IV Trail Castellonet-Alcoi

Un any més, pel començament del mes de març, tenim la marxa de Castellonet a Alcoi per la serra, pujant els pics de La Cuta, Benicadell, Covalta i Montcabrer, que aquest any celebra ja la IV edició. I Així, passat dissabte i a les 2,00h de la matinada eixirem des de l'arc d'entrada al poble de Castellonet 12 valents i 1 valenta (Celia, d’Ador, l’única xica) cap al cim de la Cuta, la nostra primera pujada de la llarga jornada que ens esperava, que alcançarem en poc menys de dues hores per la pista de la Font Nova. Seguirem per la lloma fins al trencat de la Cuta, on cotinuarem per senda buscant les pistes del Collado, a Terrateig. La temperatura no era gens baixa, però el vent de cara ens feia tindre una sensació de fred que ens obligava a anar prou abrigats, amb guants, gorros, talla-vents, etc. Paràrem un poc a menjar alguna cosa, i baixarem pel SLV d'Aielo direcció al Castell. Prop del poble tornàrem a pujar cap a les Penyes Llúcies a buscar una senda per la part alta de la serra amb prou vegetació fins al Corral de Poldo. Es va fer de dia i apagàrem els frontals. Ací el camí ja era pista i uns km. mes endavant alcançarem el port de Beniarrés, on ens esperava Albert, del Club Alpí Gandia, amb la furgoneta de Juan Garcia per a muntar el primer avituallament per a esmorzar, eren poc menys de les 8,00h del matí. Vicent, el nostre fotògraf per excel.lència va ser ací la nostra primera baixa, be, no passa res, a l’altra volta será.

A partir d'ací tenim un dels trams més espectaculars del trail: la pujada al cim del Benicadell pel regall, una pendent de vertigen buscant els 1.100 m del pic. Després de creuar les penyes de la xicoteta cresta fins al cim continuàrem planejant per la senda que creua tota la serra cap al port d'Albaida, on ens esperava el nostre amic amb el segon avituallament.

Menjàrem un poc i aprofitàrem per canviar-nos-en de samarreta, calcetins, deportives… i per la pista forestal cap amunt de nou en busca de la Covalta, el tercer cim. Després de fer la foto vam baixar per senda i pista cap al poble d'Agres, l'únic que passem en tot el recorregut, on descansàrem un poc, ens férem algún café al bar del poble o ens abrigàrem per a fer front a l’última pujada. Tres caminants van abandonara ací i Núria es va afegir a aquest punt, per tant 10 senderistes afrontàrem els últims 15 km. De la marxa. Per l’espectacula pinada i ombria d’Agres pujàrem cap al Montcabrer. Tots vam alcançar el cim, amb 1.390 m d'altura, punt més elevat del trail, i amb un vent molt fort que ens obligà a fer la foto de rigor i baixar ràpidament cap a Alcoi, també perquè veiem grans cortines d’aigua per les serralades més pròximes.

  

Baixant pel del barranc del Cint, ja prop d’Alcoi, es va fer de nit, però ja no ens importava gens perquè ja ho teniem, ho haviem aconseguit! Vam completar els 58 km. de recorregut i els poc més de 3.000m de desnivell amb 17 hores i 20 minuts. A destacar que per primera vegada una dona, Celia, havia completat el recorregut sancer, i per descomtat tots hi haviem gaudit d’espectaculars paissatges, les pujades a quatre cims emblemàtics de les nostres terres i la companyia de tos els participants, inoblidable!