Un
any més, pel començament del mes de març, tenim la marxa de Castellonet a Alcoi
per la serra, pujant els pics de La Cuta, Benicadell, Covalta i Montcabrer, que
aquest any celebra ja la IV edició. I Així, passat dissabte i a les 2,00h de la
matinada eixirem des de l'arc d'entrada al poble de Castellonet 12 valents i 1
valenta (Celia, d’Ador, l’única xica) cap al cim de la Cuta, la nostra primera
pujada de la llarga jornada que ens esperava, que alcançarem en poc menys de
dues hores per la pista de la Font Nova. Seguirem per la lloma fins al trencat
de la Cuta, on cotinuarem per senda buscant les pistes del Collado, a
Terrateig. La temperatura no era gens baixa, però el vent de cara ens feia
tindre una sensació de fred que ens obligava a anar prou abrigats, amb guants,
gorros, talla-vents, etc. Paràrem un poc a menjar alguna cosa, i baixarem pel
SLV d'Aielo direcció al Castell. Prop del poble tornàrem a pujar cap a les
Penyes Llúcies a buscar una senda per la part alta de la serra amb prou
vegetació fins al Corral de Poldo. Es va fer de dia i apagàrem els frontals. Ací
el camí ja era pista i uns km. mes endavant alcançarem el port de Beniarrés, on
ens esperava Albert, del Club Alpí Gandia, amb la furgoneta de Juan Garcia per a muntar el primer
avituallament per a esmorzar, eren poc menys de les 8,00h del matí. Vicent, el
nostre fotògraf per excel.lència va ser ací la nostra primera baixa, be, no passa res, a
l’altra volta será.
A
partir d'ací tenim un dels trams més espectaculars del trail: la pujada al cim
del Benicadell pel regall, una pendent de vertigen buscant els 1.100 m del pic.
Després de creuar les penyes de la xicoteta cresta fins al cim continuàrem planejant
per la senda que creua tota la serra cap al port d'Albaida, on ens esperava el
nostre amic amb el segon avituallament.
Menjàrem un poc i aprofitàrem per
canviar-nos-en de samarreta, calcetins, deportives… i per la pista forestal cap
amunt de nou en busca de la Covalta, el tercer cim. Després de fer la foto vam
baixar per senda i pista cap al poble d'Agres, l'únic que passem en tot el
recorregut, on descansàrem un poc, ens férem algún café al bar del poble o ens
abrigàrem per a fer front a l’última pujada. Tres caminants van abandonara ací
i Núria es va afegir a aquest punt, per tant 10 senderistes afrontàrem els
últims 15 km. De la marxa. Per l’espectacula pinada i ombria d’Agres pujàrem
cap al Montcabrer. Tots vam alcançar el cim, amb 1.390 m d'altura, punt més
elevat del trail, i amb un vent molt fort que ens obligà a fer la foto de rigor
i baixar ràpidament cap a Alcoi, també perquè veiem grans cortines d’aigua per
les serralades més pròximes.
Baixant
pel del barranc del Cint, ja prop d’Alcoi, es va fer de nit, però ja no ens
importava gens perquè ja ho teniem, ho haviem aconseguit! Vam completar els 58
km. de recorregut i els poc més de 3.000m de desnivell amb 17 hores i 20 minuts.
A destacar que per primera vegada una dona, Celia, havia completat el
recorregut sancer, i per descomtat tots hi haviem gaudit d’espectaculars paissatges,
les pujades a quatre cims emblemàtics de les nostres terres i la companyia de
tos els participants, inoblidable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada