La Murta

Vora una quinzena de socis i simpatitzants en reunirem passat diumenge al pàrquing del Paratge Natural Municipal de La Murta i La Casella a Alzira per visitar aquesta petita i bonica vall rodejada de muntanyes. Després de fer la inscripció al registre d'entrada del parc, visitarem les runes del Monestir de Santa Maria, per on passa, per cert, el GR dels Monestirs. Continuàrem pujant al costat de la canaleta que canalitzava l'aigua des de la font de la Murta fins al monestir, i que encara la canalitza portant-la a unes basses, creant una bella estampa. Des de la pista agafarem una senda que pujava, en mig de coscolls i argilaques, fins el cim de La Creu del Cardenal, on ens vam fer les fotos de rigor, en mig del fort vent que bufava de ponent.

Baixàrem un poc per buscar un lloc on esmorzar i continuàrem per uns pasos un poc aeris fins la canal de pedres que ens portaria al segon cim, el Cavall Bernat, punt emblemàtic de la Serra de Corbera. Les vistes des d'ací sobre els pobles de la Ribera Baixa i L'Albufera eren realment espectaculars. Ja ens quedava baixar per senda, rodejada de vegetació, a buscar la pista forestal que ens tornaria als voltants del monestir, lloc on vam aprofitar per menjar un poc i tornar després al punt d'inici. En resum volta d'uns 10 km., un poc més curta del que solem fer habitualment, encara que amb alguns punts de certa dificultat, agreujat pel fort vent que vam patir, però amb petits racons de gran bellesa.

Torca Juanin (Asturies), per Pedro Carrillo

http://www.youtube.com/watch?v=bEl0_iEs3Wk&feature=em-subs_digest

La Cova de l'Autopista (Real de Gandia), per Pedro Carrillo

http://www.youtube.com/watch?v=43KUft2SGkE&feature=em-subs_digest

Per la senda dels nevaters i l'ombria del Benicadell

 
Una dotzena de socis i simpatitzants del C.E.Llocnou ens reunirem diumenge passat al poble del Ràfol de Salem per fer visitar les neveres de la senda dels nevaters, que ix de Salem. I així, guiats per la nostra amiga Inma, anàrem d'un poble a l'altre i començarem a pujar cap a la font de la Barcella, on alguns de nosaltres entràren a visitar el túnel excavat a la roca per afavorir la conducció de l'aigua. Continuàrem fins la caseta del sastre, prou deteriorada, on aprofitàrem per descansar un poc i esmorzar. Molt prop del lloc visitàrem la primera nevera, la del Paller, molt bonica i amb l'estampa del Benicadell al fons per fer-nos les fotos de rigor. Ja per la pista forestal que travessa la serra alcançarem la segona nevera, la de la Barcella, també molt bonica i amb vistes a un xicotet castellet dalt la muntanya.

 

 

Desfent camí continuàrem per la pista direcció al Benicadell durant alguns kilòmetres, però ara ja no buscàrem el poble, si no que seguirem planejant per la pista fins agafar una senda que, travessant una frondosa pinada, ens portà fins la coneguda Casa dels Guardes del Benicadell. Continuàrem per la senda baixant cap al poble del Ràfol. Com ja era tard i la fam apretava, paràrem a dinar a l'àrea recreativa de la font d'Elca, ja prop del punt on havíem eixit. en definitiva, ruta molt bonica d'uns 21 kilòmetres que ens va fer gaudir de les vistes del Benicadell, de les seues pinades, i de les neveres de Salem, això i tot amb el fred i el fred d'este dia.

La Serrella

Passat diumenge 23 de desembre una quinzena de socis i simpatitzants del C.E.Llocnou anàrem fins la comarca del Comptat per fer aquesta ruta exigent i molt bonica que, eixint del poble de Quatretondeta, puja fins els Frares, unes peculiars formacions rocoses conseqüència de l'erosió. Després de travessar la pedrera i d'esmorzar davall un enorme arc de pedra ens dirigirem fins al Pla de la Casa, ascendint per una nova pedrera, on visitàrem una enorme i preciosa nevera, per a pujar al pròxim cim del mateix nom, punt més alt de la serralada.

 

Baixàrem per una nova pedrera, i és que esta serralada és pura pedra, a l'est del pic, fins a trobar una senda ja més plana que ens conduïa fins al vall al fons. Paràrerm per a menjar a vora senda ja prop del poble de Fageca, on arribàrem ja vora les 3,00h de la vesprada. I ara fins al primer poble, on teniem els vehicles, sols podien seguir pels 6 km. de carretera asfaltada, molt tranquila això sí, fins Quatretondeta, on arribàrem ja quasi de nit, cansats, però molt contents de l'esforç físic i d'haver disfrutat d'aquesta recomanable ruta.

V Pujada a La Cuta

Com a conseqüència de l'incendi forestal que vam patir la primavera passada, i que va cremar quasi tota la muntanya al terme de Llocnou, no vam voler promocionar la pujada d'enguany per aquest motiu, i també pel deterioramnet degut a la desaparició de la coberta vegetal i que ha propiciat que les pluges del passat mes d'octubre hagen erosionat la senda i la pista forestal, també amb caigudes de pedres de tamany considerable.
Però be, com la idea és no perdre el costum de pujar a fer la volta a La Cuta almenys una vegada a l'any, vora una vintena de socis i simpatitzant eixirem el passat diumenge 16 de desembre des de la plaça de Llocnou per completar el recorregut del nostre PR-400.
Ara hem proposat una reunió, a la qual demanem la màxima assistència possible, per al proper dijous 27 de desembre amb l'objectiu de pendre una decisió respecte a quan i com organitzar, o be deixar d'organitzar, les futures pujades populars a La Cuta.

 

 

Ascensió al cim de l'Alcazaba (3.371 m., Sierra Nevada)

Aprofitant el pont de la Constitució vam anar cap a les muntanyes del sud Mónica, Juan, Vicent Morant, Vicent Boscà, Salva i Rafa amb l'intenció d'escalar el pic de l'Alcazaba, el tercer de la serralada i el sext més alt d'Espanya. Així que divendres de migdia arribàrem amb cotxe fins la central de la Cebadilla al riu Poqueira, prop del poble de Capileira, a l'Alpujarra de Granada. Començarem a pujar fins al refugi carregats amb les motxilles i amb una fina pluja que ja começava a calar alcançant el refugi, ja de nit i amb prou fred.

 

El dissabte de matí eixirem del refugi de Poqueira per la pista d'acces fins que alcançarem l'esquena del Mulhacén, una lloma suau i constant que ens porta al cim d'aquest pic, però nosaltres ens vam desviar al poc a la dreta per buscar la senda de l'Alcazaba, que baixa des de la lloma cap a Siete Lagunas, un preciós i petit vall glaciar entre altes muntanyes. Degut a la pluja del últims dies, que ací ja era neu, la caminata era còmoda sobre neu recent i apenes tocavem les capes inferiors de gel. La vista ací de la cara nord del Mulhacén amb la seua pared era espectacular. I travessant la llaguna de Culo Perro (congelada clar) alcançarem la lloma de pujada al nostre cim. Des de dalt de la pujada entre neu i pedres, ja vam vore a la nostra dreta la pala final de neu i el cim de l'Alcazaba (3.371 m.).

Baixant es va girar vent del nord-oest que va baixar prou les temperatures, però a l'alcançar la lloma del Mulhacén aquest vent va alçar la neu creant una petita ventisca amb la posta de sol davant nostre, una visió fantàstica. Molt contents per la preciosa ruta, encara que molt exigent, arribàrem al refugi fent-se ja de nit.

 

EIXIDA AL SURAR (Pinet-Llutxent)

El passat 2 de desembre, una vintena de components i amics del CE Llocnou marxarem cap a Pinet per visitar el Surar i el seu entorn. 8:30 a la plaça de Llocnou (bon horeta tot i que sempre hi ha gent que aplega tard). El recorregut fins el punt de partida (el Pla de Pujol) uns 20 min, i cap a les 9:30 començamem la marxa. Per cert, el dia fou preciós amb molta visibilitat (situació que es sol donar quan el vent bufa amb component W, NW, o N, que permet baixes humitats relatives).

Per poder conéixer millor el recorregut, vam tindre la col·laboració del company Salva (Agent Mediambiental de la zona) qui va fer el paper de guia de l'eixida. El primer tram de poc menys d'1 hora va ser intens i poc agraït per la vegetació que ens voltava (matollar), tot i que quan més altitud asolíem més boniques eren les vistes. Una vegada al Surar vam gaudir d'aquest bosc únic. Es tracta del nucli de sureres mes al sud del territori meditarrani. El motiu de la seua existència és la descarbonatació del sòl. De fet, la vegetació asociada al Surar també es diferent a la que trobem fora del mateix. Llàstima que el vent de ponent dels darrers dies ho haguera secat quasi tot, i no puguerem gaudir d'altre dels atractius dels Surar, la seua elevada varietat de fongs.

Decidírem fer la paradeta per esmorçar de camí a la Penya dels Miradors, en un clar on rebre el solet s'agraia donat la rasqueta que feia. Per fi a la Penya dels Miradors. La vista preciosa i molt meta. El Montdúver, el Barranc de Borrell, la Marxuquera junt a la Falconera, la conca de La Safor, el Montgó, i al fons l'illa d'Eivissa. Allí gaudírem de la panoràmica i aprofitàrem per fer alguna foto de grup. Després mitja volta i cap a la Barraca de Pedra, antiga construcció que en un passat servia de refugi per a ramaders. Molt ben conservada, i formada exclusivament per pedra seca (sense morter ni elements adhesius) i amb falagueres per les pareds i el sostre.

Per finalitzar l'excursió baixada per la pista principal cap als cotxes mentre tornavem a gaudir de les vistes de la Vall d'Albaida. Finalitzavem l'excursió però no el dia. Uns quants valents vam anar al Mas de Xetà on l'amic “Federico el Blanco” i el seu equip ens va donar de menjar un excel·lent arròs al forn, ens digueren que l'arròs era per a 11, però entre 8 sols vam deixar que s'endugueren el fanc de la cassola.

Per últim, afegir que el Surar i el seu entorn concentra diverses figures de protecció. Sols a nivell enunciatiu dir que forma part de un LIC (Lugar de Interés Comunitatio), una ZEPA (Zona de Especial Protección para Aves), del Paratge Natural Municipal del Surar, te dues microrreserves de flora (Pla de Junquera, i Els Miradors), i un punt per a anfivis. Tot un tresor.