III CSP Castelló-Penyagolosa

Un any més tornàrem a Castelló de la Plana per a realitzar un dels dos trails Castelló-Penyagolosa: la Marató i Mitja, de 63 km., o la CSP, de 118 km. Aquesta vegada anàrem Salva i Rafa des del Club Esportiu Llocnou per a l'ultra trail, la llarga, un repte fort on ens tocava passar la nit per la muntanya, molta distància, encara que el desnivell total possitiu de 5.439 m. no és excessiu. A més enguany per segon volta també és Campionat d'Espanya d'ultratrail.

Així és que dissabte 17 de maig,  a les 6,00h des de la pista d'atletisme de la Universitat Jaume I es donava l'eixida a les dos curses conjuntes. Els primers km eren plans, òptims per córrer i guanyar temps.. després vindrien les primeres pujades, les pistes polsegoses... i és que la pols dels camins ens va acompanyar fins Penyagolosa, molta sequera, ni gota d'aigua en tot el recorregut, calor, i a més el pas dels corredors creava un núvol permanent de pols.

Des del poble de Les Useres agafem el camí dels pelegrins, el paissatge continua sent molt sec i fa prou calor. En alcançar l'ermita de Torresselles la cursa es separa, la Mim directa cap a meta de Sant Joan de Penyagolosa, i la CSP, la nostra, que gira cap a Atzeneta del Maestrat (km.42), ara comencen les dificultats reals: baixem fins al poble, fems uns km pel pla amb el nostre amic de Cazarrettos, Víctor Cerdà, fins un punt on comença una senda vertical cap amunt i vegem escrit davant nostre El Muro. Després d'una esgotadora pujada alcancem l'avituallament de Benafigos, descansem un poc, tenim paella gegant i cervesa, açò sembla vacances de pasqua. Seguim per senda entre pins baixant ràpidament, Salva davant espentant fins al fons, al barranc, on tenim una senda interminable de pujada, ja en terreny d'alta muntanya, interminable... fins el poble de Culla. Ací tenim motxilles que ens ha portat l'organització, molt be per cert tota la logística, ens canviem de roba per a afrontat la nit ja pròxima, mengem un poc de pasta i continuem.Baixem un barranc molt fondo i pugem per la part d'enfront, parem a ficar-nos els frontals i abrigar-nos, comença a fer fred. Anem a bon ritme i per aquest tram adelantem prou gent, molts ja abandonen, les hores que ja portem passen factura. Un xic d'Elx s'afegix a la nostra marxa, no es recomanable anar sol de nit.

Al poble de Vistabella la nombrosa gent que hi ha pels carrers ens anima molt, parem a menjar uns 15 minuts i continuem. Trobem prou gent per la pista de pujada, ja portem unes 18 hores i calculem encara ens queden 6 o 7 de més. La baixada per l'altra part és terrorífica, vertical, amb moltes pedres, ens deixa un poc tocats, ja cansats i apareixen les primeres bambolles als peus. El meu rellotge-gps es para, la bateria s'ha esgotat, fins ací ens marca 101 km., 4.500m de desnivell i 6.000 calories aprox. Encara tenim 17 km. més i quasi 1.000m de desnivell. Arribem a Xodos, són més de les 2,00 de la matinada, descansem un poc, omplim bidons d'aigua i seguim. El nostre acompanyant sembla patir un poc, va retrassant-se, seguim pujant pel Remolcador fins les pistes del parc natural de Penyagolosa, ja adivinem a la llum de la lluna el gegant de pedra. Fa prou fred, el nostre ritme ha baixat i ara ens adelanten alguns grupets de corredors, la meta no està lluny. Al poc de fer-se de dia deixent la pista i afrontem els últims km de baixada fins l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, són les 7,30h del matí del diumenge 18 de maig, més de 25 hores després de l'eixida a Castelló, ho hem aconseguit!

Pujada al Montcabrer des de Cocentaina

El Montcabrer és una muntanya que tots els anys pugem, ja siga pel Barranc del Cint (Alcoi), per Agres o per Sant Cristòfol (Cocentaina). Enguany vam elegir esta última perquè a la ruta de les Caves anàrem des d'Agres, a més és una ascensió exigent, amb prou desnivell, i amb grans pinades i fonts refrescants... i és que ja comença a fer calor. I així passat diumenge11 de maig un grupet de simpatitzant del club esportiu ens acostàrem a esta bonica muntanya per aconseguir una vegada més el seu punt més alt. Esmorzàrem a la font de Sanxo, gaudirem de la pujada i de l'alegria d'alcançar el cim, doncs alguns company que venien mai havien ascendit fins aquesta cota (1.390 m). Ací teniu algunes fotos de la ruta:

III Ruta J.A.Torres

CRÒNICA I HISTÒRIA DE LA RUTA ‘JA.TORRES’

La crónica de la marxa senderista que va convocar el Club Esportiu Llocnou el passat diumenge 27 d’abril no s’entén sense el seu origen. Es tracta de la cristalització d’una prova de superació pel que fa a la meua salut. Un problema del qual les persones hem de ser més conscients, sobretot en la cultura occidental, és el sobrepés.  A principis de l’any 2011, per recomanació mèdica, havia de triar un esport per tal d’aprimar, després de molts anys de sedentarisme. Em vaig posar a caminar i vaig començar a conèixer gent que feia el mateix. De Bellreguard, al bell mig de la vall saforenca, vaig començar a desplaçar-me cap a la mar, primerament, i després cap a l’interior. Feia tants quilòmetres com podía. En uns mesos vaig convertir els  20 Km en un repte personal, un Km per Kg de pes corporal que em sobrava segons l’endocrí. A això vaig afegir una dieta de xoc bastant estricta (hiperprotèica i dissociativa) gens recomanable per a una durada de més d’un mes; això pel meu compte. Sortosament en un mes vaig aconseguir baixar fins  un pes en consonància amb la meua alçada i a partir d’ací es tractava de continuar un manteniment que no sempre ha estat fàcil.

La ruta que més repetia era la de Bellreguard al Tossal Gros de La Font. Llegint articles que tenia per casa sobre la història de Bellreguard en vaig trobar un d’un conspicu estudiós de la història bellreguardina, Joan Antoni Torres, que feia referència als orígens de Bellreguard en les muntanyes dels voltants. És per això que al Tossal Gros vaig afegir com a part de la ruta la muntanya del Rabat. En aquell moment vaig decidir dedicar-li la ruta a aquest cronista local incansable. La pujada fins el creuament amb Covatelles (Penyes Aspres) i la tornada pel Camí Calçada des de La Foia era per tal de fer-la més atractiva: fer una ruta circular on no es repetisquen els mateixos indrets sempre és més interessant. Eixir des de la gasolinera del poble obeïa a la raó de ser un bon punt de trobada tant per a veïns com forasters.

Per tant, l’itinerari restava dissenyat de la següent manera: Gasolinera – Carrer Joan Coromines – Carrer Cervantes – Carrer Montdúver – Ronda dels Esports – Camí Barranquet – Camí Sotaia – Camí La Vincla – Sèquia Miramar  (Molí Miquel) – Bc. Palmera – Carrer Cine  (creuament Camí Reial Xàtiva) –– Camí Cementeri – Font del Carrer Figueres – Trinquet Rafelcofer  - Camí Muntanya – SL Rabat - Creu i carena del Rabat – Font de Quaresma – Pas de Rafalatar (Túnel AP7) – Sèquia i Camí de La Foia – Sèquia Rebollet – Pujada al Castell Rebollet – SL al Tossal Gros La Font-  Repetidor del Tossal – Creuament Covatelles (Penyes Aspres) – Tossal Gros d’Oliva – Baixada del Tossal Gros (Panorama I) – Sèquia del Rebollet – Molí i Corral de La Foia – Pont AP7 a Camí Calçada – SL Camí Pedrera  (creuament Camí Reial Xàtiva) – Passeig Ausiàs March – Font Àrea Recreativa Alqueria d’Alandete – Bc Palmera – Camí Bartolí – Camí Barranquet – Ronda dels Esports – Gasolinera.

En total uns 20 Km que combina tres Senders Locals, camins per horts de tarongers, fonts, sèquies, alqueries, molins, muntanya, restes d’un poblat ibèric i coves. Què més pot desitjar un senderista? Em vaig plantejar que cada any un Centre Excursionista convocara la Marxa senderista ‘JA Torres’ que tant m’havia ajudat. La primera l’organitzà el CE Muro, la segona el CE Barx i ara, la tercera,  ho feia el Club Esportiu Llocnou.

Així fou com diumenge passat quinze senderistes, nou dones i sis hòmens, ens adreçarem al Tossal Gros des de Bellreguard passant pels termes municipals de Rafelcofer,  l’Alqueria Comtessa, La Font, Oliva i Palmera. En arribar a la creu del Rabat vam poder contemplar les set serres saforenques:  Corbera, Montdúver, Falconera, Grossa, Ador, Safor i Gallinera, així com tota la vall. En creuar la carena vam poder gaudir  al peu del Pericó de les platges del nostre litoral des de la Serra de les Raboses (Cullera) fins al Mongó (Xàbia). Vam esmorzar a l’Àrea Recreativa del Tossal Gros i vam compartir sis hores amb companys que estimen la natura, l’esport i el senderisme com nosaltres. Dues hores d’aproximació a la muntanya, vora mitja hora de descans i dues hores i mitja de marxa per muntanya, amb poc desnivell però formant un conjunt molt gratificant.

Vam intercanviar impressions sobre possibles variants de la ruta i en alguna ocasió vaig acompanyar les parades de reagrupament amb alguna que altra explicació sobre l’indret o la història del lloc per on passavem, una  altra característica de rutes d’aquest tipus que integren l’element turístic com un factor més a potenciar.

         Em sembla que tothom se’n va anar content, però no estaría de més que s’aportaren idees per tal de millorar aquesta mena d’encontres tan gratificants.

         Esperant poder compartir de bell nou experiències com aquesta, rebeu una forta abraçada, amics i companys senderistes.

Xavi Pellicer

4ª Mitja Marató de Muntanya de Carrícola (MiMaMuCa)

Un plaer tornar a participar un any més a la mitja marató de muntanya de Carrícola. Sembla increible com un poble tant menut pot organitzar una cursa d'aquestes dimensions, està clar que un sponsor important pot fer una gran aportació, sobretot a la bossa-regal per a la gent que completa la carrera, però és molt més que això: és la perfecta senyalització del recorregut, l'animació amb música (equip de sò a la pista del Benicadell, banda de música a la senda de pujada al castell, batucada, etc.), la presentació, i la difusió de l'event, magnífica, i no cal dir l'atenció al corredor tant a l'eixida (amb cafés, sucs...) com a l'arribada (entrepans, coques de tomaca i verdura casolanes, bunyols, carabassa torrada, fruita, servei de massatge, etc.).
 
Així és que anàrem un grupet de corredors (Tere, Raül, Vicent, Salva i Rafa), i més que haguérem pogut ser si Paco, per lesió, i Juan, per viatge de feina, que estaven inscrits, hagueren vingut... La cursa te una primera part cap al barranc d'Atzeneta des del poble, de baixada, on fa una volta i torna al poble per agafar la pista de pujada, primer, i senda, després, cap al castell, són els trams més empinats del traçat i les pulsacions s'acceleren. Després del primer avituallament pugem per senda cap a la pista del Benicadell, un segon avituallament, i baixada per senda pels fontanars (naixement) del riu Albaida. Impressionants les vistes al fons del Montcabrer, tornem a pujar per l'altra part del barranc cap al tercer avituallament, prop del punt més alt del recorregut, tenim davant nostre molt prop el cim del Benicadell. Fa molta calor per a l'època de l'any que estem, i açò agreuja l'esforç, ja n'hi ha molta gent caminant. Ara toca baixar per senda amb forta pendent a buscar la pista del Benicadell, que continuarem planejant fins la Font Freda, on ja ens dirigim cap al poble de Carrícola. En definitiva, l'enhorabona a l'organització, un bon matí de cursa muntanyenca, de reencontre amb amics d'aquest món del trail, i ara de dinaret amb una cassoleta d'arròs al forn per recuperar forces. Fins l'any que ve Carrícola!

Pujada al Benicadell

Ruta imprescindible sempre al nostre calendari senderista, la pujada al cim del Benicadell és un trajecte preciós, vegetació i frescor d'ombria per la senda de pujada, vistes increïbles cap a tota la Vall d'albaida i més enllà, espectacular la penya cimera per arredonir la pujada...

Per aquestes raons, i per la proximitat i accessibilitat de la pujada, passat diumenge 16 de març ens vam reunir un nombrós grup de gent per a fer la pujada al Benicadell, eixint des de la casa forestal o Casa dels Guardes, fent encara la ruta més assequible. I així per la senda de pujada anàrem primer a la nevera del Benicadell, magnífica, on esmorzarem i ferem algunes fotos. Cal dir que va ser una llàstima la quantitat de deixalles que n'hi havien al fons. És molt important que la gent es conscièncie de la conservació i protecció del nostre patrimoni natural i cultural.

A continuació, agafarem la senda de pujada al cim, gaudint de les vistes de la vall d'Albaida, a un costat, i el Comptat i poblacions com ara Muro, Cocentaina o Alcoi, a l'altre,  i les muntanyes pròximes (Monduber, Safor, Aitana, Montgó, Serrella, Montcabrer, etc.) aprofitant els 1.100 metres d'altura i el dia solejat. I perquè n'hi ha havia un poc de boira a l'horitzó, perque la vista en un dia clar alcança l'Albufer, València, i les muntanyes de Penyagolosa o Javalambre.

Correvall 2014

El correvall són trails, o eixides corrent per muntanya, no competitives, on cada grup de corredors de muntanya d'un poble organitza l'eixida per les seues muntanyes, normalment diumenge matinet ja vora l'estiu, i després tots junts a esmorzar. Així anem visitant i coneixent les rutes i els diferents pobles de la Vall d'albaida. Enguany els corredors de Llocnou ens hem agregat i hem incorporat una ruta, per la Cuta clar està. Apunteu la data: diumenge 29 de juny, Correvall a Llocnou!

IV Trail Castellonet-Alcoi

Un any més, pel començament del mes de març, tenim la marxa de Castellonet a Alcoi per la serra, pujant els pics de La Cuta, Benicadell, Covalta i Montcabrer, que aquest any celebra ja la IV edició. I Així, passat dissabte i a les 2,00h de la matinada eixirem des de l'arc d'entrada al poble de Castellonet 12 valents i 1 valenta (Celia, d’Ador, l’única xica) cap al cim de la Cuta, la nostra primera pujada de la llarga jornada que ens esperava, que alcançarem en poc menys de dues hores per la pista de la Font Nova. Seguirem per la lloma fins al trencat de la Cuta, on cotinuarem per senda buscant les pistes del Collado, a Terrateig. La temperatura no era gens baixa, però el vent de cara ens feia tindre una sensació de fred que ens obligava a anar prou abrigats, amb guants, gorros, talla-vents, etc. Paràrem un poc a menjar alguna cosa, i baixarem pel SLV d'Aielo direcció al Castell. Prop del poble tornàrem a pujar cap a les Penyes Llúcies a buscar una senda per la part alta de la serra amb prou vegetació fins al Corral de Poldo. Es va fer de dia i apagàrem els frontals. Ací el camí ja era pista i uns km. mes endavant alcançarem el port de Beniarrés, on ens esperava Albert, del Club Alpí Gandia, amb la furgoneta de Juan Garcia per a muntar el primer avituallament per a esmorzar, eren poc menys de les 8,00h del matí. Vicent, el nostre fotògraf per excel.lència va ser ací la nostra primera baixa, be, no passa res, a l’altra volta será.

A partir d'ací tenim un dels trams més espectaculars del trail: la pujada al cim del Benicadell pel regall, una pendent de vertigen buscant els 1.100 m del pic. Després de creuar les penyes de la xicoteta cresta fins al cim continuàrem planejant per la senda que creua tota la serra cap al port d'Albaida, on ens esperava el nostre amic amb el segon avituallament.

Menjàrem un poc i aprofitàrem per canviar-nos-en de samarreta, calcetins, deportives… i per la pista forestal cap amunt de nou en busca de la Covalta, el tercer cim. Després de fer la foto vam baixar per senda i pista cap al poble d'Agres, l'únic que passem en tot el recorregut, on descansàrem un poc, ens férem algún café al bar del poble o ens abrigàrem per a fer front a l’última pujada. Tres caminants van abandonara ací i Núria es va afegir a aquest punt, per tant 10 senderistes afrontàrem els últims 15 km. De la marxa. Per l’espectacula pinada i ombria d’Agres pujàrem cap al Montcabrer. Tots vam alcançar el cim, amb 1.390 m d'altura, punt més elevat del trail, i amb un vent molt fort que ens obligà a fer la foto de rigor i baixar ràpidament cap a Alcoi, també perquè veiem grans cortines d’aigua per les serralades més pròximes.

  

Baixant pel del barranc del Cint, ja prop d’Alcoi, es va fer de nit, però ja no ens importava gens perquè ja ho teniem, ho haviem aconseguit! Vam completar els 58 km. de recorregut i els poc més de 3.000m de desnivell amb 17 hores i 20 minuts. A destacar que per primera vegada una dona, Celia, havia completat el recorregut sancer, i per descomtat tots hi haviem gaudit d’espectaculars paissatges, les pujades a quatre cims emblemàtics de les nostres terres i la companyia de tos els participants, inoblidable!

Marató de muntanya d' Espadà

La Marató de Muntanya d’Espadà ha estat la primera competició d’entitat de 2014 amb participació de membres del C.E. Llocnou.
Durant el passat hivern, els socis del club esportiu que es dediquen a correr han aprofitat per descansar de la temporada 2013, per planificar els objectius personals del 2014 i per començar l’entrenament de la nova temporada.

Alguns companys del CE Llocnou es van marcar com objectiu la Marató de Muntanya d’Espadà. Així, el diumenge 23 de febrer de 2014 una representació del CE composta por Tere, Raul, Quique, Paco, Rafa, Rafa Roses i Salva, van matinar per estar abans de les 8 a Sogorb, a l’Alt Palància, localitat d’eixida i finalització de la coneguda competició.

Les característiques de la prova eren 42 km i uns 1600m de desnivell positiu. El recorregut preciós pel cor de la Serra d'Espadà amb els seus boscos de sureres, els conreus tradicionals d'oliveres i d'ametllers en flor, els seus pobles com Vall d'Almonacid i Almedíjar, i el calor de la seua gent.

A les 9h començava la prova amb un fred considerable augmentat pel vent. Després d'una volteta pel nucli urbà de Sogorb i després de travessar el Riu Palància ens vam endinçar per senda en zona forestal, ja hi som en carrera! Donada la distància i el temps que previssiblement estarem corrent, la regulació del nivell d'esforç i de la ingesta d'aliments i líquids és clau alhora d'obtenir un bon resultat.

Som més de 1000 trail runners els que eixim. I com els objectius dels membres del C.E.Llocnou son diferents, en els primers kilòmetres ja ens separem, fent alguns la cursa individualment i altres en parella. Durant la primera hora es clau realitzar un esforç progressiu i mai explosiu (el "motor ha d'anar escalfant-se" poc a poc). Una vegada alcançat el punt òptim, el ritme constant ens duu fins el km 21 al Barranco de Aguas Negras on comença el tram més dur de la jornada, la pujada al pic d'Espadà, amb uns 500m de desnivell en uns 3 km d'ascenció. Però prèviament hem fet 21 km i hem superat un desnivell de més de 800m positius. En este primer tram hem posat a prova la regulació de l'esforç, la hidratació i l'alimentació durant les aproximadament 3h. La pujada a Espadà és intensa i coronem en el km 24.

 "Sols" ens queden 18km a meta. Els primers 3-4km són de baixada per senda "tècnica" (eufemisme emprat per a sendes en les que si caus pots acavar fet un drap per la seua dificultat/perillositat) fins aplegar al frondós Barranco de Almanzor. Seguint aquest barranc i acompanyats pel bosc de sureres (la formació més emblemàtica de la Serra d’Espadà) apleguem a Almedíjar (km 30). Des d’ací fins Sogorb seguim pistes forestals i camins agrícoles amb lleugera pendent favorable. Són més de 10km on qui aplega amb forces pot avançar moltes posicions, ja que molts dels participants estan més que justets de forces. 
Finalment, i després de fer 2 km poc agradables per un canyar, apleguem a Sogorb quasi al km 42. Estos 300m finals són més que gratificants amb gent aplaudint i amb la satisfacció de l’objectiu aconseguit.
Donat que el temps màxim per finalitzar la prova era de 9h, i que el guanyador va emprar 3h 45min, el fet que els membres del CE Llocnou feren entre 5h 30min i 7h 30min mostra un resultat més que decent per al nostre club
La jornada va finalitzar amb una tertulia entre participants i acompanyats amb els comentaris de les diferents situacions viscudes. Això si, tot després d’una bona dutxa i d’un bon bocata.