrere de Cartonajes Union. Es veu a l'eixida de la platja corredors aparentment molt preparats que abandonen, possiblement per que s'adonen que no poden aconseguir el seu objectiu... Entrem a Gandia, duem més de 12 km a les cames i encara queda un bon tros.
Cal regular-se molt be. En Gandia cada vegada hi ha més gent, tots animen, quin ambient! Pot ser el moment amb més pujada d'adrenalina és la entrada al Passeig per Sant Francesc de Borja (15km), centenars de persones, música, tots a una bramant...impressionant! A més d'un li ve al cap el que poden sentir els sacrificats ciclistes als Pirineus o als Alps, en eixos mítics finals d'etapa. Però tornem a la mitja. Hem de donar la volta a Gandia(quasi res porta el diari!!). Pel Passeig anem cap a l'Hospital, passem per Benipeixcar , el Prado, Corea, la gent no para d'animar!... Ja tenim el poliesportiu ahí... No sabem com però anem a 190 polsacions, som al darrer kilómetre, mirem el Garmin i vegem que ho estem aconseguint, en menys de 5 minuts haurem superat la prova...com diu algú “No hay dolor"!!...
L'amic Vicent Boscà ens espera a l'entrada de la pista. Un per un ens anima i a la volta ens fotografia en meta. VICTÒRIA!!! Tots hem guanyat, però ja arribarà el moment d'assaborir-ho. Ara toca llevar-nos el xip dels collons, hidratar-nos i menjar. Com no podia ser d'altra forma, tots vam celebrar la victòria amb una bona torrada de carn. La tertúlia molt agradable i bonica. Tots feliços i amb l'objectiu complit...
dijous, 1 de novembre del 2012
Volta al Barranc de l'Infern
Com molts dels últims anys, vam acudir a la cita de la popular volta al Barranc de l'Infern, a l'últim diumenge d'octubre, una ruta circular d'uns 14 km. que, eixint del poble d'enmig, o Fleix, a la Vall de Laguar, baixa fins al riu Girona, passant pel bonic safareig del poble, continua després pujant a les Juvees d'enmig, torna a baixar al Girona riu amunt, puja a les Juvees de dalt, alcança el poble de dalt, o Benimaurell, i torna a Fleix. Participa molta gent de tot arreu, i en arribar tots al pati de les escoles de Fleix se servix un putxero gegant. La ruta també és coneguda com la catedral del senderisme pels seus més de cinc mil escalons de pedres i terra, últim reduc morisc de les terres valencianes, que busacàrem la fugida camí de la mar pel fons del barranc, molt perillós quan plou fort.
Ací teniu algunes fotos de l'eixida:
Ací teniu algunes fotos de l'eixida:
dissabte, 27 d’octubre del 2012
VIII Volta pel Benicadell
6 van ser els corredors del C.E. llocnou que van participar diumenge passat a la penúltima cursa del circuit de la Vall d'Albaida, i de fet l'única prova, junt a la pujada a la Font Freda, de muntanya.
Prova molt exigent de poc més de 15 km. que, eixint del poble de Salem, i després d'unes voltes pel terme pujava a buscar la pista forestal del Benicadell, prop del port de Beniarrés. Continuava per una senda a major altura, però pràcticament paralel.la a la pista, dins d'un bosc de pins fins la coneguda casa del guardes del Benicadell. Ací calia anar amb compte ja que, degut a les pluges del dia anterior, n'hi havia prou de fang. Des de la casa començava la baixada, més suau que la pujada, molt bonica entre les pinades de la penya. Al baixar era important anar fixant-se on posar els peus per evitar entropessar amb les nombroses pedres del camí. Finalment s'arribava a Salem per a fer meta.
Ací teniu algunes fotos:
Prova molt exigent de poc més de 15 km. que, eixint del poble de Salem, i després d'unes voltes pel terme pujava a buscar la pista forestal del Benicadell, prop del port de Beniarrés. Continuava per una senda a major altura, però pràcticament paralel.la a la pista, dins d'un bosc de pins fins la coneguda casa del guardes del Benicadell. Ací calia anar amb compte ja que, degut a les pluges del dia anterior, n'hi havia prou de fang. Des de la casa començava la baixada, més suau que la pujada, molt bonica entre les pinades de la penya. Al baixar era important anar fixant-se on posar els peus per evitar entropessar amb les nombroses pedres del camí. Finalment s'arribava a Salem per a fer meta.
Ací teniu algunes fotos:
dissabte, 13 d’octubre del 2012
Botamarges 2012
Dos socis del C.E.Llocnou (
Vicent Morant i Rafa Fayos) ens apuntàrem a la cursa amb aquestes dades. La pràctica va ser un poc diferent: eixirem els poc més de 300 participants corrent des de Forna amb frontals (encara era de nit) pel camí asfaltat amb direcció Oliva i, al poc, seguirem caminant, doncs havíem agafat una pista que pujava fins la bassa roja creant una línia interminable de llumetes. Des de dalt començarem a baixar cap a les Covatelles patint un poc perquè les baixades, degut al pas dels primers corredors, estàven amb fang xafat i esvarós. La nit era prou bascosa i ens feia suar bastant. Camí de Villalonga es va fer de dia, travessàrem el poble corrent fins l'avituallament. Menjàrem un poc i seguirem vora riu, passàrem a l'altre costat, corrent de nou per aprofitar el terreny pla. Tornàrem a l'altre costat del riu pel pont dels tubos rojos, amb un poc de cura, ja que l'altura és important. Seguirem corrent aprofitant la via verda del Serpis, ara l'oratge havia canviat un poc amb vent de ponent, sec i fresc pel matí, que teniem de cara. A l'altura de la font de la Mata estava el segon avituallament. Després de menjar un poc començava la pujada més forta del recorregut, quasi 1.000 m de desnivell fins la Safor des del riu, hora i mitja del temps per fer uns pocs km. Des de dalt el sol ja pegava amb força, suavem molt i calia que anàrem bevent sense parar. La baixada fins la font dels Òlbits era molt dura, terreny pedregós que castigava molt els peus. Prop de L'Orxa (km.29) vam decidir separar-nos els dos companys, ja que portàvem ritmes diferents.
Vicent va anar més trànquil i jo vaig apretar en la pujada buscant ja el pròxim avituallament al km.35. Al lloc vaig vore a Rafa, d'Albaida, que havíem conegut en la pujada de la Safor, i vam decidir apretar un poc fins meta. Però be, no va ser fàcil, la baixada fins al riu Gallinera era forta i molt pedregosa...arribàrem a Benirrama vora les 15,00h. Menjàrem un poc (plàtans sobretot), omplirem bidonets i a seguir. Des de l'alt el camí ens portava per sendes tècniques (pendents fortes, pedres soltes i terreny irregular). Fins l'Atzúvia va ser un infern, molta calor, els peus desfets i un traçat sinuós que, encara que veiem el poble davant nostre, mai arribàvem... Ací teníem l'últim avituallamet sòlid i ens esperàven les tres famoses pujades (amb les seues baixades) curtes, però fortes, fins meta. L'última ens portava fins al castell de Forna i, aprofitant la baixada, vam fer un esforç de les poque reserves que teniem i vam tornar a córrer fins meta. Eren poc més de les 19,30h de la vesprada. Ho havíem aconseguit!
A les 21,00h va entrar Vicent amb el frontal encés perquè ja era de nit, també havía arribat a Forna, espectacular!
diumenge, 7 d’octubre del 2012
Al IV circuit de curses de la Vall d'Albaida
Un any més el club Esportiu llocnou participa al circuit CMR de carreres populars de la Vall d'
Albaida 2012. En aquesta ocasió són 10 el corredors del nostre club inscrits al circuit: Teresa Signes, Jesús Mascarell, Vicent Perelló, Juanjo Chaveli, Adrián Mascarell, Vicent Morant, Salvador Fayos, José Chaveli, Raül Vicedo i Rafa Fayos.
Després de 9 proves disputades el C.E.Llocnou ocupa el lloc 24 en la classificació general per clubs. Ací teniu les fotos corresponents al XIII Gran Fons Mónica Pont, d'Albaida, disputat el passat 29 de setembre:
Albaida 2012. En aquesta ocasió són 10 el corredors del nostre club inscrits al circuit: Teresa Signes, Jesús Mascarell, Vicent Perelló, Juanjo Chaveli, Adrián Mascarell, Vicent Morant, Salvador Fayos, José Chaveli, Raül Vicedo i Rafa Fayos.
Després de 9 proves disputades el C.E.Llocnou ocupa el lloc 24 en la classificació general per clubs. Ací teniu les fotos corresponents al XIII Gran Fons Mónica Pont, d'Albaida, disputat el passat 29 de setembre:
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)