El C.E. Llocnou a la Marató de València

Un any més alguns socis del C.E.Llocnou acudiren al Cap i Casal per a participar en la 33 Marató de València (17 de novembre de 2013), prova important per al corredor popular i on s'havien preparat durant mesos l'entrenamet per a la competició. A més s'estrenava samarreta (de color pistatxo i negre) i on cadascún dels participants tenia un objectiu: completar la primera marató, baixar de 4 hores, etc. La previsió de l'oratge dies abans era prou roin, així que totes les hores d'entrenament, l'inscripció, la il.lusió...estaven un poc en l'aire. Finalment va eixir bon dia, amb sol, encara que amb un lleuger vent gelat de ponent que feia que la sensació tèrmica fóra prou baixa. A més de la marató n'hi havia una altra prova de 10 kilòmetres que feia que l'eixida, els aprox. 11.000 corredors de la marató, més els 8.000 de la 10K, cadascú d'ells per una part del pont de Monteolivete, fóra espectacular.

 
El traçat era diferent al d'altres anys, així a la marató des de l'eixida se n'anava cap al port i la Malvarosa, pegava una volta per la ciutat universitària, Blasco Ibá, Ronda Nord, Vivers, L'Albereda, el Cabanyal i el port de nou... des d'ací es dirigia al Centre Ciutat, torres de Quart (km.30), Bioparc, Avinguda del Cid i, pel Carrer Colón (km.39) a buscar la Ciutat de les Arts, on estava la meta. Cal dir que aquestos 2 últims km foren espectaculars, amb molta gent fent un estret passadís i animant constantment (algo així com als ports de muntanya al Tour de França). Finalment els 5 corredors del club esportiu alcançaren tots ells els seus reptes personals, ho donaren tot i acabaren esgotats, però contents i emocionats de l'experiència d'alcançar la meta en una marató, vivència recomanable per a tot corredor. Remarcar que a la prova es va batir el rècord de la marató a Espanya. Però com una imatge val més que mil paraules, ací teniu algunes fotos d'una marató de València inoblidable:

Xelo Mas, Campiona d' Espanya de Duatló i Sotcampiona d' Europa de Triatló (Ironman)

Xelo Mas ha rebut el premi a la millor atleta de Gandia 2013 en la IV Gala Grupo Radio Gandia Ser de l'esport este divendres dia 15 de novembre, al Teatre Serrano.
Ens vam posar en contacte amb ella perquè te ascendència de Llocnou, de fet son pare era de Llocnou, Miguel Mas Mascarell, que era mestre. Ací viu son tio i els seus cosins, als que alguna vegada hi ve a vore´ls. Es va oferir a vindre a fer alguna xerrada de les seues experiències, amb projecció de fotos, etc. si li ho demanem ho prepararà (interessant també per a xiquets: esport-esforç; i per a dones, que poden iniciar-se a qualsevol edat). I li hem agafat la paraula!

 

Te una pàgina web on està tota l´informació personal i esportiva (palmarés, ...). A l' apartat BLOG, hi ha moltes cròniques: la 1ª (2010) PRESENTACIÓN, i la darrera SUEÑO REALIZADO: CHALLENGE VICHY-IRONMAN POR AINHOA, són les que més li agraden. El seu primer Ironman (3,8km nadant; 180km bicicleta, y 42km carrera), Campionat d´Europa Triatló Llarga Distància, en Vichy, on es va proclamar Sotcampiona d' Europa, el va fer per una causa solidària, per Ainhoa: "Estic molt contenta amb la resposta de tots, he aconseguit recaudar 5.000 euros !! (en roda de premsa en Fomento AIC vaig fer l´entrega del xec als pares d´Ainhoa, el passat 7 de novembre). En el 2014, el meu somni (repte) és classificar-me per al Campionat del Món de Triatló Llarga Distància a Kona-Hawai. Per això, he de classificar-me abans en el Ironman de Zurich (Suiza), el 27 de juliol", ens comenta.

Abans, però, hi participarà als següents campionats:
CTO. Espanya Duatló Llarga Distància (Oriola, 23 febrer)
CTO. Espanya Duatló Olímpic (Pontevedra, 13 abril)
CTO. Món Duatló Olímpic (Avilés, 1 juny)
CTO. Espanya Triatló Mitja Distància (Buitrago Lozoya, 14 juny)
A més, farà els Campionats Autonòmics de Duatló i Triatló.

Finalment, diu que li agradaria afegirem aquestes paraules seues:

" Us agraisc a tots que conteu amb mí per a formar part del Club Esportiu Llocnou. Aquest poble em porta molts bons records de la meua infància, on anava tots els dissabtes a vore als meus avis Miquel i Júlia. A mon pare, el coneixia tot lo món per Miguel el mestre"
Xelo Mas

La ruta del Barranc de l'Infern a la Vall de Laguar

El passat dia 27, darrer diumenge d’Octubre, es va celebrar com cada any la ruta pel barranc de l’Infern a la vall de Laguar,  l’ anomenada “catedral del senderisme”. I també com cada any, un grup de socis del club ens vam acomboiar per a anar-hi.
Així doncs, arribat el dia en qüestió, i després d’haver dormit una horeta més degut al canvi horari, que segons diuen ens ajuda a estalviar energia (no sé d’on s’ho han tret això), els primers valents ens trobarem a la plaça de Llocnou preparats per a passar un gran dia en la natura. 
Férem camí cap a Fleix, punt d’eixida de la caminada, i allí ens ajuntarem setze amants de la natura entre socis del club i amics.
Cap a les nou i mitja començarem a baixar els primers dels més de mil esglaons de pedra que ens esperàven per tal de completar la jornada.
El dia va eixir amb més calor de lo que pertoca per a  aquestes dates i això ho vam notar tots en arribar baix del barranc i començar a mampendre la primera de les tres pujades de que consta la ruta. 
Però com que la feina es feia de bon grat i no teniem cap pressa, xino-xano completàrem el camí proposat, gaudint del paisatge i de la bona companyia. Enguany, com que no ha plogut gens en tot el que portem de tardor, el barranc estava totalment sec, però tot i això, poguérem gaudir d’uns paratges meravellosos.
Per a acabar de completar el día, reposàrem forces amb un dinarot ben merescut al poble de Tormos.
 I com que val més una imatge que mil paraules, ací teniu un magnífic reportatge gràfic, com tots els que ens regala el  gran mestre fotògraf a qui sempre hem d’ agrair el seu treball, l’ amic Vicent.
Gaudiu-lo.

 

 

Nova equipació del C.E.Llocnou

Aquesta és l'equipació seleccionada del C.E.Llocnou per als corredors (runners i trail-runners). Esperem tindre-la ja disponible per a la pròxima marató de València:

El C.E.Llocnou al V Circuit de Curses de la Vall d'Albaida

Un any més el Club Esportiu Llocnou va participar al citcuit de la Vall d'Albaida (V Circuit Cajamar de Carreres Populars de la Vall d'Albaida 2013). Aquest any vam set els corredors que hem completat el circuit del nostre club: Tere Signes, Raul Vicedo, Salva Fayos, Juanjo Chaveli, Vicent Morant, Paco Navarro i Rafa Fayos. O siga que hem acabat almenys huit curses de les onze que n'hi han, des de juliol fins octubre, en total al circuit: Montaverner, Castelló de Rugat, Bèlgida, La Pobla del Duc, Atzeneta d'Albaida (Pujada a la Font Freda), Quatretonda, Llutxent, Albaida, Agullent, Salem (Benicadell) i Bocairent. Finalment el C.E.Llocnou ha ocupat la posició 21, amb 9.830 punts, a la Clasificació General per clubs. Esperem millorar a la proxima edició, i convidem des d'ací a que la gent aficcionada a córrer s'apunte, doncs és un circuit molt bonic i variat de curses urbanes (com Castelló o La Pobla), altres que passem pel poble i part del terme (com Llutxent o Bèlgida), i altres de muntanya (la Font Freda i el Benicadell), i no excesivament pesades (entre 7 i 15 km.). Ací teniu algunes fotos de les curses:

       

Pel sender local d'Aielo de Rugat

Aprofitant la festivitat del 9 d'octubre vam decidir fer una ruteta curteta i assequible a tothom, i molt bonica també, per cert, i poder anar a les paelles de Llocnou després. Així que prop de casa tenim el SLV d'Aielo (sender local, més menut que un PR), on podem pujar a les Penyes Llúcies, anar al castell i baixar per la senda de les fonts i el barranc, tot en unes poques hores, preciós! Ací teniu algunes fotos:

 

    

V Ultra Cavalls del Vent

Són les 7,00h del dissabte 21 de setembre, ens trobem a la plaça porxada de Bagà i acaben de donar l'eixida a una de les ultra trails més famoses i exigents d'Espanya: la Cavalls del vent. Estem ací un grupet format per Juan Garcia, Vicent Boscà, Pepe Garcia, Salva Fayos, Rafa Montagut i Rafa Fayos, 6 corredors socis i simpatitzants del club esportiu que volem completar el recorregut de 100 km. i quasi 6.700 m.de desnivell possitiu acumulat que té la cavalls del vent, un traçat que, eixint del poble de Bagà, i passant pel de Bellver de Cerdanya, uneix per sendes i pistes forestals els refugis de muntanya de la Serra del Cadí, al Pirineu català. Arrere queden moltes hores d'entrenamet per les nostres muntanyes, algunes d'elles de nit, amb frontal, altres amb la calor de l'estiu...

Però ara ja no n'hi han excuses que valguen, estem corrent ja pels carrers encara oscurs de Bagà en busca de les primeres llums del dia i de les primeres rampes de pujada a la serra. No ens podem encantar doncs tenim controls de temps intermitjos i el primers està a dues hores d'ací i a 8 km. de pujada, fins al refugi de Rebost. Al deixar les pistes i agafar la primera senda es forma l'habitual tapó de corredors que fa que vagen en fila de ú. Alcancem amb 10 minuts de marge el control-avituallament-refugi, mengem i bevem alguna cosa i a seguir, ja que hem de pujar fins al seguent control a 2h 30m al refugi Niu de l'Àliga, amb 2.500m d'altura, punt més alt del recorregut (1.800m de desnivell des de Bagà en 12 km.). La pujada exigent i el anar a fila de ú ha fet que ens separem els 6 que haviem eixit junts. Molta gent animant-nos al llarg del camí amb Som-hi!, expresió que escoltarem més vegades per tot el recorregut. I, al igual que abans, parar una estona per menjar i beure un poc, i a seguir, ara amb forta baixada per la cara nord de la serra, la que dona a la Cerdanya. Tenim ara uns km de baixades i pujades amb forta pendent que dificulten un poc el pas ràpid, encara que anem trotant prou km. Passem pel refugi de Serrat de les Esposes i ens reagrupem cuatre corredors (Juan Garcia, Vicent Boscà, Rafa Montagut i Rafa Fayos), i seguir baixant fins al poble.

Per uns km.deixem la muntanya i ens dirigim a Bellver, és migdia, fa calor i arribem a este avituallament al km.39 amb més d'1 hora de marge sobre el temps màxim que dona l'organització. Ací mengem pasta, descansem un poc, ens canviem de calçat o calcetins, etc. i altra volta cap a la serra per afrontar la segona pujada forta fins als 2.400m d'altura del pas dels Gosolans, que ja farem de nit. Rafa Montagut es troba bé, decidix probar forces i s'avança sobre el nostre ritme de marxa. Passem pels refugis de Cortals d'Ingla i Prat d'Aguiló enmig d'un paissatge de muntanya espectacular amb trams que ens obligava a trepejar entre les pedres i l'ocàs del sol darrere nostre. Després d'un breu descans d'un quart d'hora i afrontem les últimes rampes fins al collado. Des d'ací, tornem a la cara sud de la serra, la nit és temperada i no fa molt de fred. Baixem fins al refugi Lluís Estasen, al peu del Pedraforca, i aprofitem la pista per trotar un poc i guanyar alguns minuts al temps. Ja passa de mitjanit i tenim unes 2 hores de marge al refugi, km. 70 de cursa.

Des d'ací fins al refugi de Gresolet sols n'hi han 4 km., però de forta baixada per senda molt tècnica, les forces ja comencen a fallar, pràcticament ja no correrem fins als últims kilòmetres. Ara és quan juga l'altra part del nostre entrenament, el de resistència mental: estem cansats, amb fred a ratos, calor i suant amb els trams més exigents, apareix la son degut a les llargues hores nocturnes, alguns tenim bambolles als peus, o lleugeres tendinitis... però la ment li diu a les cames que cal seguir i no parar, és la nostra determinació a continuar la que ens fa seguir endavant. Així que arribem al refugi de Sant Martí, pugem pels empedrats (naixement del riu Llobregat) fins al refugi de Sant Jordi, km.88 de cursa. A este avituallament es fa de dia, mengem i seguim endavant. Al poc alcancem a Salva i fem els últims km. els quatre junts, tranquilets, entrant a la meta de Bagà a les 10h 20m del diumenge, 27 hores i 20 minuts després d'haver eixit des d'ací mateix. Rafa Montagut i Pepe havien ja entrat abans, per tant tots els que anàrem havíem aconseguit acabar la Ultra Cavalls de Vent, objectiu aconseguit, fantàstic!