El Verger, 3ª prova del circuit de la Marina.

Aquest dissabte 9 d’abril, es va disputar la tercera prova del circuit de la Marina, amb 1.370 participants a la prova absoluta, per a una cursa totalment plana, que pegava dos voltes a un circuit urbà de 5 km.

Semblava ideal per a fer bons temps, si no fora per la forta calor que va fer, i la sensació de deshidratació des de molt abans del primer pas per meta, on estava el primer avituallament líquid.

En quan als participants, el més rapid fou Raül Vicedo que amb un temps de 0:47:47, conseguí 793 punts, el seguíren Jesus Mascarell, Fede Llorente, Rafa Fayos i Vicent Morant i Mònica Martinez (encara que esta ultima, no fou registrada pel xip de meta i estem a l’espera del recurs pertinent).

També participàren a la prova Teresa Signes i Gonçal Camarena, però lamentablement tingueren que abandonar la prova lesionats.

Al finalitzar la tercera prova, el C.E.Llocnou, a falta del recurs, baixa a  la posició 28 de la general, cosa que farà que reaccionem a la propera prova.

Pujant l'Aldaia i baixant Manesa.

Cinc minuts després de les 9 del matí, eixirem de la Font de la Drova la quinzena de senderistes, per la pr-60 cap al est, amb un oratge sense pluja, però amb el cel encapotat, afrontarem un recorregut circular que ens portaria per un paratge encisador.

Començàrem l’activitat amb una pujada d’una certa intensitat que ens faria passar per la Font de la Mongeta, Coll dels Caragols, el forat d’aire i finalment a la bifurcació en la que ens portaria al Pla dels Avencs, lloc des d’on ens aventuraríem al Cim de l’Aldaia (755m), amb les seues magnifiques vistes.

Fou el cim de l’Aldaia, el lloc elegit per a esmorzar, que per cert era la primera vegada que el grup permaneixia agrupat, ja que havia segut un passeig molt desordenat, amb grups per davant, pèrdua de gossos, gent retrocedint per a buscar-los, gent nerviosa, telefonades i xiulet d’avís, en fi... el que un muntanyer professional denominaria un desastre.

Al acabar d’esmorzar, baixàrem a fer una visita a la Sima de l’Aldaia, un forat impressionant de difícil accés i sols explorable amb cordes i experiència.

Al tornar a la bifurcació que havíem deixat, continuarem el camí cap a les Neveretes, al arribar a la zona trobàrem un segona bifurcació que capa a la dreta ens portaria a la pista de Pinet, però nosaltres agafàrem la de l’esquerra, que ens tornaria al punt de sortida, travessant el Barranc de Manesa, lloc meravellós, declarat microreserva de flora, es possiblement un dels llocs més captivadors de la comarca, es tracta d’una senda històrica, utilitzada des de l’antiguitat per al transport de gel de les neveres al monestir de la Valldigna, la senda discorre per la riba dreta del barranc, al mig d’un espés bosc de pins, carrasques, sureres i abundant vegetació d’ombria, entre la qual destacaríem la Falaguera, per aquestos racons trobàrem un grup nombrós de senderistes conduits per Xavi Rodenas, que després de saludar-nos, seguiríem la marxa.

L’arribada no fou res agradable, ja que passàrem per una zona de granges que van fer que ens taparem el nas en els últims quilòmetres, però al arribar als cotxes la gent estava encantada amb la ruta que havia fet, un recorregut circular de 11,2 km i un desnivell acumulat de +476m.

Corrent i Gatejant.

A les 10,00h de l'hora nova, donava començament la cursa de Gata.
Amb un bon oratge, un poc calorós, mamprenguérem la feina, que es tractava de pegar-li dues voltes a un circuit urbà, sense apenes pendent.
Els 8 atletes del C.E.Llocnou, estigueren incommensurables i conseguiren 4.640 punts que sumats als anterior fan un totals de 9.743 punts.
I ara ens toca consolidar la posició 27 de la general, e intentar passar-li al grup d'Altea que el tenim a 350 punts.

4ª pujada al Buixcarró i calçotada.

Després de matinar un poquet, a les 8,15h ens varem plantar al lloc de trobada, Pla de Corrals, una xicoteta representació del Club Esportiu Llocnou, varem aplegar a temps per desdejunar coca amb mistela. Afortunadament fou un dia esplèndid, després de dos dies plovent el terreny estava un poc banyat. Una vegada ja tenim forces per començar la caminada, ens varem ficar en marxa vora les nou del matí. En primer lloc pujarem per una pista  per agafar una senda de poca pendent i  agradable paisatge, després ens toca el tram de major dificultat, una baixada per tornar a pujar una pendent prou més pronunciada fins el nostre destí, el Buixcarró.

Una vegada allí en varem prendre el merescut esmorzar i van gaudir de les meravelloses vistes tant a barlovent com a sotavent. Una vegada feta la feina i després d’un xicotet accident d’un dels nostres, mamprenguérem la tornada pel mateix camí per aplegar al punt d’eixida vora la una del migdia. En resum un total de 10 Km i desnivell desconegut molt assequible inclús per a gaudir-se en família.

I per últim la recompensa definitiva, el menú: Calçotada, Torrada de xulles i embotit, i de postres Taronges.

Al Collado per Terrateig

 

Després d’un grapat d’eixides formant grups nombrosos, aquest diumenge, sols érem tres i un convidat, els que ens reunírem a la plaça de la font de Terrateig, cosa que no ens va fer apoquir, sinó més be va fer que ens agafarem l’eixida més acoplada a la nostra exigència.

Així dons, començàrem a caminar com sempre a les 9,05h, cap amunt pel camí del Coll, seguint les marques de la pr-390, que després de passar per la font de la Nevera abandonàrem la pista forestal, agafant el sender en direcció a la lloma de sant Jaume, la senda neta i ben cuidada, però amb una forta pendent. Al arribar a la lloma, agafàrem la pista que porta al Pla de les Fontetes, que després de fer un traguet, continuàrem fins a la bifurcació, on deixarem la pr-390 i continuàrem cal al pas del collado, on varem esmorzar a la porta de la casa.

Varem reprendre la marxa pel sender d’Aielo, sl-43 cap a vall, i al aplegar a la font de Ferri, varem agafar camí cap a Montitxelvo, i seguírem les marques verdes del sender sl-84, que ens portava per la falda de la muntanya fins al Molí de Micairent, on recuperarem el sender del principi, el pr-390, que finalment ens conduiria fins a Terrateig, amb un recorregut de 11,2km, xafant 3 senders homologats, unes tres hores i mitja de marxa, i un desnivell de +604m.

Al cim de les Creus de Tavernes.

Un grup de 25 muntanyers, acceptaren el repte de pujar al cim de les Creus de Tavernes, un cim que fa temps teníem ganes de visitar.

Quedarem un grup a les 8,30 h. al corrales, i una altre grup va acudir a Tavernes a les 9,00 h. Una vegada tots reunits pujàrem, amb un poc de retràs respecte a l'horari previst, per la senda que ix des del mur de defensa a la part alta del poble, i per una forta pendent, ascendix a les Creus, on arribàrem a l'hora de l'esmorzar, i des d'on vam poder gaudir de l'excel.lent vista sobre Tavernes, just baix de nosaltres, i la costa fins Cullera i l'Albufera, per l'altra part. Ascendirem després al proper cim de les Creus (537 m. segons marcava el gps garmin que algú portava), i començàrem a baixar per la senda direcció la font de la Sangonera. Una vegada al lloc dessistírem d'anar fins a la font del Barber, ja que es feia un poc tard, així que completàrem el recorregut tornant al poble per la senda dels borregos. En total completàrem uns 9,2 km. (sempre segons el garmin).
En arribar al poble els que van voler quedar-se a dinar van comprar coques de mestall a una panaderia, i anàrem al paratge del Clot de la Font a menjar, dins d'un ambient plenament pasqüer.

A la conquesta del Castell del Borró.

Quant les tendetes que omplien els carrers de Ròtova, obrien als visitants del porrat de sant Macià, cap a les 9,00h, els quinze senderistes del club Esportiu Llocnou començaren a caminar.

Aquesta vegada, decidírem fer la pr-100 de Ròtova de manera diferent a l’any passat, i transitar pel barranc d’Atanassi.

El començament de la caminada fou un tant ràpid, ja que varem passar per l’Aqüeducte, com animes que porta el dimoni, i si els que anaven darrere amb la llengua fora, no peguen un crit, abans d’esmorzar ja haguérem estat a casa, però gràcies al seny d’alguns, no va ser així, paràrem a agrupar-nos a la font del les galeries, i amb un altre ritme aplegàrem a la casa dels Garcia, on varem prendre mida de la casa per a fer-ne una pareguda a la Cuta com a refugi.

Seguirem pel barranc d’Atanassi fins a la lloma i més tard esmorzarem a la font del Llibrell.

Les xispetes d’aigua que ens havien acompanyat, anaren ficant-se pesades, i un poc mullats arribarem al cim de les Àligues, on donat que el sender estava molt concorrit aquell dia, ens varen tindre que apartar, per a que passaren unes bicicletes que també volien fer cim, després de fer la foto de rigor, baixarem rumb al castell del Borró, i quant arribarem a les portes del castell, l’oratge ja havia canviat i el sol ens acompanyaria fins al final.

En acabar la visita, prenguérem el camí de tornada i al arribar a la població de Ròtova, visitàrem el porrat i ens férem una cervesa a la paredeta dels festers joves de Llocnou, que allí estaven replegant quatre duros per a les festes.

La ruta fou de dificultat mitjana-alta amb un recorregut de 11,0 quilometres i un desnivell de +572 metres.

Gran Travessia Castellonet-Alcoi

Organitzada pel Club Alpí de Gandia, amb l’idea de Juan Garcia, afrontàrem un repte important, fer una ruta d'una tirada eixint des de Castellonet, i acabant a Alcoi, per sendes i pistes de muntanya, i pujant tots els cims importants al nostre pas, es a dir, la Cuta, el Collado d’Aielo, el Benicadell, la Covalta i el Montcabrer.
Evidentment devíem eixir molt matí, per aprofitar tot el dia sencer, ja que calculàvem unes 18 o 20 hores, i uns 60 km. de ruta amb un desnivell de +3.000 m. acumulat. En resum, una bogeria.
I així varem eixir el dissabte 26, a les 2,00 h. de la matinada des de Castellonet 15 valents (més de la meitat socis del Club Esportiu Llocnou) amb direcció a La Cuta. Albert, del Club Alpí de Gandia ens esperava a les 7,00 h. al port de Beniarrés amb la furgoneta per l'avituallament, i també per replegar qui volguera retirar-se, i també va vindre més tard al port d'Albaida, i al poble d'Agres, finalment per la vesprada, com a últim cotxe-granera. En este punt sols 5 caminants que quedàvem, de tots els que eixirem, varem enfilar cap al cim del Montcabrer, i ja fent-se de nou de nit alcançàrem el barranc del Cint, arribant a Alcoi a les 20,00h de la vesprada del dissabte.
Les sensacions de tantes hores de ruta, incloent un dia sencer i quasi una nit també, paisatges, muntanyes, sendes, gent, sed, fred, calor, esgotament, alegria, eufòria final... les deixe a l'abast de la imaginació de cadascú. Això sí, fiquem unes quantes fotos i esperem que s'apunteu a la pròxima, ànim, tot és possible !!!